L’Afotmir regna a les lligues espanyola i catalana
El soci Joan Mimó s’ha endut el màxim reconeixement de la Federació Catalana de Fotografia amb una sèrie sobre el drama de la pandèmia titulada ‘El quart genet’
L’Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac (Afotmir) ha tornat a guanyar la Lliga Espanyola –que convoca la Confederació Espanyola de Fotografia (CEF)– i la Catalana –que organitza la Federació Catalana de Fotografia (FCF). Aquesta és la tercera vegada que l’entitat montcadenca aconsegueix el títol de millor entitat a nivell estatal i la sisena consecutiva a nivell català. “Estem molt contents amb aquests resultats i molt satisfets de la feina dels nostres socis”, ha dit el president, Cosme Oriol.
Premi Catalunya
El soci Joan Mimó ha obtingut per primera vegada el màxim reconeixement de la FCF, el Premi Catalunya, per la sèrie ‘El quart genet’, que mostra el dramatisme de la pandèmia a partir d’escultures fotografiades al cementiri parisenc del Père Lachaise, un dels més famosos del món per la qualitat artística dels seus panteons. “Sempre que vaig a París, hi vaig a fer fotografies perquè és un espai molt especial”, explica Mimó, que ha escollit per al seu treball les escultures més impactants del cementiri, ubicades a la secció dedicada a les víctimes de l’Holocaust. “He agrupat digitalment vàries imatges per crear composicions que apel·len a l’imaginari religiós relacionat amb la mort i el sofriment, en referència a la gran quantitat de persones que han perdut la vida a causa de la Covid-19”, ha afegit l’autor. Amb 73 anys i veí de Ripollet, Mimó es va aficionar a la fotografia fa quaranta anys. Va ser un dels socis fundadors de l’Afotmir i és un assidu als concursos de fotografia, en què ha aconseguit multitud de premis.
Altres premis
Manel Puigcerver, també soci de l’Afotmir, ha aconseguit la primera posició en la categoria de fotografia en blanc i negre al concurs de la CEF. Pel que fa a la lliga de la FCF, tres socis més han obtingut la màxima puntuació en diferents categories: Txema Lacunza, en la de natura morta; Isidre Humet, en la de natura, i Antonio Figueras, en la de paisatge no urbà.