El departament de la felicitat. Gràcies Montcada Ràdio!
La periodista Silvia Díaz reconeix que el mitjà ha estat una referència informativa però també un refugi per a moltes persones
La fi de les emissions de Montcada Ràdio tal com la coneixem fins ara em trenca una mica el cor, perquè significa el punt i final a una manera de fer i, sobretot, de viure la ràdio. Les emissores han estat, durant dècades, l’essència de la comunicació local, i sovint tiraven endavant amb més il·lusió, empenta i motivació que no pas recursos. La importància que ara atorga la societat a la comunicació –i els recursos humans, tècnics i econòmics que hi aporta– no té res a veure amb la que li donava dècades enrere.
Als municipis, la ràdio abastia pràcticament tot el contingut informatiu i relacional que avui dia generem a mitjans audiovisuals, webs, podcasts, xarxes socials, plataformes, missatgeria instantània… La ràdio era a tot arreu i amb una única eina, la veu, t’informava, t’entretenia, et seduïa, t’aconsellava, t’ajudava a trobar feina, et feia somiar… Sí, la ràdio sola feia tot allò per al que avui dia necessitem més d’una desena de canals i llocs web.
El catedràtic en Lingüística i comunicador Sebastià Serrano, en un acte fa uns anys a Montcada i Reixac, va assegurar que en un futur pròxim, les empreses i els ajuntaments tindrien un departament de felicitat perquè la vida del personal fos més alegre. D’entrada sembla una idea sorprenent, però fa 50 anys tampoc no es confiava en els departaments de comunicació i avui dia tothom en té.
Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació, però voldria matisar una cosa. Durant dècades, les ràdios locals, de manera improvisada, han estat departaments de felicitat, per a les persones que hi han treballat o col·laborat, –us ho asseguro, ‘la ràdio enganxa’–; però sobretot, per a la ciutadania. Han esdevingut una referència informativa però també un refugi per a moltes persones i espai obert a tothom i amb una gran vocació de servei. ‘Necessito una tuna, en teniu un contacte?’ ‘Busco un amic que fa 30 anys que no veig’, ‘Teniu l’horari de l’autobús?’, ‘Em passa això,…’ o simplement, ‘Puc quedar-me una estona aquí amb vosaltres?’ són preguntes que jo mateixa he sentit treballant a la ràdio local.
La realitat s’imposa, avui dia es consumeix informació i oci per altres vies i els mitjans de comunicació, sobretot els públics, han de dedicar els seus recursos a donar resposta a les necessitats actuals de la ciutadania i de fet, Montcada Ràdio feia temps que havia entrat en aquest procés de reconversió. Nostàlgia de temps passats? Doncs una mica, sí; crec que Montcada Ràdio s’ho mereix.
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades