Llibre d’estil

1. Presentació. Informació pública de qualitat

Des de la seva creació, l’any 1989, l’Organisme Autònom d’Informació Local conegut inicialment com a Montcada Comunicació i actualment amb la marca La Veu ha tingut com a missió oferir a la ciutadania una informació pública de qualitat i ho ha fet a través dels mitjans que gestiona. Inicialment, l’emissora municipal Montcada Ràdio (1987) –desapareguda el 31 de desembre del 2022– a la qual l’any 1992 es va sumar el butlletí La Veu de Montcada i Reixac i posteriorment, al 2007, el web laveu.cat.

En l’actualitat La Veu gestiona el butlletí quinzenal i el portal de notícies laveu.cat i ho fa d’acord amb els criteris periodístics que marca el Consell de Redacció, format pels periodistes que treballen a l’organisme i avalat pel Consell d’Administració de l’OAIL, els components del qual són ciutadans que no ocupen cap càrrec electe i que han estat triats pel Ple –actualment en formen part Carme Picart, Eva Garcia Pagan, Paco Ávila, Xavi Paredes i Marisol Orta. El Consell el presideix l’alcalde/essa.

Amb l’objectiu de garantir que el butlletí municipal sigui un mitjà plural que informi tant de la gestió de l’Ajuntament com de la vida social, cultural i esportiva de la localitat, al desembre del 2002 es va presentar el primer Llibre d’estil de la publicació. L’escrit marca les directrius generals del mitjà i la línia a seguir pels periodistes que hi treballen, als quals se’ls exigeix ple respecte pel Codi deontològic de la professió. L’objectiu del manual és servir de guia per als professionals que, en el present i en el futur, es responsabilitzin d’editar la publicació.

El Llibre d’estil de Montcada Comunicació recull tant la línia editorial dels mitjans municipals de titularitat pública com els criteris a seguir des d’un punt de vista periodístic regulant els espais de participació oberts als grups polítics, les entitats i la ciutadania en general. El manual, per tant, seguirà sent una eina d’utilitat per als professionals i garantirà l’aposta de l’Ajuntament per uns mitjans democràtics regits per criteris periodístics.

2. Funcions de les publicacions municipals

Codi deontològic o principis de la professió periodística

L’article 139 de la Llei de règim local defineix amb claredat les funcions de les publicacions escrites municipals de la manera següent:

1. Les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la vida local.

2. Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixen en l’exercici de llur potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.

Aquests principis associats fins ara a La Veu de Montcada i Reixac són també aplicables als mitjans que gestiona Montcada Comunicació, que tenen la vocació d’informar de la gestió que realitza el consistori així com del que succeeix al municipi, de les activitats que porten a terme les entitats, de la història local i d’altres aspectes d’interès per a la ciutadania.

2.1. Codi deontològic

Totes les persones que es dediquen a informar, cal que tinguin en compte els principis següents:

·Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions i evitar tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.

·Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos.

·Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància les informacions i/o les opinions que se’n derivin, que s’hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d’allò que les lleis disposin al respecte.

·Utilitzar mètodes dignes per obtenir informació o imatges sense recórrer a procediments il·lícits.

·Respectar l’off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d’acord amb la pràctica usual d’aquesta norma en una societat lliure.

·Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre els drets de la ciutadania a la informació.

·Pel que fa als assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la qual estan obligades.

·No acceptar retribucions o gratificacions de terceres persones per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions.

·No utilitzar en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.

·Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, en especial quan les persones afectades ho explicitin.

·Observar escrupolosament el principi de presumpció d’innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs. Pel que fa al tractament dels detinguts, es posaran només les seves inicials en lloc del nom i el cognom sencers.

·Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, així com incitar a l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal de les persones i la seva integritat.

-Referent al tractament de les minories ètniques, es recomana no incloure en una informació el grup ètnic, el color de la pell, el país d’origen, la religió o la cultura si no és estrictament necessari per a la comprensió global de la notícia.

·Els tòpics negatius tendeixen a reforçar l’exclusió del grup o de les persones a qui es fa referència. Cal evitar, per tant, l’aplicació de tòpics com: Els moros són bruts, els xinesos són mafiosos… Al mateix temps, les generalitzacions també tendeixen a reforçar l’associació que es fa entre minoria ètnica i problema social: S’han d’evitar les generalitzacions, els maniqueismes i la simplificació de les informacions. Cal potenciar la recerca de notícies positives i avançar vers una multiculturalitat enriquidora per a tothom.

·Pel que fa a les informacions sobre violència domèstica i que afectin menors, cal un tractament especialment rigorós iacurat, fugint del sensacionalisme, especialment en els titulars.

S’evitaran les descripcions excessivament detallades, escabroses o impactants, així com informacions excessivament llargues.

·Les dades poc rellevants no s’han de convertir en l’eix fonamental de la notícia. S’evitaran adjectivacions poc ajustades que puguin mitigar el que de fet és una violació dels drets humans, perquè atempta contra la llibertat i la dignitat de les dones i dels infants: És el cas d’expressions com «crim passional» o referències a la gelosia com a «causa» de l’agressió.

·Es guardarà sempre l’anonimat de les víctimes o persones afectades en els casos de violència domèstica i de menors. Es valorarà molt bé la conveniència de publicar o emetre el nom de l’agressor/a, per si aquesta dada porta a identificar en el seu àmbit la pròpia víctima o familiars directes, sobretot si són menors. S’ha de tenir en compte que l’anonimat no asseguri la impunitat de l’agressor/a.

·Es vigilarà de no implicar terceres persones relacionades només circumstancialment amb el cas, encara que tinguin lligams de parentiu o sentimentals amb els implicats/des.

·No s’ha d’esbiaixar cap a grups socials concrets la incidència dels casos de violència domèstica. Cal analitzar si es tracta de casos aïllats o si darrere hi ha una problemàtica social més profunda, en totes les seves perspectives.

·És important explicar els antecedents i el procés seguit per la víctima fins arribar a la situació present. Convé, en el cas que existeixin denúncies, descriure-les, així com els judicis previs i les penes imposades a l’agressor/a.

·Les informacions publicades no han de donar peu a conclusions prematures sobre els fets, mentre no hi hagi una resolució judicial en ferm. El periodista informa, no dicta sentències.

·Pel que fa a la identitat de les víctimes, s’ha de respectar sempre la decisió de les persones afectades sobre aquest punt. S’ha de tenir en compte que a qui ha fet l’esforç de fer una denúncia no se li ha d’afegir la humiliació que li podria suposar veure el seu nom publicat.

·És desitjable fer un seguiment dels casos publicats i donar relleu a les informacions sobre dones que han aconseguit superar el seu cas.

·S’ha d’anar en compte amb el testimoniatge de veïns, veïnes i familiars, en el sentit de procurar que aportin dades concretes i aprofitables i que no desvirtuïn els fets. S’ha constatat que aquests testimonis sovint serveixen només per allargar les cròniques.

·S’ha d’evitar, en els debats i seccions d’opinió, el tractament abusiu de casos concrets, procurant en canvi promoure el rebuig social a la violència domèstica, ja que convé tenir present també la funció formativa del mitjà, en aquest cas més encara ja que es tracta d’un mitjà d’informació pública.

·En cas d’error o equivocació en una informació d’aquestes característiques s’ha de rectificar amb la màxima celeritat, per evitar més pressió psicològica contra les persones afectades.

·No es publicarà cap fotografia o imatge de la víctima sense el seu consentiment.

·Els fotògrafs/es i professionals de la imatge no assetjaran la víctima. S’ha d’evitar situacions on la persona agredida es converteix en l’únic pol d’atracció de fotògrafs i càmeres, que la col·loquen en una situació incòmoda.

·Sempre preservant el contingut i l’objectivitat informativa, procurarem presentar plànols impersonals, neutres, i que no permetin identificar el lloc dels fets fins al punt que s’hi puguin relacionar persones concretes.

3. Criteris generals sobre com informar

Cal, sempre que sigui possible, contrastar les informacions amb totes les persones, institucions, entitats o agents socials implicats, citant les fonts i signant els escrits. El periodista no jutja o valora: es limita a presentar amb imparcialitat els fets. També s’ha de mantenir al marge de la narració i no utilitzar la primera persona, sinó la del mitjà.

Com a criteri general no s’han de marginar institucions o les persones que les representen, encara que el que hagin dit o fet no sembli correcte o bé hagin posat obstacles a la tasca informativa, ja que no actuen en nom propi.

Especialment en cas de conflicte, cal consultar i escoltar les persones, les institucions o les parts en litigi i fer públiques les diferents versions dels fets.

Els mitjans que gestiona Montcada Comunicació, responent a la seva vocació pública, han de defugir del sensacionalisme i no poden publicar rumors, sinó informacions basades en fets.

Quan s’esmenta una persona en un text per primera vegada, han de figurar el seu nom i el cognom. Es recomana identificar, sempre que sigui possible, els protagonistes de les diferents informacions.

En el cas dels càrrecs polítics, al costat del nom només s’indicarà el partit al qual pertanyen sempre i quan la dada sigui necessària per entendre el context de la notícia. Quan el càrrec actuï en nom de la institució, no caldrà indicar el partit o grup al qual està adscrit.

3.1. Notícies

Les notícies escrites, que consten de titular i cos, es redacten d’acord amb la tècnica de la piràmide invertida: les dades o els fets informatius hi apareixen seguint l’ordre de menor a major rellevància o interès. Sempre que ho permetin les dades de què es disposa, les notícies responen a les sis preguntes bàsiques: qui, què, quan, on, com i per què.

Les frases han de ser breus, fugint de les subordinades si no és estrictament necessari i el llenguatge utilitzat ha de ser clar i planer. Aquesta norma s’ha d’aplicar especialment en el cas de la informació parlada, per tal que l’oïdor pugui processar correctament la informació.

Les notícies escrites han d’anar signades amb el nom i cognom del redactor i situar-les en l’espai (amb el nom del barri). Si una informació (de les considerades extenses) ha estat feta per més d’una persona, ha de constar el nom de tots els autors. En el cas de notícies breus arribades d’agències, de gabinets o elaborades entre diferents redactors es pot signar amb el nom de la redacció. En el cas de breus també es permet la signatura amb inicials.

3.1.1. Composició de les informacions escrites

Per norma general, una informació constarà de títol: el més informatiu, clar i entenedor. Portaran avantítol, títol i subtítol les notícies més importants i extenses de cada pàgina, els reportatges, les cròniques i les entrevistes.

L’entrada. Proporciona les dades bàsiques de la notícia, les quals s’amplien i es detallen en el cos de la informació; per tant, serà d’una extensió curta. Les frases del cos de la notícia seran preferentment breus, simples, d’estil directe i amb paraules d’ús comú o habitual.

Titolets. És aconsellable l’ús d’un titolet cada tres paràgrafs. Els titolets no repeteixen dades o conceptes dels altres elements del titular sinó que el seu contingut s’ha de desprendre dels paràgrafs que encapçalen.

Destacats. En gèneres periodístics com l’entrevista i el reportatge s’utilitzen destacats per visualitzar algunes de les cites textuals de l’entrevistat, o alguna de les dades més significatives del reportatge.

3.2. Reportatges escrits

El reportatge és un gènere de tema lliure que desenvolupa i documenta fets no sempre d’estricta actualitat. A més de contenir dades informatives sobre allò que relata, en sol exposar objectivament causes o antecedents i conseqüències; sol reproduir declaracions o opinions de testimonis o protagonistes i inclou imatges que complementen la informació verbal.

3.3. Entrevistes escrites

Hi ha dos tipus bàsics d’entrevista: l’entrevista informativa i la de personalitat.

L’entrevista informativa se centra en allò que sap, opina, comenta i diu la persona entrevistada, coneixedors o protagonista d’uns fets d’actualitat, d’una qüestió o d’un problema. Més que el personatge, allò que importa és el que sap sobre una qüestió.

L’entrevista de personalitat se centra en la persona entrevistada i l’acosta al lector o a l’oïdor a través d’un relat elaborat amb trets físics, de caràcter i d’ambient. Habitualment es titula amb una declaració i es contextualitza amb una entrada referida a l’entrevistat.

El tractament que el periodista dispensa al personatge és generalment el de vostè, pràctica que es fa extensiva als participants en una tertulia o debat. En les entrevistes informals o bé en espais de to jove, es poden fer servir els tractaments de vosaltres i tu.

3.4. Crítiques

La crítica és la ressenya informativa, interpretativa i avaluadora d’una obra publicada exposada o representada en públic i el crític, com a persona coneixedora d’un àrea de la creació artística, valora l’obra de manera argumentada segons el seu criteri personal. El Consell de Redacció serà qui proposarà l’escrit a l’expert en la matèria i marcarà l’espai quant al nombre de línies. El mitjà no s’identifica necessàriament amb l’opinió expressada pel col·laborador que la signa.

3.5. Monogràfics o suplements a ‘La Veu’

Són una eina que les diferents regidories de l’Ajuntament fan servir per donar a conèixer àmpliament alguns aspectes de la seva gestió. Les regidories interessades han de fer la petició amb un mes d’antelació perquè el Consell de Redacció pugui assumir el treball sense interferències en l’elaboració de la maqueta habitual de cada quinzena. Els continguts dels suplements seran responsabilitat de les regidories que els sol·licitin i els coordinarà el Departament de Premsa i Protocol. Els redactors de La Veu faran bàsicament la tasca d’assessorament periodístic. La filosofia dels suplements és estrictament informativa i poden incloure articles d’opinió de l’alcalde/essa o dels regidors.

3.6. L’agenda

L’agenda inclourà totes les activitats que es realitzen des dels diferents departaments de l’Ajuntament i les que organitzin les diverses entitats i equipaments del municipi, sempre que ho comuniquin amb el temps necessari per a la seva publicació o difusió. La programació dels equipaments culturals municipals tindrà un espai propi.

Les propostes més atractives es recomanaran en destacat. Sempre que sigui possible, s’inclouran imatges il·lustratives. Les activitats de l’agenda s’ordenaran per dia i per tema.

3.7. Rectificacions

La fe d’errades i les notes d’aclariment o rectificacions a La Veu s’ubicaran tancant la secció de cartes del lector.

3.8. Les fotografies

Les imatges aniran acompanyades dels seus peus de foto corresponents i de la signatura de l’autor. En cas que la fotografia provingui d’una agència o d’algun organisme i es desconegui l’autor es farà constar sempre el nom de la font. Es prioritzarà, en funció del contingut de la informació, la imatge de la ciutadania i/o aspectes del municipi: edificis, carrers, places, equipaments… Si la imatge presenta persones, sempre que sigui possible s’han d’identificar en el peu.

Les fotografies de l’alcalde/essa, dels regidors/res, o d’altres membres del consistori, quan siguin responsables o protagonistes de la informació tractada, apareixeran en funció de l’interès informatiu.

Quan entitats i/o particulars ho sol·licitin, se’ls cediran fotografies gratuïtament, amb el compromís per escrit de no fer un ús indegut de les mateixes i, en cas de ser publicades en altres mitjans de comunicació, s’indiqui que la imatge en qüestió ha estat cedida per La Veu.

4. L’opinió als mitjans públics

4.8. L’opinió a ‘La Veu’

4.8.1. Articles d’opinió

Els articles d’opinió sempre estaran signats i presentats amb la imatge de l’autor. L’extensió i el tema seran a proposta del Consell de redacció.

Es respectarà el registre lingüístic que els col·laboradors utilitzen en els articles d’opinió, però s’hi esmenaran les incorreccions gramaticals i lèxiques (si escau), i els textos s’adaptaran a les convencions gràfiques generals del periòdic (cursiva, cometes, majúscules i minúscules, xifres i lletres, abreviacions…) i a l’espai establert.

4.8.2. Opinió de l’alcalde/essa i dels regidor/es

Es publicaran als suplements o monogràfics que editin les regidories sobre informacions referides a la gestió municipal.

4.8.3. Opinió dels grups municipals

Un cop al mes La Veu cedirà un espai als grups municipals amb representació a l’Ajuntament, perquè escriguin sobre qüestions locals, responent a l’àmbit informatiu que tracta la publicació. L’escrit estarà titulat, i apareixerà el logotip de les formacions polítiques representades.

Els textos hauran de ser respectuosos amb persones i institucions i s’hauran de lliurar en la data indicada pel Consell de Redacció.

4.8.4. Cartes de la ciutadania

Es publicaran totes les cartes de la ciutadania que compleixin la normativa següent: nom, adreça, telèfon o correu electrònic de la persona signant. Els autors dels escrits seran identificats amb el nom i cognom i el nom del barri o la zona on resideixen. En cas que pertanyin a una entitat relacionada amb la temàtica que plantegen a la carta, també es farà constar aquesta dada. Si el lector ho sol·licita explícitament, la carta se signarà amb les seves inicials.

Extensió màxima de 15 línies (Times New Roman, cos 14). La Veu es reserva el dret de publicar aquestes col·laboracions i també de resumir-les quan ho consideri oportú.

La titulació de les cartes és responsabilitat del periòdic, tot i que el lector pot proposar un o diversos títols.

Les cartes es poden enviar per correu tradicional, electrònic o es poden fer arribar personalment a l’OAC, on seran registrades i posteriorment lliurades a la redacció.

No es publicaran les cartes que atemptin contra la dignitat de les persones i que no siguin respectuoses. Quan una mateixa persona o entitat signa diverses cartes, se’n publicaran un màxim de quatre a l’any, amb un interval de temps de tres mesos entre elles.

Quan tractin sobre una mateixa qüestió i en un període de temps curt, es publicaran quatre cartes com a màxim per no saturar la secció amb la mateixa temàtica. En cas de rèplica, hi haurà un màxim de dues cartes per persona.

Si el contingut d’una carta és de plena actualitat en aquell moment, es publicarà al més aviat possible. Es prioritzaran els escrits dels veïns del municipi per davant d’altres de fora de la localitat.

Amb la finalitat de fomentar la participació ciutadana, es donarà prioritat a les persones que escriguin per primera vegada.

4.8.5. El clic

La ciutadania pot enviar fotografies tant de denúncia, com informatives i de tipus anecdòtic acompanyades del comentari corresponent. Tant les imatges com els textos s’han de regir pels criteris de respecte exigit a tots els espais d’opinió.

Nota: En el cas de saturació en qualsevol dels espais de participació ciutadana el Consell de Redacció decidirà la prioritat de publicació en funció de l’actualitat, l’impacte o l’originalitat dels documents presentats.

5. Informació política

Atès que els mitjans que gestiona Montcada Comunicació són de titularitat municipal, tots ells han de vetllar per informar sobre la gestió que fa l’administració local. Les sessions plenàries, per tant, han de ser tractades àmpliament recollint les opinions dels grups polítics representats. Així mateix, es farà el tractament com a notícia dels principals acords de la Junta de Govern Local, sempre que tinguin interès informatiu.

Els mitjans públics també informaran sobre les notícies que generin els partits i els grups municipals.

5.1. Les informacions de caire electoral

Abans de l’inici de la campanya electoral el Consell d’Administració es reunirà amb un representant de cadascuna de les candidatures i acordarà el tractament informatiu que es farà de la mateixa a proposta del Consell de Redacció i el repartiment dels espais electorals. El Consell d’Administració vetllarà perquè totes les candidatures siguin tractades sota uns criteris d’igualtat i perquè es faci, com a mínim, una entrevista amb cadascun dels candidats i un resum del seu programa electoral.

Després del període electoral i de la celebració de les eleccions, es farà una entrevista en profunditat al nou alcalde/alcaldessa, en la qual expliqui el seu programa de govern municipal. Si es produeix un relleu en l’alcaldia, es publicarà una entrevista amb el mateix espai a l’alcalde/essa sortint. També es copsarà l’opinió de tots els candidats sobre els resultats obtinguts.

5.2. Propaganda electoral

Els mitjans públics de titularitat municipal només admetran propaganda electoral amb motiu dels comicis municipals.

Les formacions polítiques, associacions, i altres col·lectius podran fer anuncis sobre actes d’agenda: xerrades, sopars, mítings, però sempre de caràcter estrictament informatiu, que indiquin exclusivament l’hora, el lloc, el títol de l’acte convocat i les persones que hi participaran.

Entenem que cal diferenciar clarament el que és publicitat (difusió de missatges amb finalitat comercial) del que és propaganda (amb connotacions més aviat polítiques i ideològiques).

6. Publicitat

6.1. Comercial

És totalment lícit incorporar publicitat comercial als mitjans de comunicació de titularitat pública, entre d’altres motius, per la doble vessant d’oferir un servei a la ciutadania promocionant el comerç i la indústria local i, al mateix temps, per l’estalvi de recursos públics que aquest fet representa.

Es defineix la publicitat com el pont entre el producte o servei que es promociona i el consumidor al qual va adreçat. Tres són els conceptes bàsics que tota persona espera de la publicitat: la informació, l’entreteniment i la confiança. Una correcta publicitat pot influir positivament en l’evolució de la societat, per exemple, ajudant a millorar la relació qualitat/preu; fomentant la innovació; desenvolupant una llibertat d’elecció; informant el consumidor i transformant costums i hàbits socials.

Moltes són les formes i maneres per donar a conèixer un producte, però sempre han de ser respectuoses amb la societat, el segment de població al qual va adreçada i l’entorn social en què ens movem; per tant, els anuncis publicitaris s’adequaran a la línia marcada pel Consell de Redacció de la publicació i per les normes ètiques i deontològiques d’aquest Manual d’estil. Quant a l’estil, la publicitat estarà sempre diferenciada com a tal per no confondre-la amb la informació. En el cas de publireportatges, els anuncis no podran copiar ni l’estil, ni la lletra, ni la maquetació del periòdic.

En qualsevol cas, l’Ajuntament, com a editor de la publicació, pot decidir no publicar un anunci en els casos següents:

·Si el text corresponent s’estima contrari a la Constitució, a les lleis vigents o a les ordenances municipals.

·Si en el seu contingut es promouen actuacions en contra de les ordenances municipals.

·Si l’anunci es refereix a una activitat que ni disposa de llicència municipal, ni tampoc és legalitzable, d’acord amb la normativa que sigui aplicable.

6.2. Institucional

L’ administració local disposarà d’espais dins de la publicació per a inserir anuncis informatius de caire institucional o referits a entitats locals que hauran de canalitzar la seva sol·licitud a través de la regidoria corresponent. Premsa i Protocol valorarà el tamany i l’espai que ocuparan aquests anuncis en funció de l’interés ciutadà que tinguin. Els anuncis institucionals i els monogràfics no podran superar el 8% de la taca perquè la publicitat (comercial i institucional) no supediti en excés l’espai dedicat a la informació.

7. Introducció de la perspectiva de gènere a la informació. Ús igualitari del llenguatge

El llenguatge és la forma de comunicació entre les persones i al mateix temps és el dispositiu emprat per representar la realitat.

La llengua és el resultat d’una cultura, però també és d’alguna manera un condicionant del pensament i de la conducta (Álvaro García Meseguer, 1984).

El llenguatge és un element evolutiu constant al qual se li van afegint o suprimint conceptes. Un exemple de com es van produint aquests canvis, massa sovint derivant cap a la masculinització genèrica, el tenim en el llenguatge de la comunicació electrònica: l’expressió Internet sempre havia portat l’article femení en referència explícita al fet de ser una xarxa. Actualment, però, observem una tendència a no posar-li l’article, anomenant-la tan sols Internet.

Aquest exemple ens porta a pensar que, per ser respectuosos amb els dos sexes, en algunes ocasions hem de forçar el llenguatge, adaptant-lo a les noves realitats. Si bé ara ens trobem que, aquesta evolució identifica cada vegada més home amb persona, confonent per tant una part de la realitat amb el tot i deixant les dones com a cas específic, com a excepció de la norma.

Davant d’aquestes constatacions, avui en dia i especialment des dels mitjans de comunicació públics, hem de ser sensibles als canvis del llenguatge, afavorint el respecte a la dignitat i a la igualtat de les persones i les cultures, intentant aconseguir una redacció no marcada pel que fa al sexe. El sentit comú i la naturalitat en la redacció han de ser els elements principals a tenir en compte a l’hora de realitzar aquest esforç igualitari, evitant el perill de crear textos gramaticalment inadequats i de difícil lectura.

7.1. Maneres d’aconseguir la neutralitat desitjada

Amb noms genèrics invariables, col·lectius o abstractes i/o neutres. Hi ha paraules abstractes que són molt útils, per exemple: Agrupació, assemblea, autoritats, ciutadania, col·lectiu, col·lectivitat, col·legi professional, comunitat, conjunt de, consell, cos mèdic, efectiu, equip, gent, infància, grup, joventut, membre, personal, plantilla, població, professió, públic, servei.

8. Llengua: terminologia, redacció i estil

La publicació serà, per norma general, en català, fent servir com a punt de referència preeminent les normes lingüístiques de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

La llengua ha de ser eficaç, facilitant la comunicació de fets i d’idees a un públic ampli i heterogeni. Per tant, la redacció serà clara, precisa, correcta, adequada a cada tipus de text en funció de la notícia i sempre a l’abast del gran públic.

9. Bibliografia

·Codi deontològic. Col·legi de Periodistes de Catalunya. 1992

·Manual d’estil sobre el tractament de les minories ètniques als mitjans de

comunicació social. Col·legi de Periodistes de Catalunya i Generalitat

de Catalunya. 1986

·Manual d’estil periodístic per a informacions sobre casos de violència domèstica o que afecten menors. 2001. Elaborat pels representants dels

mitjans de comunicació de les comarques gironines i el Col·legi

de Periodistes de Catalunya.

·Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. 1993

·Llibre d’estil d’El 9 Nou. 1993

·El sexe de la notícia. Associació de dones Periodistes. Diputació de Barcelona. 1999

·Guia lingüística per a les administracions locals. Consorci per a la

normalització Lingüística. 1992-1995.

·Ús igualitari del llenguatge. Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

1996.

·Manual de redacció administrativa de Núria Altés i Xavier Pejó.

Associació Catalana de Municipis i Comarques. 2001

·Guia agenda 2002. Ajuntament de Montcada i Reixac.