‘La literatura fantàstica és cultura, no una bajanada infantil’

D’on et ve l’afició a aquests gèneres?
Vaig créixer en una casa amb unes prestatgeries plenes de llibres de ciència ficció gràcies a l’afició del meu pare. En realitat la meva dieta lectora és força variada perquè m’agrada molt llegir, tot i que darrerament –amb el blog i altres feines–, la proporció dels gèneres fantàstics ha crescut. I també és cert que com a objecte d’estudi, m’interessen més que la resta.

Per què vas decidir fer un blog?
Al principi va ser per curiositat, però s’ha anat convertint en una forma de donar sortida a algunes idees que, d’altra manera, no sabria què fer-ne. Quan començo a parlar de llibres, no puc parar. I això pot cremar les amistats i les persones que t’estimen… Així, el blog m’ha permés conéixer una comunitat en la què he trobat veritables amics amb qui compartir les meves obssessions.

Per què s’ha menystingut aquest tipus de literatura?
Fa poc l’editorial Càtedra ha editat un llibre sobre la història de la ciència ficció espanyola, en el que queda clar que amb el Franquisme va haver-hi un esvoranc en l’evolució del gènere. Això explica que no es desenvolupés una tradició fantàstica tan sòlida i coherent com a altres països, sobretot anglosaxons. El gènere va reviure més tard gràcies a l’activitat d’uns aficionats amb escassa formació literària –amb algunes excepcions –que, poc a poc, van aconseguir dignificar el gènere.

I quin és el panorama a Catalunya?
Aquest prejudici no és tan marcat. Alguns dels principals autors moderns en català escriuen literatura no realista i publiquen i són respectats fora de les col·leccions especialitzades. Em refereixo a autors com Sánchez Piñol, Joan Lluís Lluís, Miquel de Palol, Marc Pastor i Albert Villaró, entre d’altres. Bé, no deixa de ser la terra de Perucho i Pedrolo…

Consideres que la percepció del gènere ha canviat?
Encara avui el món de la crítica acadèmica només li dóna valor a la literatura realista. En canvi, estic convençut que els lectors cada vegada tenen menys prejudicis. Al capdavall, literatura és artifici, i hi ha idees que guanyen en força si s’eleven a la categoria de metàfora gràcies a la imaginació.

Quins factors creus que han contribuït a expandir el gènere?
Aquí és fàcil fer una llista: videojocs, sèries, pel·lícules i al­guns fenòmens de la literatura juvenil com Harry Potter o Els Jocs de la Fam. Això sí que pot contribuir a crear hàbit lector en els més joves i a obstaculitzar l’aparició de prejudicis.

Et molesta l’etiqueta de ‘friki’?
No sé quin és l’origen de l’expressió, però és veritat que de vegades els aficionats als gèneres fantàstics afavorim aquesta imatge de diferència. Fa uns anys Marc Pastor va utilitzar l’expressió ‘culturalment dispersos’. Crec que descriu millor la realitat. Potser no és que no m’agradi l’expressió “friki”, és només que no m’hi sento identificat.

Quins són els clàssics del gènere que ningú s’hauria de perdre?
El meu preferit és 1984, de George Orwell, una novel·la enorme i perfectament vigent. També recomano novel·les encara més antigues que van contribuir al naixement del gènere, com Frankenstein, de Mary Shelley, La Guerra dels Mons, d’HG Wells o Dràcula de Bram Stoker. Si parlem d’obres que han inspirat autors fins a extrems malaltissos hem d’esmentar El Senyor dels Anells, tot i que cada vegada trobo a més gent a qui avorreix.

Quines expectatives tens sobre el MIRcon?
Sobreviure. Que vingui molta gent i que, tant els assistents com els ponents s’ho passin molt bé.  Que es converteixi en un festival de referència a tot l’Estat amb seu a Montcada. Que n’hi hagi un cada any. Que la gent del poble ho trobi interessant i s’animi a venir a les xerrades i les activitats. Que algú que no llegia gènere fantàstic comenci a fer-ho de resultes del festival. I que quedi molt clar que la literatura fantàstica és cultura i no una bajanada infantil.
 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: