Jaume Alcázar: “Algunes masies demanen actuacions urgents’

L’historiador que participarà en la redacció del Pla Especial de Protecció de les masies històriques parla sobre la necessitat de protegir el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de Montcada

D'esquerra a dreta, Antoni Orihuela, Núria Cervera i Jaume Alcázar, de la Fundació Cultural Montcada
Arxiu/Sílvia Alquézar
Jaume Alcázar, en primer terme, és historiador i està vinculat a la Fundació Cultural Montcada, on dirigeix la revista de divulgació històrica 'Quaderns'

Què és un pla especial de protecció?

És un instrument que proporcionarà eines per a protegir, conservar i, si s’escau, restaurar les masies històriques del nostre municipi i el seu perímetre arqueològic. Aquest Pla és, de fet, un document d’urgència a l’espera de la redacció del Catàleg, que té com a objectiu la valoració històrica i arquitectònica de les masies de Montcada, i fixar-ne una normativa de protecció. Per a aconseguir-ho comptem amb l’assessorament del servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

Quines masies necessiten una actuació més urgent a causa del seu estat?

L’estat de salut de les nostres masies no és gaire engrescador. A banda de les que han desaparegut, hem assistit no fa gaire a l’enderrocament per qüestions tècniques de Can Sants, i moltes altres com Na Joana, la Torre del Frares, Can Piella o Can Rocamora demanen actuacions urgents de consolidació. De fet, tot el nostre patrimoni arquitectònic en conjunt ha estat afectat pel creixement demogràfic que ha experimentat Montcada i Reixac al llarg del segle XX, amb profundes transformacions urbanístiques que en alguns casos han derivat en destruccions indiscriminades. En aquest procés les masies situades en despoblat, no han estat una excepció. Cal doncs un esforç de tothom per tornar-les a situar en el lloc que es mereixen, protegint no només la masia en si, sinó delimitant un perímetre que permeti la seva conservació i perspectiva visual. Tant important és conservar un edifici com estudiar-lo i divulgar la seva història, fer-lo socialment actiu. En aquest sentit serà importantíssima la implicació de la Regidoria de Cultura i Patrimoni i la coordinació dels tècnics del Museu Municipal, amb la Mercedes Duran al capdavant, veritables gestors d’aquest patrimoni.    

Na Joana és de propietat municipal. Què s’hi podria fer per conservar-la?

Na Joana és una construcció d’una importància històrica excepcional. Sota l’aparença d’una torre d’estiueig moderna s’hi amaga una masia medieval carregada d’història situada en la confluència d’antics camins d’origen romà. Aquesta torre és un veritable compendi sobre la història de Montcada amb unes arrels que només l’arqueologia podrà datar algun dia amb precisió. Cal un projecte urgent de consolidació de l’edifici i la capella annexa, i donar-li un ús al conjunt, cosa que garantiria la seva conservació. També és de titularitat municipal la masia de Can Sants, que malauradament s’ha hagut d’enderrocar, però el projecte de conservació dels elements més significatius de la masia i la museïtzació de les restes conservades ha estat un encert, sense oblidar el seu potencial com a parc arqueològic.   

La Beguda d’en Tiana i Ca l’Estany no estaven al catàleg, per què s’ha decidit incloure-les? Quin és el seu valor? On es troben?

Ca l’Estany és a Gallecs. És el centre de l’enclavament de Montcada en aquest indret natural del Vallès des de l’Edat Mitjana. Ca l’Estany és una masia de tipologia clàssica que ja apareix documentada al segle XVI tot i que els seus orígens poden ser anteriors. Una curiositat: El dibuix de la façana d’aquesta masia il·lustra un estudi de Joan Amades sobre la masia catalana publicat a principis de segle XX. La Beguda d’en Tiana és situada a Terra Nostra, a tocar de l’antiga carretera N150. Tot i que en l’actualitat l’edifici és modern, al segle XVI va ser un el centre d’una gran explotació agrícola que incloïa una masia, un hostal i una ferreria. Per tant la seva potencialitat arqueològica és indubtable.  

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari