L’Estany de Gallecs, al final d’un llarg camí cap a la regularització

Amb els projectes de reparcel·lació i d’urbanització ja aprovats, els propietaris han d’assumir ara els 2,2 milions que costa executar-los

Amb les obres d'urbanització, el sector podrà disposar de serveis bàsics com l'asfaltat de carrers, clavegueram i aigua potable

Regularitzar la situació de les urbanitzacions encara pendents de desenvolupar i dotar-les dels serveis que tenen la resta de barris del municipi és un dels objectius que es va fixar fa sis anys l’actual govern –ECP i ERC– i que tot just ara comença a veure els primers fruits. Es tracta d’un procés que requereix un esforç important tant per a l’administració local, com a impulsora dels projectes, com per als propietaris de les parcel·les i els habitatges existents, que n’han d’assumir els costos.
I és que en ple segle XXI, a Montcada i Reixac encara hi ha urbanitzacions amb dèficits urbanístics, que no han estat oficialment recepcionades per l’Ajuntament com és el cas de Can Pomada, la Zona 21 de Terra Nostra, Reixac, Vallençana Baixa i l’Estany de Gallecs –cas a part és el Bosc d’en Vilaró que, en trobar-se en zona forestal, no pot iniciar aquest tràmit.
De totes les urbanitzacions esmentades, l’Estany de Gallecs és la que es troba en una fase més avançada en el camí cap a la regularització. Aquest veïnat, d’11,8 hectàrees, és l’únic que es troba fora del terme municipal, concretament a l’entorn del parc natural i agrícola de Gallecs –755 hectàrees repartides entre els municipis de Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà de Vall i Parets. La urbanització pertany a Montcada i Reixac des de l’època medieval i compta amb una seixantena de parcel·les i una quarantena d’habitatges.

Calendari

Amb els projectes d’urbanització i reparcel·lació ja aprovats per l’Ajuntament, ara toca  fer la inscripció de les finques al registre i iniciar els tràmits per dur a terme el concurs de licitació de les obres, que podrien començar l’any vinent i que estan pressupostades en 2,2 milions d’euros, que hauran d’assumir els propietaris. El cost anirà en funció dels drets d’edificació de cada parcel·la.
El projecte d’urbanització preveu l’asfaltat dels vials i la creació de voreres, l’arranjament de l’accés al sector des de la carretera C-155, la creació de la xarxa de clavegueram i d’aigua potable i substituir l’actual enllumenat per un de baix consum, soterrant les línies aèries.
Al 2019, es van fer les obres per instal·lar una canonada d’aigua entre un dipòsit situat a Palau Solità i Plegamans i l’entrada a la urbanització, una actuació que va costar poc més de 250.000 euros i que van sufragar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el veïnat. El projecte d’urbanització inclou la connexió entre aquesta canonada i cada habitatge.

 

Obstacles superats

Fa més de 40 anys que l’Estany de Gallecs espera que es faci efectiu el projecte de consolidació. En la dècada dels setanta, l’Estat franquista va projectar una ciutat domitori al parc natural que no es va arribar a fer mai i va obrir un expedient d’expropiació del sector. Posteriorment, als anys 80, les competències es van traspassar a la Generalitat i d’aquí a l’Incasòl, organisme que durant tres dècades va mantenir el criteri que la meitat de les finques eren de la seva titularitat perquè quan es va obrir l’esmentat expedient no tenien escriptura pública. No va ser fins al 2017 que l’Incasòl va concloure que no era propietari de cap parcel·la. Un cop superat aquest últim escull, l’Ajuntament, amb el vistiplau de l’AV i de la majoria dels propietaris, va iniciar la redacció dels projectes d’urbanització i reparcel·lació que ara han quedat definitivament aprovats.
Un cop el sector estigui regularitzat, l’Ajuntament recepcionarà el veïnat amb les obligacions de manteniment i conservació de l’espai públic que això implica.

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari