‘La guerra és el més difícil del món’

Fa tan sols 15 dies que Olga Pustovoit, de 36 anys, i la seva filla Valeriia, de 4, van arribar a Montcada i Reixac fugint de la guerra a Ucraïna. A Lviv, la seva ciutat natal, han quedat el marit i pare de la petita així com els pares d’Olga i un germà. “La guerra és el més difícil del món; des del primer dia vaig tenir clar que no volia que la nena visqués sentint sirenes i corrent cap al refugi”, ha explicat a laveu.cat. “La decisió ha estat difícil perquè el meu marit s’ha hagut de quedar, però la seguretat de Valeriia era la nostra prioritat i crec que des d’aquí puc ajudar més la meva família, ja que podré seguir treballant i tenir recursos per enviar”.

'La decisió ha estat difícil perquè el meu marit s’ha hagut de quedar, però la seguretat de Valeriia era la nostra prioritat i crec que des d’aquí puc ajudar més la meva família', ha explicat Pustovoit

Pustovoit, informàtica de professió, té nocions de castellà i havia visitat Catalunya amb anterioritat. Inicialment es va plantejar marxar a Polònia però la seva amiga Anya Marcheko, qui des des fa quatre anys resideix amb la seva mare i el seu fill a Mas Rampinyo, la va convidar a venir. “N’estic molt agraïda”, explica Olga qui confia poder tornar aviat a Ucraïna i reprendre la seva vida. “Ara és complicat pensar en el futur, però necessito creure que aquesta és una situació temporal i que guanyarem la guerra”, diu. En la seva opinió, aquest és l’horitzó més factible tenint en compte la força amb què la població està defensant el país i el suport internacional amb què compta. “La raó està de la nostra part i a la resta del món tampoc no l’interessa que s’imposi la dictadura russa”, afegeix Olga.

Malgrat la tranquil·litat de saber que la guerra és lluny, l’angoixa és present a la vida de les famílies ucraïneses residents al municipi. Des que es va iniciar el conflicte, tot just fa un mes, s’han empadronat a Montcada i Reixac 11 persones provinents d’Ucraïna que han fet elevar la xifra total fins a 108. Anya Marchenko ha acollit a casa, a més d’Olga i Valeriia, una tieta materna. “Hem passat de ser 3 persones al pis a 6, ja no tenim espai però si hem d’acollir algú més, trobarem la manera de fer-ho”, comenta.

Anya Marchenko i la seva mare han acollit al seu pis de Mas Rampinyo tres refugiades des de l'inici de la guerra, Olga, Valeriia i una tieta materna

Anya admet que viu amb tensió tot allò que passa: “Estem contínuament seguint les notícies, contactant amb la família i realment és molt angoixant”. Segons les informacions que ha rebut, en els últims dies, un míssil rus ha impactat a prop de la casa familiar. Sortosament, cap parent n’ha resultat ferit.

Anya i Olga, però, no volen traslladar els seus neguits als seus fills i somriuen en presència de Valeriia que, amb una bandera ucraïnesa a la mà, coreja el nom del seu país mentre juga al parc, a pocs metres de l’escola Mitja Costa on aquesta setmana començarà a anar a classe per intentar seguir amb la seva escolarització. El canvi serà gran, nova llengua, nous amics i nous docents, però sense sirenes que amenacen bombes.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: