Ràdio Font Freda, pionera a la dècada dels anys 80

L’escola Font Freda va posar en marxa el 1982 la seva emissora de ràdio, una iniciativa pionera a Catalunya i arreu de l’Estat que va estar en funcionament durant una dècada. El seu impulsor va ser el mestre de Pretecnologia Carlos Dorado. ‘laveu.cat’ l’ha entrevistat als antics estudis de Ràdio Font Freda, dels quals encara se’n conserva l’espai a l’aula de música del centre educatiu.

 

Com van ser els inicis de Ràdio Font Freda? Com se li va ocórrer fa quatre dècades muntar una ràdio escolar?

La meva passió pel món de la ràdio em ve de ben petit, ja que sempre he tingut una emissora a casa. Imagino que vaig traslladar aquesta afició a l’escola perquè vaig veure que li podíem treure molt de suc. Vam començar a fer gravacions dels treballs de recerca que feiem a Socials o Tecnologia. Buscàvem informació i, en comptes d’exposar-la a la resta de companys, fèiem una gravació. Van ser les primeres passes. Vam veure que no es necessitàvem molts recursos per tirar endavant el projecte. Amb el poc material que teníem al centre, dos magnetòfons Philips de bobina, dos micròfons i poca cosa més, vam començar a enregistrar els treballs. Quan ja teníem força material gravat, ens vam plantejar què feiem amb tot això. Va ser aleshores quan vam plantejar de transmetre-ho.

L’estudi i els aparells eren de fabricació pròpia?

Sí, perquè abans no era com ara que ho pots comprar tot per Internet i t’ho envien ràpidament. El primer emissor estava muntat a una llauna i era només d’un vat, amb la qual cosa arribàvem molt a prop. Després, en vam fer un altre de 15 vats i ens sentíem a tot Montcada. Els pares van venir a soldar a mà una torreta de 15 metres amb una antena ben gran que vam instal·lar al centre. A partir d’aleshores, vam començar a emetre no només el gravat, sinó també programes en directe. Fèiem molts tallers de producció de programes, però fora de l’horari lectiu, normalment de 12 a 15h. Vam fer grups d’alumnes que treballaven continguts diferents: notícies, cultura, música… El projecte s’adreçava sobretot als infants de 6è, 7è i 8è. I quan tot començava a funcionar, una nit van entrar a robar a l’escola i ens vam quedar sense res.

I què van fer?

Començar de zero una altra vegada. El temps que vam estar aturats ens va servir per reflexionar i veure que l’única manera de poder aconseguir més recursos era demanar un ajut a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). Vam presentar un projecte ben argumentat a nivell pedagògic i ens van concedir una subvenció que ens va permetre comprar material nou, de més qualitat, i vam retornar amb més força.

Eren conscients que estaven fent història amb un projecte pioner i innovador?

Sí, érem conscients perquè al voltant nostre no hi havia cap experiència com aquesta. Ràdio Font Freda va ser anterior, fins i tot, al boom de les emissores municipals com Montcada Ràdio, que va néixer posteriorment. Vam desenvolupar el projecte amb molta il·lusió i poca cosa més.

A nivell pedagògic, què va suposar per al seu alumnat?

Vam començar a generar noves dinàmiques d’aprenentatge a dins de l’aula. L’escola Font Freda era un centre nou amb classes àmplies i portes correderes pensades per obrir l’espai i barrejar infants de diversos grups, una mica en la filosofia actual dels treballs per projectes. El nostre objectiu era donar la iniciativa a l’alumnat perquè fos el protagonista de l’aprenentatge. Però aquest plantejament era massa avançat i encara no formava part del sistema educatiu establert, de manera que ho vam haver de fer com una activitat paral·lela al desenvolupament del currículum escolar.

Ràdio Font Freda tenia audiència?

I tant! Els nostres oients eren bàsicament els alumnes i les seves famílies. No vam fer mai estudis d’audiències, però fèiem programes amb trucades en directe i teníem molt d’èxit. Vam fer un segon projecte amb l’iCE que englobava a d’altres escoles del municipi i també va tenir bona acollida.

El 1985, Ràdio Font Freda va participar a una trobada d’emissores escolars a Cheste, València. Quina impressió se’n va endur?

Va ser tot un esdeveniment. Van fer un congrès amb totes les ràdios escolars de l’Estat i aleshores vam prendre consciència realment que era un projecte novedós i innovador, ja que no n’hi havia gaires. Va ser tot un cap de setmana d’intercanvi d’experiències molt enriquidor.

I, fins i tot, Radio Font Freda va participar en un programa de RNE per a tot l’Estat?

Sí, això va ser espectacular i ens va donar moltíssima projecció. Vam participar en un programa especial amb les emissores escolars que va conduir el periodista Julio César Iglesias des de Madrid. Van enviar una unitat mòbil al nostre centre, des d’on vam emetre un petit programa que van elaborar els alumnes per a tot Espanya. Una experiència inoblidable.

Cap al 1992, el projecte va arribar a la seva fi. Per quin motiu?

Va ser un cicle de vida, es va acabar. El gran problema que vam tenir sempre va ser el finançament. Quan s’espatllava alguna cosa, com un agulla del tocadiscos, jo havia de posar els diners per canviar-la, per exemple. El centre feia una aportació petita en el projecte. Vam fer el cicle de vida que tocava i vam deixar d’emetre.

Quins records té d’aquella època? Quines sensacions ha experimentat en tornar a l’escola i visitar les antigues instal·lacions de l’emissora?

Tinc molt bons records d’aquella etapa. La veritat és que l’escola està pràcticament igual, han canviat els colors, però es conserven els mateixos espais. Aquest lloc on estem ara era la zona de control i locució i la part exterior era on estaven els equips. A fora, hi havia també un petit estudi de vídeo i televisió, amb un petit plató. Els cables, les guies, els endolls que vam posar encara hi són després de 40 anys!