La Vallençana Baixa inicia el camí cap a la seva urbanització

Fa 20 anys, Antonio Cervelló va decidir comprar una finca a la Vallençana baixa i abandonar el seu pis de Ciutat Meridiana, cansat de la ciutat i amb ganes de gaudir de la muntanya. En aquell moment, no li va importar que la casa estigués en un sector sense urbanitzar, que no disposava de serveis bàsics com les xarxes de clavegueram i aigua potable. “M’atreia la idea de viure envoltat de natura i i vaig pensar que aquestes mancances podrien solucionar-se aviat”.  Però, no va ser així, i els veïns originaris de la zona han hagut d’esperar 40 anys perquè les seves esperances es poguessin fer realitat.

La Vallençana baixa va néixer als anys seixanta en un espai a tocar de la Carretera de la Roca, propietat d’un particular, que va decidir dividir el terreny en una trentena de parcel·les i posar-les a la venda a preus per sota del mercat

La Vallençana baixa va néixer entre els anys cinquanta i seixanta en un espai a tocar de la Carretera de la Roca, a prop de la benzinera, propietat d’un particular que va decidir dividir el terreny en una trentena de parcel·les i posar-les a la venda a preus per sota del mercat, fet que va atraure gent treballadora que va decidir fer-s’hi una casa amb l’esperança que l’espai s’urbanitzés en el futur. El Pla General Metropolità de 1976, que intenta posar ordre al territori a nivell urbanístic, establia que la Vallençana baixa era sòl urbanitzable no programat. “Això volia dir que les cases no eren il·legals, però que encara s’havia de fer el projecte per urbanitzar el sector, una operació que havíem d’assumir els propietaris de les parcel·les”, explica el president de l’AV, Josep Cartanyà, fill d’un dels fundadors de l’entitat veïnal, creada precisament per reclamar a les administracions una solució a les mancances del barri.

Durant els anys noranta, l’AV va aconseguir que l’Ajuntament dotés les vivendes d’una xarxa de subministrament d’aigua potable, però fins al 2004 no va arribar la primera proposta ferma per urbanitzar el sector. “Era un projecte tan costós, que la majoria dels veïns van dir que no podien assumir-la”, recorda Cartanyà. El 2017, davant la insistència de l’AV, el govern va decidir posar fil a l’agulla i començar a redactar un nou pla, adaptat a les necessitats del veïnat. “Després de quaranta anys, per primera vegada, l’Ajuntament ha fet l’esforç de buscar una fórmula que sigui viable per als veïns i alhora compleixi amb els requisits mínims que marca la normativa urbanística”, destaca el líder veïnal, satisfet del consens assolit en la darrera reunió que va convocar la Regidoria d’Urbanisme el passat 22 de març per explicar el projecte, pressupostat en 605.000 euros. La previsió és que cada família hagi d’assumir entre 15.000 i 30.000 euros, en funció de l’aprofitament que tingui la seva parcel·la. “Tot i que el cost s’ha rebaixat substancialment respecte el primer projecte, demanem que l’Ajuntament tingui en compte les famílies no el poden pagar”, ha afegit Cartanyà.

“No pot ser que en ple segle XXI, hi hagi barris que no tinguin els serveis bàsics. Hem començat amb l’Estany de Gallecs, ara toca la Vallençana baixa i ja estem treballant en la zona 21 de Terra Nostra, Can Pomada i Reixac”, ha dit el regidor d’Urbanisme, Jordi Sánchez.

El president de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez (ERC), s’ha mostrat satisfet d’haver arribat a una solució consensuada que permeti dignificar aquest sector de Montcada. “No pot ser que en ple segle XXI, hi hagi barris que no tinguin els serveis bàsics. Hem començat amb l’Estany de Gallecs, on aviat es posaran en marxa les obres d’urbanització, ara toca la Vallençana baixa i després vindran la zona 21 de Terra Nostra, Can Pomada i Reixac”, ha dit el regidor d’Urbanisme, qui lamenta que al Bosc d’en Vilaró no es pugui aplicar la mateixa fòrmula en trobar-se en zona forestal.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: