‘Lluito per deixar un món més just als meus néts’
Als seus 73 anys i després d’una llarga trajectòria de lluita sindical, política i veïnal, Antonio Cabañero veu amb indignació com s’estan perdent les conquestes socials que tantes vides, temps i sacrifici va costar aconseguir. Per això, ell i molts altres veterans de lluites passades han tornat a la primera fila de les mobilitzacions, estimulats per l’esclat del moviment 15-M que ara fa un any va posar sobre la taula les injustícies del sistema actual. S’autoanomenen ‘iaoioflautes’ per solidaritat amb els components més joves del moviment que un sector de la premsa va catalogar despectivament com a ‘perroflautes’. Cabañero és originari de Quintanar del Rei, un poble de Conca d’on el seu pare, defensor de la República, va ser desterrat. Viu a la Ribera des de l’any 1968, té dues filles i tres néts, i va treballar durant quaranta anys com a encofrador a les obres de la Sagrada Família.
Se sent identificat amb l’etiqueta de ‘iaioflauta’?
No m’importa que ens anomenin així. Som la gent gran que als anys seixanta i setanta ens vam mobilitzar per aconseguir millores que ara estem perdent. M’identifico amb els indignats –jo també vaig estar a la plaça Catalunya fa un any– i amb qualsevol moviment que denunciï les injustícies del sistema. Lluito per deixar un món més just als meus néts. La joventut creu que la societat del benestar ha existit sempre i ha de saber que no és així. Els treballadors hem de lluitar des que neixem fins que morim. Molta gent està dormida i li sembla que aquesta guerra no és la seva, però sí que ho és.
Es considera un ‘antisistema’?
Alguns mitjans de comunicació donen una imatge deformada de la gent crítica amb el model econòmic actual. La paraula ‘antisistema’ està associada a la violència i al terrorisme, quan l’autèntica violència és la que exerceix el sistema quan fa fora una família de casa seva o tanca quiròfans mentre hi ha gent en una llista d’espera.
Quin és l’origen del problema al seu parer?
Els governs no es preocupen per la gent i han donat carta blanca als bancs, que han abusat de la confiança dels seus clients i els han pres els estalvis de tota una vida i, en alguns casos, el sostre. El poder polític ja no representa els ciutadans sinó els interessos de les multinacionals i la banca. A nivell europeu, el Banc Mundial és qui està dictant les decisions que han de prendre els governants dels països i, si no fan cas, només han de mirar cap a Itàlia o Grècia, en mans de tecnòcrates escollits a dit. La perspectiva és cada vegada més negra i, tal com ho veig, l’única sortida és la lluita col·lectiva.
Vostè ha comprovat que funciona.
I tant que funciona ! Vaig venir a viure a la Ribera l’any 1968. El barri sencer estava sense asfaltar i ningú se’n volia fer càrrec. Tot era pols i, quan plovia, un fangar. Després de la mort de Franco, amb la legalització dels partits polítics i dels mecanismes de participació democràtica, vam començar la lluita per reivindicar que el barri tingués unes condicions dignes. I es van aconseguir moltes coses.
Per què va venir a Catalunya?
Vaig venir a buscar feina al 1961.Aquí hi vivien el meu germà i uns oncles. Vaig entrar com a encofrador ferrerista a les obres de la Sagrada Família –que conec com el palmell de la meva mà. Ja aleshores no suportava les injustícies. Una cosa que em va indignar molt és que a les dones que treballaven al temple no se’ls aplicava el conveni i cobraven molt per sota dels homes. Alguns companys em van arribar a criticar per defensar-les tant, però jo n’estic orgullós. Van ser anys molt intensos.
Quin paper ha jugat la figura del seu pare en la seva ideologia?
Ell va ser president de la UGT al seu poble, Quintanar del Rey, i va lluitar al front de Madrid. Després de la guerra el van detenir acusat de ser comunista i el van empresonar durant 6 anys. Al 1946 el van indultar, però li van prohibir tornar al seu poble. Vam anar a viure a un municipi d’Albacete, Villalgordo del Júcar, on el meu pare va deixar un testimoni de bondat, guanyant-se el respecte de tot el poble, fins i tot dels fills dels falangistes. Era un gran orador i feia pensar a la gent. El seu exemple m’ha marcat molt.
Com veu el futur de la lluita ciutadana un any després del 15-M?
Els joves són els que han de mantenir viu aquest moviment i continuar organitzant-se perquè els poderosos no es creguin que poden actuar impunement. Nosaltres, la gent gran, estarem al seu costat. Penso que és important no desesperar-se. És cert que hi ha molts fronts oberts i moltes batalles a emprendre, però també hem de valorar que s’estan aconseguint coses. Una de les fites dels indignats ha estat aturar molts desnonaments i impulsar una ILP a favor de la dació. En alguns municipis, com Montornès del Vallès, s’ha aconseguit recuperar les urgències nocturnes. Hem de seguir lluitant perquè no es desmantelli la seguretat social i la sanitat no acabi en mans de les empreses privades.
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
