Es crea la Mesa cívica per trobar una solució a la problemàtica de la urbanització

Els posicionaments de partida són allunyats però la voluntat de diàleg i de treballar pel consens hi és. Això és el que es desprèn de la jornada monogràfica convocada per l’Ajuntament aquest dijous a l’Auditori Municipal sobre el Bosc d’en Vilaró que ha comptat amb la participació de representants de la Generalitat, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i de l’Ajuntament de Badalona, així com de parlamentaris dels grups de JxSí, CSQEP, PSC, Cs i PP. Han estat més de tres hores de reunió en què totes les parts implicades, administracions, polítics i veïns, han pogut intervenir i exposar els seus plantejaments.

La trobada l’ha obert l’alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA), amb l’anunci de la creació de la mesa cívica en què seuran a la mateixa taula polítics, tècnics i afectats per intentar trobar una solució a una problemàtica enquistada des de fa més de 50 anys. La urbanització, construïda en sòl forestal, compta amb 270 parcel·les i 206 habitatges i la normativa urbanística impedeix la seva legalització. Actualment hi ha sentències fermes d’enderroc, l’Ajuntament tampoc no pot fer cap actuació de manteniment, ni els propietaris poden obtenir cap permís per fer obres, encara que aquestes siguin urgents i necessàries. L’única via que actualment contemplen les administracions com a sortida a aquesta situació és el Pla de bases que ha elaborat l’AMB i que permetria mantenir les cases 35 anys més per donar pas a una extinció diferida. La proposta, però, ha estat rebutjada de ple tant per l’AV com pels propietaris que, des de fa 10 mesos, han iniciat una campanya reivindicativa per reclamar la regularització de l’espai.

Administracions locals

L’alcaldessa ha reconegut novament la gravetat del problema del Bosc d’en Vilaró tant des d’un punt de vista social com urbanístic. "Parlem de 206 habitatges amb les corresponents famílies afectades, però també de manca de seguretat en cas d’incendi i de salubritat, ja que la urbanització no té xarxa de clavegueram i, tant els vials com les cases, s’estan degradant; a tot això, cal afegir la indefensió jurídica dels propietari"», ha dit l’edil. Per tot plegat, Campos considera que ha d’haver un posicionament "públic i inequívoc de totes les administracions implicades i posar fi a manipulacions interessades", ha exigit en referència als polítics que, depenent de les circumstàncies, varien el seu discurs. A l’igual que l’alcaldessa, el president de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez (ERC), ha celebrat la trascendència de l’acte. "Avui és un dia històric i això no acaba aquí, hem de seguir treballant tots plegats perquè la situació és molt complicada i afecta moltes persones", ha subratllat Sánchez. En la seva intervenció, l’edil ha assenyalat que, si bé els propietaris van construir sense permís, també van ser enganyats durant anys per la pròpia administració local amb falses promeses de legalització.

En nom de l’Ajuntament de Badalona, el regidor d’Urbanisme, Oriol Lledó, ha expressat la voluntat del seu consistori d’afrontar la problemàtica, atès que un 15% de la urbanització pertany al seu terme municipal. "Hem de valorar els costos de cada escenari possible i treballar conjuntament posant sobre la taula la perspectiva social", ha dit l’edil.

Generalitat i AMB 

A la jornada monogràfica ha participat la màxima autoritat del país en matèria urbanística, el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, qui va reconèixer que les urbanitzacions pendents de regularitzar –729 a tot Catalunya– són una de les problemàtiques més importants a resoldre. Concretament el Bosc d’en Vilaró és un dels casos més complexes ja que es troba en un àmbit qualificat com a forestal i de sistemes generals i, com a tal, té la màxima protecció jurídica. "En aquest cas, el planejament no es pot modificar, està blindat, per tant no es tracta de voluntat política, sinó de marc legal", ha dit tot afegint que hi ha una sentència del TSJC que deixa clar que en aquests espais no es pot modificar la llei i que, necessàriament, han de ser restituïts. Per això ha parlat d’intentar consensuar amb els veïns un període de transitorietat fins arribar a l’objectiu final. "Som conscients que el nombre d’habitatges i persones afectades és molt elevat, per això, com a Generalitat actuarem a la mesa de treball amb la màxima sensibilitat atenent a les necessitats de les famílies", ha dit Serra.

També el director d’Urbanisme de l’AMB, Josep M. Carreres, ha parlat sobre el marc legal que impedeix la legalització de la urbanització i sobre la necessitat que els veïns en prenguin consciència. "Si no reconeixem aquesta realitat, no podrem avançar", ha manifestat tot afegint "des de l’Àrea desitjaríem que el camí que obrim sigui definitiu i doni una sortida consensuada i ajustada a la situació de cada propietari".

Demandes de l’AV. En nom de l’entitat veïnal, la seva presidenta, Begoña Navajo, ha explicat amb detall els orígens de la urbanització, en la dècada dels anys seixanta, i els diferents intents frustrats de legalització endegats pels veïns i per la administració local, a qui ha acusat d’actuar amb "irresponsabilitat i deixadesa" en no tenir cura d'arribar fins al final de la tramitació. Navajo ha comparat la situació del Bosc d’en Vilaró amb nuclis similars d’altres municipis que sí van ser regularitzats i ha lamentat aquest "greuge". També ha tornat a carregar contra l’Ajuntament per la permissivitat amb què va actuar durant anys davant la construcció de nous habitatges al sector i per haver alimentat falses expectatives de legalització dotant l’espai de serveis com transport públic, correus, xarxa d’aigua potable, parcs i local social. "Estem parlant d’una realitat consolidada des de fa més de 50 anys i el que demanem és buscar, entre tots, una solució excepcional i alternativa a l’extinció", ha reclamat Navajo.

En la mateixa línia s’ha pronunciat l’advocat de l’entitat veïnal des de fa 10 anys, Jaume Messegué: "No reclamem un sòl urbà consolidat, busquem un equilibri entre la protecció del medi i la concreció de les propietats; parlem de regularització, de trobar fòrmules creatives que evitin l’extinció dels habitatges". El lletrat també ha insistit en la necessitat d’actuar amb diligència per donar resposta a les necessitats urgents dels veïns. "Ara no es poden fer reparacions de cap mena, ni a murs de contenció ni a teulades, i també urgeix troba una solució als expedients d’enderroc en curs", ha dit.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: