Tanca per jubilació la pastisseria Montcada

Manuel Jiménez posa fi al negoci que va engegar al carrer Clavell el 1976 i que va regentar amb la seva dona Dolores Belmonte

El matrimoni ha regentat la pastisseria Montcada durant 46 anys
Dolores i Manuel, parlant amb clients de tota la vida

Aquest diumenge serà l’últim dia per gaudir dels dolços de la Pastisseria Montcada que abaixa la persiana després de 46 anys atenent el públic al carrer Clavell. Fundada el 1976 per Manuel Jiménez i el seu germà, és una altra de les botigues històriques del centre que tanca portes per manca de relleu generacional.

Abans d’obrir el seu propi negoci, amb només 21 anys, Manuel va fer d’aprenent a pastisseries de Menorca, Barcelona i Montcada i Reixac –a la Pastisseria Badosa. “El negoci ha passat per moments alts i baixos, però hem viscut èpoques en què vam arribar a tenir fins a quatre dependentes els dies festius per poder atendre tota la clientela”, recorda Manuel, qui creu que la pandèmia va marcar un abans i un després en molts establiments com el seu. Així i tot, fa un balanç positiu de la seva trajectòria i, sobretot, se sent afortunat de tenir molts amics entre la clientela de tota la vida.

El negoci també li va permetre conèixer la seva dona, Dolores Belmonte, que va començar a treballar a la pastisseria com a dependenta i amb la qual va regentar la pastisseria fins que una malaltia la va obligar a plegar fa 15 anys. “Em va ensenyar a despatxar la meva àvia, que tenia una parada al mercat, i sempre m’ha agradat molt el tracte amb el públic i decorar la botiga amb manualitats”, explica Belmonte, qui encara ajuda esporàdicament el seu marit.

La filla del matrimoni hi va treballar un temps com a dependenta i el fill és pastisser de formació, però cap dels dos vol continuar el negoci. “Treballar de dilluns a diumenge i tots els festius, sense descans, és molt esclau“, reconeix la mare.

Entre els productes estrella de la Pastisseria Montcada hi ha el tradicional massini en totes les seves versions, i l’especialitat de la casa, un dolç fet amb pasta de full i mel que entusiasma la clientela. ‘Què farem ara sense la vostra hojaldrina?’, li pregunten els clients que passen aquests dies a acomiadar-se.

Dolores Belmonte, a l’esquerra, amb el seu germà, una dependenta i Manuel Jiménez
Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari