L’Ajuntament refinançarà el pagament de les expropiacions

El Ple municipal, en la sessió corresponent al mes de juny, ha aprovat amb els vots a favor del govern –ICV-EUiA, ERC i Círculo– i de Cs la proposta de fer una operació de crèdit a llarg termini per refinançar els dos ajuts atorgats al 2014 i al 2016 per l’AMB per fer front al pagament d’expropiacions forçoses de zones verdes –un per import de 7,4 milions i l’altra, de poc més de 2 milions. El consistori ha d’abonar a l’organisme supramunicipal 1,2 milions anuals, xifra que compromet l’elaboració dels pressupostos, segons va explicar ahir el president de l’Àrea Econòmica, Óscar Gil (ICV-EUiA). “Depenem d’aquesta operació per mantenir la sostenibilitat i solvència de l’Ajuntament”, va dir el regidor a l’hora de defensar el punt en el plenari. Gil va assenyalar que l’ajut de l’AMB no consta com a deute i el crèdit que es tramiti sí ho farà, posant de relleu la veritable situació financera de la corporació, actualment sota la tutela financera de la Generalitat.

“Amb aquesta operació demanarem 7.242.000 euros amb els que amortitzarem la subvenció rebuda pagant una quota anual de 680.000 euros anuals”, va afegir l’edil. El retorn de diners a l’AMB acabava al 2015 mentre que el nou crèdit es farà a 12 anys més un de carència.

 

Posicionament de l’oposició

Cs va ser l’únic grup que va votar ahir a favor de refinançar el pagament de les expropiacions i va fer una aportació al text que el govern va recollir en la línia de contractar una assegurança per limitar una eventual pujada d’interessos. El portaveu de Cs, David Gerbolés, va assenyalar que aquesta operació és inevitable per sanejar arques i un tema de ciutat al qual tots els grups haurien de donar suport. “Tenim l’obligació de vetllar per la bona salut econòmica del consistori i ajudar a posar ordre i rigor financer”, va dir Gerbolés tot recordant que el seu grup també va ajudar a l’aprovació dels pressupostos. El partit ha explicat el seu posicionament de vot a través d’un comunicat fet públic aquest matí en què carrega contra la “falta de responsabilitat” del PSC i el PDeCAT, membres de l’anterior govern i als que atribueix la situació econòmica en què es troba el consistori, per haver-se abstingut en la votació.

La regidora del PP, Eva García, també es va abstenir, argumentant que el document presentat havia estat modificat vàries vegades i, per tant, no el considerava fruit d’un treball rigurós. Tot i així, l’edil va reconèixer que l’operació està justificada: “No negaré la necessitat perquè hi havia una patata calenta que tots hem de pagar, però el PP no és responsable ni del deute enorme ni de l’operació de crèdit que es proposa”.

La CUP i la regidora Ana Ballesta, representant de Círculo a l’oposició, van emetre el seu vot en contra del punt argumentant que l’Ajuntament hauria de refinançar el deute amb l’AMB a través de la banca social. “Creiem que s’hauria de poder diversificar aquesta aportació i explorar les condicions de la banca ètica”, va dir el portaveu cupaire, Josep Galván. Ballesta, per la seva banda, també va dir que Podem, com a partit, treballa i defensa la banca ètica. “No entenc com els meus companys de grup han votat a favor d’aquest punt prioritzant la banca privada per sobre de la social”, va dir, tot instant al govern local a renegociar el deute amb l’AMB per aconseguir unes condicions de pagament més òptimes.

En resposta a l’oposició, Gil va recordar que el programa d’ajuts de l’Àrea està finançat a través de la banca privada perquè, per volum de negoci, és la que té capacitat per fer front a aquests tipus d’operacions. No obstant això, va recordar que el crèdit previst es pot repartir entre diferents entitats. També va assegurar que l'AMB està informada del plans del consistori i no està en disposició de renegociar l'ajut.

L’alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA), va tancar el debat lamentant l’abstenció i el vot en contra d’alguns grups. “El govern –va dir– no és responsable de la difícil situació financera en què es troba el consistori i el que està intentant fer és trobar una solució que minimitzi el seu impacte sobre la ciutadania”. L’edil va mantenir un agre debat amb Ballesta a qui va demanar vàries vegades que centrés les seves intervencions en el punt que es tractava i no en altres qüestions com la situació del Bosc d’en Vilaró o el conflicte intern amb els seus companys de grup, tal com marca el reglament, mentre la regidora reclamava el seu dret a la lliure expressió.