‘La meva eina de treball és un ordinador, no una proveta’

Nil Casajuana, de 28 anys i veí de la Font Pudenta, s’acaba de doctorar en Bioinformàtica i ara marxa a Estats Units a fer d’investigador en un hospital pediàtric

Amb només 28 anys, Nil Casajuana Martín s’ha graduat en Biomedicina i acaba de fer un doctorat en Bioinformàtica. Aviat, es traslladarà a Memphis (Estats Units), contractat per l’hospital Saint Jude, un dels centres de recerca sobre càncers pediàtrics amb més prestigi del país. Mentre feia el doctorat, Casajuana ja va estar en aquest hospital, on ara li han proposat continuar com a investigador. No ha volgut deixar perdre aquesta oportunitat, tenint en compte la manca d’ofertes laborals i de recursos que hi ha al nostre país en recerca.

En quin moment vas decidir estudiar biomedicina?
Recordo que de petit volia fer arquitectura, però la vocació no em va durar gaire perquè, tot i ser creatiu, no era hàbil amb el dibuix. Va ser a l’institut quan em va començar a agradar la idea de fer medicina. Però, tot i treure bones notes, no vaig aconseguir superar la de tall i, per això, vaig acabar estudiant Ciències Biomèdiques. És un grau que estudia la relació entre biologia humana i malalties, disseny de teràpies i vacunes, nous mètodes de diagnòstic i estratègies de prevenció. Quan vaig començar, només feia cinc anys que existia la carrera i, tot just, sortia la primera promoció.

I com va ser l’experiència?
Maquíssima, i no pel grau en si, que em va decebre en alguns aspectes, sinó en l’àmbit de creixement personal. Però, gràcies a una assignatura que vaig fer el tercer any de carrera, se’m va obrir la possibilitat de conèixer la Bioinformàtica, que és el que ara m’agrada i m’apassiona tant.

Per això, en acabar el grau vas decidir fer-ne un màster.
El vaig fer perquè tenia molt clar que volia fer un doctorat i no tenia una titulació especialitzada en aquest camp. El màster em va anar molt bé, ja que estava pensat per a gent que venia de biologia i que no entenia tant d’informàtica i em va ajudar a consolidar tots els coneixements que havia adquirit.

Gràcies a la Bioinformàtica s’ha pogut seqüenciar el genoma humà i hem pogut aprendre molt sobre la biologia humana i sobre com tractar les malalties

Quina és la finalitat de la bioinformàtica?
Processar i analitzar milions de dades biològiques d’una manera òptima i extremadament ràpida. Té aplicacions en l’àmbit de la salut, al qual em dedico, i també de l’agricultura. Gràcies a la bioinformàtica es va poder seqüenciar el genoma humà, un estudi que va canviar la ciència i la recerca tal com la coneixíem i que ens ha permès aprendre molt sobre la biologia humana i sobre com tractar les malalties.

Això està vinculat, òbviament, amb la creació de nous fàrmacs.
Exacte, disposar d’aquesta informació ens permet fer fàrmacs que vagin directament a resoldre problemàtiques concretes i que siguin més efectius i adequats per segons quins perfils genètics. Des que es van començar a fer mapes 3D, a escala atòmica, que permeten veure com els fàrmacs interaccionen amb la seva diana terapèutica, la bioinformàtica ha agafat molt de pes. Analitzar aquestes interaccions ha donat peu a desenvolupar fàrmacs més potents.

Cada cop anirem cap a una medicina molt més personalitzada.
Així és. Integrar tota aquesta informació permet saber, per exemple, que hi ha gent que, per una qüestió de genètica, és més propensa a tenir segons quins efectes secundaris o bé no reacciona o ho fa de forma lleu al fàrmac que li és administrat. La idea final d’aquesta medicina més especialitzada i personalitzada és que els metges puguin tractar una potencial malaltia o subministrar fàrmacs en funció del perfil de cada pacient.

Fent el doctorat he participat en una investigació sobre els problemes d’addicció que hi ha als Estats Units amb el consum d’opioides’

Queda molt de temps perquè malalties que avui dia continuen sent en un percentatge elevat mortal, deixin de ser-ho o fins i tot es puguin curar?
Probablement, sí. El desenvolupament de fàrmacs acostuma a ser lent, però s’estan fent avenços significatius i, amb temps, moltes malalties es podran arribar a curar.

La imatge més comuna associada a un investigador és la bata blanca i un laboratori amb provetes, però aquest no és el teu cas.
No, el meu espai de treball és com el de qualsevol oficina. La meva eina de feina és un portàtil, tot i que no un qualsevol, ja que per segons quins processos cal un ordinador molt més potent i amb molt més poder de càlcul. No obstant això, la recerca bioinformàtica sempre va lligada a la recerca experimental de bata i ratolins, treballem en equip.

En què s’ha centrat el teu doctorat?
He participat en cinc projectes de recerca que m’han permès publicar diferents articles en revistes especialitzades perquè el més important en l’àmbit de la recerca, més enllà de desenvolupar la teva tesi, és treure publicacions.

Nil Casajuana, entrevistat per la directora de La Veu, Pilar Abián
Berta Barcons


Sobre quines temàtiques?
Un dels projectes en què he participat i en què més he centrat la meva tesi ha estat el d’un grup de recerca de l’Institut Nacional de Salut a Baltimore (USA) dedicat a investigar l’abús de drogues. Als Estats Units hi ha una gran crisi d’addicció als fàrmacs per al dolor i s’estan investigant les raons per les quals un compost com la metadona és menys addictiu que el fentanil i la morfina. Amb aquesta informació el que es vol és desenvolupar medicaments que siguin igual o més efectius que els opioides sense aquest risc d’addicció.

Mentre feies el doctorat també vas estar a l’Hospital Saint Jude de Menphis.
Allà vaig participar en un altre projecte per a la meva tesi. Es tracta d’un dels hospitals de recerca més importants del país i una entitat de prestigi, sobretot, en l’àmbit de tumors pediàtrics, com ara leucèmia o altres càncers. És un centre que funciona bàsicament a través de donacions.

I vas deixar-hi empremta perquè t’ha ofert tornar amb un contracte de feina. Per quant de temps?
És una bona pregunta; encara no ho sé, però un investigador de la UAB amb experiència m’ha recomanat fer un projecte de vida a l’estranger d’uns quatre o cinc anys i després, tornar. És una possibilitat que m’interessa bastant i probablement és el que faci.

Per a mi, el que connecta Barcelona i Montcada és la cultura i és precisament això el que més trobo a faltar quan soc fora

Creus que aquí la feina de recerca no està ben valorada?
Potser no tant com als Estats Units. Pel seu model econòmic, allà tens molts més recursos, cosa que proporciona més possibilitats de tirar endavant projectes interessants. Això t’obre moltes oportunitats de recerca que aquí no trobes.

Què trobes a faltar quan ets fora?
Òbviament, la família i els amics. Els últims cinc anys he viscut a Barcelona, però vinc sovint a casa, a la Font Pudenta. Per a mi, el que connecta Barcelona i Montcada és la cultura i és precisament això el que més trobo a faltar quan soc a l’estranger. Encara que sembli banal, m’encanten les festes del poble i un esdeveniment que intento no perdre’m mai és el correbars d’inici de la Festa Major.

Deixa un comentari