Una feina ‘invisible’que és vital per a la cura de centenars de persones

Una cinquantena de treballadores del SAD atenen 557 usuaris

La treballadora familiar Rosa Mª Rodríguez, pentinant Mª Luisa Perales, una de les usuàries que atén setmanalment al barri de Mas Rampinyo

El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que financia l’Ajuntament amb 1,2 milions d’euros anuals i que presta la Fundació Segle XXI, compta amb 52 empleades que atenen 557 usuaris –gent gran i discapacitats amb un elevat grau de dependència. L’equip, completament femení, el formen treballadores familiars i auxil·liars de neteja, tot i que actualment, en el marc d’un projecte puntual, també s’hi han incorporat durant 18 mesos una terapeuta ocupacional i una educadora social.
La treballadora familiar Rosa Mª Rodríguez pertany al SAD des del 2015 i atén al llarg de la setmana una desena d’usuaris, en horari de matí i tarda, a la zona de Mas Rampinyo i Mas Duran. “Només hi ha una persona que assisteixo a diari, la resta ho faig en dies alterns”, explica. Amb cadascuna d’elles passa un mínim d’una hora i un màxim de dues, durant les quals les ajuda a cobrir les necessitats bàsiques, com ara higiene, preparar el dinar, fer la compra o bé sortides a passejar. Aquest suport és un puntal per a moltes famílies que, per motius laborals o altres circumstàncies, no poden tenir cura directa dels seus majors.
Però, a banda dels aspectes més logístics, Rosa Mª assegura que el que més valoren els usuaris és l’acompanyament emocional: “Sobretot, els que passen moltes hores sols agraeixen tenir algú amb qui parlar i que els doni ànims quan ho necessiten”. Aquesta és una de les parts de la feina que més omplen Rodríguez des del punt de vista professional.

En opinió de les treballadores socials, el que més valoren els usuaris del SAD és l'acompanyament emocional

El mateix explica una altra de les treballadores familiars del SAD des de fa 5 anys, Cristina Maymón. Per a ella, el suport emocional és fonamental, especialment en el cas d’usuaris que es troben en processos de rehabilitació. “L’objectiu de la nostra feina, més enllà de les cures, és motivar les persones que atenem perquè, en la mesura del possible, guanyin autonomia i se sentin millor físicament i emocionalment”.
Sector precari. Malgrat la importància que té el SAD per als usuaris del servei i les seves famílies, les treballadores es consideren poc valorades des d’un punt de vista salarial. “Aquest és un sector molt precaritzat, amb un sou mil·leurista si fas jornada sencera; en cas contrari, no arribes als 1.000 euros”, comenta Rosa Mª, qui reclama més reconeixement per part de l’administració.

Les empleades del servei consideren que la seva feina està ben valorada socialment, però no des del punt de vista econòmic

“No hem deixat de treballar ni tan sols durant l’etapa més dura de la pandèmia, però no hem sortit als mitjans, com sí ho han fet altres professionals considerats essencials”, lamenta Cristina, tot reclamant més reforç tant per als usuaris, com per a les treballadores del SAD.

L'Ajuntament comparteix les demandes de les empleades del servei d'atenció domiciliària, segons ha manifestat la regidora de Serveis Socials Mar Sempere. "És cert que, tot i tractar-se d'un sector essencial, està molt precarietzat", ha dit l'edil, tot afegint que el consistori "valora molt positivament la tasca del SAD i aposta per mantenir-lo i potenciar-lo". Justament al darrer Ple municipal es va aprovar una moció amb la unanimitat de tots els grups en suport a les demandes salarials de les treballadores.

Deixa un comentari