El dol, com transitar pel camí del dolor

Quan perds un ser estimat s’activa el dol: el món s’esfonsa i ens envaei­xen sentiments de ràbia, dolor, rebuig, desesperança… Són etapes d’un procés que ens ajuden a acceptar la nova situació i ens porten a reprendre de nou la vida. Qualsevol pèrdua deixa un buit i, depenent de la seva importància, pot arribar a desestabilitzar-nos, a fer-nos sentir desubicats, perduts. L’equilibri es trenca i les nostres emocions comencen a trontollar. El dol s’allarga en el temps i, per això, parlem de procés de dol i, com a tal, necessita el seu ritme. Si apareixen estats depressius i d’inactivitat és perquè es necessita un temps de tristesa i desconnexió per digerir el fet. Quan sorgeix ansietat o sensació d’amenaça, pos­­­siblement és perquè la persona es troba desbordada i la situació està fora del seu control.

Naturalitzar la mort, que forma part de la vida, ens ajudarà a saber viure més intensament en aquest camí, que és finit

La majoria dels afectats passa per un procés de dol de manera natural, sense necessitat d’ajuda psicològica, però entre un 8% i un 10% de persones presenten complicacions. Aleshores, sí que és necessari un acompanyament terapèutic. Alguns consells són: deixar fluir les emocions; afrontar els sentiments, sen­se apartar-los o negar-los; prendre’s el temps per sentir; deixar-se cuidar i acompanyar; evitar l’aïllament; cuidar l’estat de salut, ja que es pot veure afectat repercutit pel procés de dol, sobretot el sistema immunitari; fer tasques pràctiques i senzilles per evitar estancar-se en els records; acceptar que les coses han canviat irremeiablement; replantejar-se l’estil de vida, els valors i les prioritats i, en definitiva, deixar passar el temps. La pèrdua sempre hi serà, però cada vegada, el dolor serà menys intens. Naturalitzar la mort, que forma part de la vida, ens ajudarà a saber viure més intensament en aquest camí, que és finit.