Forn Oliveras, la història de tres generacions mantenint la manera tradicional de fer el pa

Josep Oliveras i Dolors Solà són els fundadors del Forn Oliveras. La parella es va casar al 1958, el mateix any que es va fer càrrec d’una petita fleca que hi havia a la cantonada entre els carrers Domingo Fins i Sant Antoni. “El cap de l’obrador on jo treballava, a Sabadell, em va ajudar a buscar un forn en traspàs i vam escollir el de Montcada perquè deia que els pobles on passa el tren sempre prosperen. I no es va equivocar, perquè de seguida vaig fer molta parròquia”, explica Oliveras, qui recorda que uns anys més tard van ampliar el negoci amb un despatx de pa al carrer Bruc. El matrimoni va tenir tres filles, dues de les quals han continuat en l’empresa familiar juntament amb el net gran.

Nova etapa

A principi del segle XXI, el Forn Oliveras va traslladar l’obrador i la fleca al carrer Santiago i va mantenir a Montcada Nova la segona botiga, però en un local més gran i modern del carrer Lleida. Malgrat començar una nova etapa, l’establiment ha seguit apostant per l’elaboració tradicional del pa. “Encara fem el pa com ho feia el meu avi”, ha remarcat Josep Díaz, de 37 anys, tot afegint que l’única part del procés que ha canviat és la fermentació. Gràcies a la tecnologia, es pot podem controlar el temps i la temperatura que fermenta la massa mare. Així, per exemple, es pot tenir pa acabat de fer tant al matí com a la tarda, una demanda de la clientela d’avui dia, a diferència d’abans, quan només sortia una fornada al matí.

Encara fem el pa com ho feia el meu avi

Josep Díaz

Díaz assegura que el seu producte és de qualitat i molt més saludable i nutricional que el de les panificadores industrials, ja que ells no utilitzen llevats ni millorants. El jove forner reconeix que l’única manera que tenen de competir amb les grans empreses és oferir un pa elaborat amb bones farines i seguir el procés de tota la vida. Als últims anys, amb l’ampliació de la diversitat de llavors a més del blat tradicional, el Forn Oliveras s’ha adaptat a la demanda de la clientela oferint altres tipus de pa elaborats amb quinoa, espelta i xia, entre d’altres.

Conjuntura difícil

L’increment dels preus de la matèria primera com la farina i dels subministraments bàsics com la llum i el gas per l’actual situació política i econòmica a nivell mundial està portant al límit a molts negocis. El Forn Oliveras, amb set persones en plantilla, no és una excepció. Si abans pagava 1.000 euros de gas al mes, ara en paga 4.000. I de llum, la factura ha pujat fins als 2.500 euros mensuals.

Encara vinc a l’obrador perquè m’agrada sentir l’olor de la farina i del bon pa acabat de fer

Josep Oliveras

Malgrat les dificultats, Díaz se sent “orgullós de continuar amb la tradició familiar. M’he criat entre sacs de farina”. Aquesta passió per l’ofici de forner li ha transmès el seu avi, qui encara col·labora amb el negoci familiar un dia a la setmana als seus 88 anys d’edat. “Encara vinc a l’obrador perquè m’agrada sentir l’olor de la farina i del bon pa acabat de fer”, reconeix Oliveras.