‘Has d’estar una mica boig per dedicar-te a això’
José Montoya porta tota la vida fent de pastor als boscos de Collserola i, ara per ara, la seva continuïtat penja d’un fil. Nascut a Torre Baró fa 59 anys, és l’únic oveller que hi ha en actiu a cavall entre Barcelona i Montcada i representa la tercera generació d’un ofici tradicional que fins fa poques dècades era molt present en aquest territori. L’acompanyem a pasturar la falda del Turó amb el seu fill Carlos, de 28 anys.
A l’alçada de la carretera del cementiri de Collserola podem agafar un trencant assenyalat com Finca de Ca n’Oller, un camí que també ens porta cap al torrent del Cargol i a l’aqüeducte de Can Tapioles. Des d’allà podem veure una nau on dormen les ovelles de José Montoya, el darrer pastor en actiu que queda en aquesta zona del Parc de Collserola. Montoya, tal com van fer el seu avi i el seu pare, manté viu un ofici que està en hores baixes en aquesta zona del Vallès. S’hi ha dedicat tota la vida, tret d’un període en què va fer de paleta, tot i que va continuar tenint un ramat que cuidava un altre pastor que finalment es va jubilar. “M’agrada aquesta feina perquè em permet estar a l’aire lliure amb els animals i a casa sempre hem tingut ramat. Vaig començar a anar a pasturar amb 10 anys amb el meu pare, que em va ensenyar l’ofici”, explica l’oveller.
M’agrada aquesta feina perquè em permet estar a l’aire lliure i a casa, sempre hem tingut ramat
José Montoya, l’últim pastor de Montcada
Des del 1995, Montoya treballa contractat pel Parc de Collserola per mantenir netes les zones on el patronat va retirar els antics horts que hi havia a diversos punts del parc i, des del 2011, les seves ovelles contribueixen a la prevenció d’incendis, eliminant el sotabosc a diversos espais forestals que pertanyen a Montcada i Reixac. Montoya surt cada matí amb el seu ramat en direcció al torrent del Cargol o cap al Turó, creuant la N-150 per un túnel. Actualment, té un ramat de 300 ovelles de raça ripollesa que després de pasturar tornen a la nau. El pastor explica que és una raça adaptada a pasturar zones escarpades i dures i que un altre tipus d’ovella que fos més productiva, aquí ho passaria molt malament. “A les zones que tinc assignades no hi ha cap font d’aigua, fet que fa que les ovelles no puguin estar moltes hores pasturant, perquè aquest terreny les castiga massa. Fa 45 anys, quan venia amb el meu pare, el ramat bevia a la Font de la Vinya, però ja fa temps que està seca, si bé a sota hi circula l’aigua”. El pastor lamenta que no hi ha voluntat per part del Parc de fer-hi un abeurador. A l’estiu, ha de sortir amb les ovelles a les 6h i cap a les 12h ja torna a la nau perquè els animals no poden aguantar tanta estona sense beure. “Es queden sense sang i quan els hi passa això, després és molt difícil que es puguin recuperar”.
Abans tenia un pressupost de 30.000 euros per fer la feina de prevenció d’incendis i me l’han reduït a 12.000
José Montoya
Situació límit
Actualment, Montoya veu el futur amb pessimisme perquè considera que el servei de Medi Natural i Territori del Parc, de qui depèn la seva feina, no creu en aquesta activitat. “L’antic responsable, Luis Cabañeros, sí que hi creia”, assenyala, tot afegint que va ser ell qui va organitzar el ramat i el va convèncer per quedar-se aquí quan Montoya tenia gairebé aparaulat anar a fer de pastor a Lleida. L’oveller critica que abans el Parc tenia un pressupost de 30.000 euros per fer aquesta tasca de prevenció d’incendis pasturant terres poc rendibles i que ara l’han reduït a 12.000. Descomptant els autònoms, lamenta que no li surtin els números i que, si no augmenta el pressupost, haurà de plegar.
El Parc ha reduït l’import que hi destinava, entenent que la gestió del ramat s’ha de finançar no només amb diners públics, sinó també amb la venda dels xais. Segons Montoya, la quantitat de diners públics que rep és insuficient i això ha fet que el seu fill, que s’ocupava de subministrar la carn als clients que tenien per Collserola i Barcelona, ja no pugui treballar amb ell, desapareixent l’altra via de finançament que tenia i que els seus clients també lamenten. De fet, fa tres anys que l’oveller tira d’estalvis i ja se’ls ha gastat. Una de les principals despeses que té són els fencs d’alfals “necessaris per completar l’alimentació dels animals, ja que les terres on elsporto estan sobrepasturades, el que tampoc és bo per al terreny perquè l’erosiona”, indica el pastor.
Amb l’actual sequera, la situació és encara pitjor, no hi ha aglans ni herba i sense l’alfals els animals no podrien sobreviure. La inflació ha multiplicat per dos el preu dels fencs, que aquest any li costen 5.000 euros. “L’última comanda l’ha hagut de comprar el meu fill, que ara treballa de xofer de camió. Has d’estar una mica boig per dedicar-te a aquest ofici”, lamenta Montoya. El Parc li ha proposat signar a principi d’any un nou contracte fins a l’abril, que és quan sortirà la nova partida pressupostària, però ja li han indicat que no hi haurà canvis en la quantitat de diners. “Si és així, no podré continuar, i de paleta no m’hi veig perquè tinc l’esquena malament”, diu.
Incidents amb gossos
A banda dels problemes econòmics, el pastor ha de lidiar amb els propietaris de gossos que els porten a la muntanya sense lligar i que, en diverses ocasions, han atacat les seves ovelles i el seu gos d’atura, el Torbe. En el pitjor dels casos, els gossos maten les ovelles i els propietaris marxen sense donar explicacions. “Vaig haver de deixar de pasturar a la zona del Turó d’en Segarra i el Turó de la Trinitat per evitar-me problemes o judicis” denuncia l’oveller. Aquesta no és l’única causa de mortalitat dels seus animals, ja que algunes ovelles han mort per menjar plàstics. De fet, Montoya també hauria de dur el ramat a la riera de Sant Cugat, però no ho fa perquè considera que està massa bruta.
Petició a l’Ajuntament
El pastor fa mesos que intenta arribar a un acord amb l’Ajuntament perquè contribueixi econòmicament a mantenir el ramat, ja que les seves ovelles ajuden a preveni incendis. De fet, hi ha consistoris que estan contractant pastors perquè netegin el sotabosc de les seves zones forestals. El regidor de Medi Natural, Oriol Serratusell (ECP), entén la situació de Montoya, però indica que “es tracta d’un projecte del Parc de Collserola en què l’Ajuntament no hi té competències”. L’oveller creu que seria interessant fer una consulta popular per veure si la ciutadania estaria interessada a donar suport a la protecció del seu ofici, entenent que contribueix a netejar i prevenir incendis forestals en benefici de la comunitat.
Fa 30 anys hi havia 8.000 ovelles en aquesta zona
José Montoya, pastor
‘L’ofici de pastor gairebé ha desaparegut en aquesta zona del Vallès. Fa uns 30 anys, entre Montcada, Ripollet, La Llagosta, Mollet i Cerdanyola hi havia molts pastors i, sumant tots els ramats, unes 8.000 ovelles. De tots aquells ovellers ara només quedo jo. El mateix ha passat amb els escorxadors, abans n’hi havia un a cada poble i ara només en queda un, el de Sant Cugat. Per tal de donar a conèixer el meu ofici, el Parc de Collserola promou visites guiades amb els instituts de l’àrea metropolitana perquè l’alumnat vegi de primera mà com és el dia a dia de la vida de pastor, que és una feina molt solitària, però que a mi m’agrada molt. La propera visita serà aquest mes de gener quan vindrà un institut de Santa Coloma de Gramenet.
També considero que pot ser molt interessant, si tira endavant, la col·laboració amb una jove que està interessada a fer cabdells amb la llana de les meves ovelles. Estaria bé, perquè és un recurs que, ara per ara, no s’aprofita i s’acaba llençant’.