Àngels Jornet: ‘El que tu dones, et torna per triplicat’
Des de fa 25 anys, és la responsable de l’Aula de Música de La Unió, entitat a la qual està vinculada des de la infància
Formada al Conservatori del Liceu, imparteix classes de piano a infants i també a adults seguint una metodologia pròpia. Amb una elevada consciència social, té una llarga trajectòria en l’àmbit del voluntariat, sent una de les fundadores del menjador social ‘El Caliu’. També és una gran aficionada a la pastisseria. El seu compte d’IG @angelscakes1959 ja supera el miler de seguidors.
Per a mi és un privilegi tenir un espai com l’Aula de Música on puc transmetre els meus coneixements i ensenyar música d’una manera molt diferent de com jo vaig aprendre. A mi em van obligar a tocar Bach fins a l’avorriment. Jo tenia clar que quan fos professora, deixaria als meus alumnes tocar el que volguessin, des d’una simfonia de Beethoven fins a la banda sonora de Shin-chan. També he ideat nous mètodes perquè els alumnes aprenguin la tècnica d’una forma més lúdica.
Em feien tocar Bach fins a l’avorriment. Jo deixo escollir als meus alumnes
la música que volen
El meu vincle amb La Unió neix de quan era petita i hi anava amb els meus pares. Era el nostre refugi, un lloc on sempre es feien activitats i et senties com a casa. Hi havia una gran implicació per part dels socis i molt caliu. Això ha anat canviant amb el temps i l’evolució de les entitats, que ara s’han de gestionar com si fossin empreses. Abans tot era més senzill i no hi havia tanta burocràcia. Per això, hem d’aplaudir les persones voluntàries que estan a la junta, fent possible que tot rutlli.
També he fet i faig molta feina voluntària a La Unió. A final dels anys noranta, vaig ser la directora musical de l’Esbart Dansaire, on ballava una de les meves filles. El director, Joan Monclús, va decidir comprar un piano perquè els balladors poguessin fer les coreografies amb música en directe. Fins i tot, vaig compondre el nostre propi repertori de ball de gitanes. Paral·lelament, ensenyava solfeig a la Banda de trompetes i Tambors que va tenir La Unió als anys noranta.
El mossèn Josep M. Joan Torres va ser la persona que va marcar la meva vocació d’ajut als altres
He col·laborat com a voluntària amb Càritas, fent cursos al Centre Cívic de La Ribera per a dones en situació vulnerable. Un altre projecte en què em vaig implicar va ser el menjador social ‘El Caliu’, fent tasques de cuinera. Van ser experiències molt gratificants perquè el que tu dones, et retorna per triplicat i t’ajuda a valorar el que tens. Recordo especialment l’alegria d’un usuari quan ens va comunicar que ja no acudiria més al menjador perquè havia trobat feina. També era reconfortant veure les mostres de solidaritat per part de molts veïns cada vegada que fèiem una demanda d’ajut. Rebíem donacions per part de tota mena de gent, de vegades molt humil.
Em considero una persona privilegiada. Els meus pares em van poder donar una bona educació i mai em va faltar de res. Crec que la meva consciència social va néixer a l’adolescència, quan em vaig vincular a un grup de joves de la parròquia de Santa Engràcia. El mossèn Josep M. Joan-Torres va ser la persona que va marcar la meva forma de viure la fe i la meva vocació d’ajut als altres.
Sempre he estat aficionada a la pastisseria i, després de fer alguns cursos, des de fa dos anys imparteixo tallers de cuina de forma voluntària a La Unió. Les quotes dels alumnes es destinen a cobrir despeses del local. Soc una persona entusiasta amb tot allò que faig, però aviat hauré de començar a deixar coses perquè l’edat no perdona.
La consellera d’Educació fa campanya avui per ERC a Montcada i Reixac
La matinal d’activitats a Mas Rampinyo tanca una de les festes més participatives dels últims anys
La segona edició de la Pink Pàdel MiR es disputa aquest dissabte amb 73 parelles inscrites
Aquesta tarda es presenta el programa de la Festa Major a l’Auditori Municipal
ERC portarà a la Comissió Ètica el possible l’ús partidista del PP d’espais i recursos municipals
