‘Fer de voluntari a Protecció Civil és una manera de viure’

La feina que fan les persones de l’Associació es fonamental per evitar riscos tant a la naturalesa com en actes socials, culturals i esportius

Els voluntaris de Protecció Civil recullen les cintes que impedien el pas durant l'onada de calor
Dani Font
Durant les guàrdies els voluntaris han de buscar punts elevats i amb bona visibilitat com ofereix el Coll de Montcada
La Vanessa Jiménez i en Carlos Tobías inspeccionen que no hi hagi tendes d'acampada a prop del mirador d'Occident

L’Associació de Protecció Civil de Montcada i Reixac l’integren 15 persones que compaginen les seves vides laborals i personals amb la feina de voluntari. Hem acompanyat a tres dels seus membres en una de les guàrdies de vigilància, per conèixer de primera mà la seva tasca i les situacions que han hagut d’afrontar aquest mes de juliol, marcat pels incendis i les onades de calor.

El més veterà dels tres és Toni Marca, sotscap i vicepresident de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Montcada i Reixac qui destaca que “la vocació és fonamental”. Marca, que aquesta propera tardor complirà 17 anys fent de voluntari, explica que “venim amb protecció civil després d’estar tot el dia treballant. T’ha d’agradar molt, és molt sacrificat i alhora una manera de viure. Hi ha gent que no sap que som voluntaris i persones que es volen incorporar amb nosaltres però que en adonar-se que actuem de manera altruista marxen”.

‘Quan tothom marxa de vacances nosaltres ens hem d’organitzar per assegurar les guàrdies de dijous a dijous’, Vanessa Jiménez, 

La Vanessa Jiménez, que porta gairebé 13 anys al cos, afegeix que “a vegades és complicat que ho entenguin a casa, quan tothom marxa de vacances i nosaltres ens hem d’organitzar per assegurar les guàrdies de dijous a dijous i especialment les del cap de setmana”. Tot i així, la voluntària està satisfeta de la feina que fa perquè obtens “petits detalls i l’agraïment de les persones, i això ens omple”. Els voluntaris coneixen cada indret de la muntanya i les sorpreses que hi poden haver. En una esplanada de pins propera al mirador d’Occident del Coll de Montcada solen trobar-se amb cabanes fetes per caçadors d’ocells. “Aquestes les desmunten, no així les que fan els grups escolars”, explica Marca.

La mitjana d’anys dels voluntaris se situa en els 25, però hi ha de totes les edats. Els darrers que han entrat són Mari Luz López i Joel Ortega, de 21. Marca assenyala la importància que té la formació i les pràctiques en aquests primers anys i que s’acostumin a fer les feines de manera que “quan hagin d’intervenir sàpiguen en tot moment com han d’actuar, nosaltres som la primera unitat d’intervenció i per tant hem de ser molt eficients”. Una de les tasques rutinàries que han de fer és contactar amb la Policia Local per indicar la zona en què comencen una guàrdia. El sotscap relata com se li va encongir la veu a Ortega i recorda amb certa nostàlgia la seva etapa de formació, quan va passar per les mateixes situacions.

Temps d’aprenentatge
Per als més joves del cos aquest serà un any d’aprenentatge tot i que ja portin alguns anys a l’associació. “A causa de la pandèmia no hi ha hagut festes com el Fanalet o la Festa Major” lamenta Jiménez. Precisament per la tasca que van dur a terme durant la pandèmia, tots tres van rebre la medalla de reconeixement Covid-19 de l’Associació Nacional de Protecció Civil i el passat desembre, la Generalitat va concedir la Creu de Sant Jordi 2021 a tots els voluntaris i voluntàries de Protecció Civil de Catalunya. “Aquests reconeixements si bé són simbòlics, ens animen perquè les institucions posin en valor el que fem i visibilitza l’associació” explica la voluntària. Ara bé, tots tres retreuen a l’Ajuntament que la ubicació de l’associació a l’Hotel d’entitats de Can Sant Joan té moltes carències perquè és un local molt vell i això no convida a que noves persones vulguin passar a ser voluntàries. De moment, els hi han comunicat que l’any vinent estaran en un altre lloc però encara no saben a on serà. “El més preocupant – explica Marca – és que si ens aparquen en el gual no podem sortir i en una emergència el temps és clau”. Un dels dos cotxes que tenen l’han d’aparcar al carrer perquè no hi cap a dins de l’equipament, i recentment es van trobar que li havien trencat la lluna davantera.

‘Col·laborar amb Protecció Civil em va ajudar molt en la depressió que patia’, Carlos Tobias, voluntari

Tots tres comparteixen que el primer servei en què van participar o col·laborar amb Protecció Civil va ser una cavalcada de reis. Marca ho va fer sent encara aspirant a entrar al cos, quan tenia 17 anys. Tant ell com Jiménez van passar a ser membres de la unitat fa més de 10 anys i ara que estan en la trentena són uns joves veterans. L’experiència d’en Carlos Tobías va ser diferent. Ell es va incorporar a Protecció Civil fa cinc anys, quan en tenia 30, després de passar per una mala ratxa personal. “Col·laborar amb Protecció Civil em va ajudar molt en la depressió que patia” afirma Tobías. 

Deixa un comentari