‘La meva vida és com un carnaval permanent’

La seva disfressa de reina d’Atlantis a la Rua de l’any passat va causar sensació, tanta o igual que la d’enguany, d’espectacular reina maia en una comparsa de només tres membres anomenada ‘El secreto del Yucatán’. Nascuda fa 27 anys en un poble de Las Palmas de Gran Canaria, viu des del 2011 a Montcada on va obrir un petit negoci d’estètica i modelisme d’indumentària i on ha trobat en el Carnaval una de les vies per donar sortida a la seva creativitat. El que més li agrada dissenyar són els vestits de reina, molt populars a les illes canàries. Enguany, tres comparses de la Rua –‘Catrina’ de Cirqs Krnival, ‘Foc de drac’ d’Els Increïbles i ‘Las Cubanas’ Del Caribe con humor–, van lluir alguns dels seus dissenys o van comptar amb el seu assessorament. Ja té al cap com serà la disfressa de la seva pròxima comparsa, que vol ampliar fins a una trentena de components.

Natalia Gil, amb un dels vestits que fa ella mateixa a la botiga 'El palau dels secrets', a Carretera Vella
Laura Grau

Per què vas venir a viure a Montcada?
El vaig escollir entre diferents municipis propers a Barcelona perquè el seu nom em va semblar molt senyorial –no m’agrada com sonen Cerdanyola o Ripollet. La veritat és que m’hi trobo molt a gust i, tot i ser una ciutat més aviat lletjota, la seva gent és fantàstica. Sempre dic que la meva llar està allà on estic jo. Només enyoro el cel estrellat a les nits del meu poble.
T’ha comportat problemes la teva condició de transexual?
Sempre he tractat de ser jo mateixa, encara que em faltés la comprensió dels altres. Per sort he tingut una mare que m’ha donat suport en els moments més durs de la vida. Fins que no vaig sortir del poble i de les illes, no vaig comprendre plenament la meva condició, encara que detesto les etiquetes perquè són massa simplicadores.
Com vas començar en el món de l’estilisme?
Vaig començar a treballar amb 17 anys a la botiga de perruques i pos­tis­sos que la meva mare tenia a Las Palmas. Després d’estudiar el batxillerat artístic, vaig fer cursos relacionats amb la perruqueria i l’estètica en general, i formació sobre modelisme d’in­du­mentària, floris­teria i apara­doris­me.
Què et va semblar la Rua el primer cop que la vas veure?
Vaig al·lucinar per la seva gran qualitat i participació, però em va estranyar que, sent una de les millors de la comarca, no s’hi donessin premis. Em van explicar que els van suprimir per evitar conflictes entre les comparses, però la realitat és que a Les Canàries no hi ha Carnaval sense polèmica, és un element més de la festa. Els veredictes sempre són font de discussions apassionades.

Què t’ha semblat la rua 2015?
Meravellosa. A més, per a mi ha estat molt especial perquè la meva mare va venir a Montcada per complir la il·lusió de viure el Carnaval des de dins, desfilant amb mi i lluint un vestit meu.
Has tornat a causar sensació amb la teva disfressa de reina maia.
Fer els vestits de reina és la part de la meva feina que més m’agrada. El seu disseny i confecció suposa un autèntic treball d’enginyeria. Has de trencar-te el cap perquè sigui bonic i alhora fàcil de portar. En aquest tipus de peces, l’important és el que no es veu.
També has col·laborat amb altres comparses.
He fet els vestits de les tres reines de la comparsa del Cirqs Dance Studio i els tocats de les noies i he col·laborat amb algunes més en temes d’assessorament. De fet, m’agradaria ampliar la col·laboració amb altres grups i contribuir a embellir encara més la Rua, on tornaré a sortir l’any vinent amb una disfressa que ja tinc pensada. Ja veus que la meva vida és com un carnaval permanent.  
Algun suggeriment per millorar el Carnaval de Montcada?
Fer un concurs de reines de la rua i allargar la festa després del sambòdrom amb un ball de màscares en honor de la reina, que es podria fer a la plaça de l’Església. També es podria recuperar l’elec­ció de la pubilla i l’hereu en una versió moderna.
Com va el teu negoci ‘El Palau dels secrets’, a Carretera Vella?
A més de les clientes que venen a pentinar-se i fer-se les ungles, tinc encàrrecs com a modista. El primer que vaig rebre va ser confeccionar un vestit de passeig per a la Festa dels Tres Tombs. També en faig per a bodes gitanes. Un dels meus somnis és obrir una botiga de vestits de núvia. Mentre no es fa realitat, m’acaben de confirmar que treballaré per a una de Sabadell. Un altre dels articles que toco són les perruques. Algunes de les meves clientes són dones que han sufert tractaments de quimioteràpia. M’agrada molt ajudar-les a que es tornin a veure guapes.
Obriries la botiga dels teus somnis al carrer Major?
Uff, no sé. Hi falta comerç de passeig i els dissabtes a la tarda està buit. S’hauria de fer alguna cosa perquè el centre tingués més vida.

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari