Albert Ubach, un estiuejant que va deixar petjada

Investigador autodidacte, es va convertir en un referent de la història local

Estiuejants al carrer Colon, al primer terç del segle XX
Fons Ricard Ramos (ACM)

Comença l’estiu i volem retrocedir en el temps, concretament, a la segona meitat del segle XIX, per apropar-nos al fenomen de l’estiueig que va viure Montcada i Reixac. La inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Granollers, el 1854, i la seva proximitat a la ciutat comtal –així com els seus bells paisatges, l’aire pur i les fonts amb propie­tats curatives–, van convertir el municipi en una vila d’estiueig molt atractiva entre la burgesia catalana. Les famílies benestants es van fer construir magnífiques torres d’estiueig a tocar de l’estació de tren i hi van portar la modernitat de la metròpoli. De fet, amb la seva empenta, el municipi va experimentar una notable transformació urbanística, econòmica i social.

Les famílies benestants es van fer construir magnífiques torres d’estiueig a tocar de l’estació de tren i hi van portar la modernitat de la metròpoli


Intel·lectual autodidacte

D’entre els estiuejants que van triar Montcada com la seva destinació, cal posar en relleu la figura del barceloní Albert Ubach Mascaró (1881-1951) per la seva gran contribució al poble. Intel·lectual, autodidacte i gran amant de la història, Ubach es va lliurar en cos i ànima a la investigació del passat de la seva vila d’acollida. Aquesta passió va durar tota la seva vida i el va convertir en un referent de la història local. Tant és així, que l’Ajuntament va recórrer a ell per tal de donar resposta a Joao Saldanha Pimentel Rolim, un noble descendent de la branca portuguesa dels Montcada, que sol·licitava ajuda en la recerca d’informació sobre els seus avantpassats. Ubach hi va mantenir una llarga i prolífica correspondència.

Albert Ubach es va lliurar en cos i ànima a la investigació del passat de la seva vila d’acollida

Donació

Anys després de la seva mort, la neta de l’estudiós, Montserrat Ubach Nuet, va lliurar a l’Associació Cultural Montcada (ACM) el fons personal i familiar del seu avi. La documentació que l’integra reflecteix, sobretot, la faceta d’Albert Ubach com a investigador. La seva intensa activitat de recerca es va traduir en una extensa recopilació de fitxes, amb anotacions de cites bibliogràfiques i referències arxivístiques –que va escriure amb precisió i meticulositat–, que li servien de suport per a les seves investigacions històriques.

Ubach va col·laborar estretament amb la parròquia de Sant Pere de Reixac com a secretari, portant els comptes, organitzant activitats i finançant diverses obres.


Si bé la documentació que compon el fons és de tipologia molt variada, la més abundant fa referència a la història i la cultura del municipi. Però, també hi ocupa un paper destacat la documentació religiosa, ja que va ser la seva fe cristiana la que va dur Albert Ubach a col·laborar estretament amb la parròquia de Sant Pere de Reixac com a secretari, portant els comptes, organitzant activitats eclesiàstiques i finançant diverses obres.
El fons també ens presenta més d’una agradable sorpresa de la faceta d’Ubach com a col·leccionista. Destaquem una cèdula de participació econòmica de 1864 per a la Societat Comanditària “La Navegación Submarina”, en contribució al projecte embrió de Narcís Monturiol, pel qual seria recordat anys més tard com l’inventor del submarí.

Albert Ubach, en una imatge del fons Ricard Ramos, de l’ACM

El Fons Ubach, a l’Arxiu Municipal

L’ACM ha dedicat bona part de la seva activitat a posar en valor la figura d’Albert Ubach i el seu valuós­­ llegat. L’any 2019, l’entitat va realitzar la donació d’aquest fons a l’Ajuntament de Montcada. Actualment forma part de l’Arxiu Municipal i es troba en procés de tractament arxivístic per tal de posar-lo a l’abast dels investigadors. Cal destacar que gràcies a les transcripcions que Ubach va fer dels textos custodiats a l’arxiu parroquial de Santa Engràcia, s’ha pogut recuperar una part important de la memòria del poble, de la qual no en quedaria cap rastre, donat que va ser cremat l’any 1936, durant la Guerra Civil.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari