Parlem de: David Zambrana- ERC MONTCADA- DESDOBLAMENT R3- NIL CASAJUANA- CAMÍ RIERA SANT CUGAT- PSC MONTCADA- RIU BESÒS- FS MONTCADA- BARTOLO EGEA- Rafa Ruiz-

‘La passió pels cotxes em ve de la infància’

L’idil·li de Jordi Aguilar (Barcelona, 1968) amb els turismes clàssics comença a Montcada i Reixac gairebé des que té memòria. La seva infància la recorda amb un cotxe de joguina sempre a la mà. Amb el transcurs dels temps, aquesta devoció pels automòbils va esdevenir passió i amb 15 anys va rebre de regal el seu primer vehicle, que va restaurar i estrenar quan es va treure el permís de conduir. Per la seva col·lecció han passat fins a 9 models de SEAT 600, un Volkswagen Beetle o un Mercedes 300 Coupé. Actualment, és propietari de tres vehicles clàssics: un Seat 600 Model E de l’any 1970, un Citroën 11 Ligero Tracktion Avant de l’any 1953 –el primer de la història amb tracció a les rodes del davant– i un MG B Roadster de l’any 1968, que va fer portar dels Estats Units. Aguilar és soci fundador de l’associació Amics dels Clàssics de Montcada i Reixac (ACMiR), que cada any organitza una trobada multitudinària al poble que, enguany, arriba a la novena edició.

Quan va descobrir que tenia aquesta devoció pels clàssics?
Des que soc nen he sentit atracció pels cotxes. De fet, si faig la vista  enrere, tots els records que em venen al cap son amb un cotxe de joguina a la mà. Amb el temps, vaig anar conformant la meva personalitat i definint el meu gust.
És una passió heretada? 
No. Tot i que van ser els meus pares els qui em van regalar el primer vehicle, ni ells, ni el meu germà, ni de moment el meu fill, tenen aquesta passió. De fet, a la família la afició preferida és el futbol. 
Els vehicles els restaura vostè mateix? 
Faig una part important de la restauració, en la part mecànica, ja que vaig treballar 11 anys com a mecànic. En canvi, en tots aquells aspectes on no arribo, com la pintura o la tapisseria, demano ajuda a amics o professionals. Fins i tot el meu pare quan es va jubilar, venia al local i em donava un cop de mà. 
Com s’adquireix un cotxe clàssic?
És un procés llarg i hi ha diverses formes de fer-ho. L’MG per exemple, el vaig comprar l’any 2000 a través d’un amic que es dedicava a importar-ne. El vehicle estava als Estats Units i va venir en un contenidor amb tres cotxes més. Vaig trigar tres anys a restaurar-lo. El Citroën 11, en canvi, no tenia previst comprar-lo, ja que el seu preu de mercat no s’ajustava al meu pressupost. Jo volia un Renault 4/4, però un dia passejant per Barcelona amb la meva dona vàrem veure un Citroën Traction, a ella li va agradar i va beneir la compra. Un cop decidit, el vaig trobar anunciat en una revista, però quan vaig trucar  per telèfon, resulta que estava a l’Uruguai. El transport es va fer en vaixell fins al port de Bilbao i, un cop allà, vaig haver de portar-lo amb una grua fins a Montcada. Tota una odissea.
I on guarda tots aquests automòbils?
Quan era jove i començava a tenir els meus primers estalvis, la meva mare em va dir ‘o et compres un pis o fa alguna inversió, però els diners no els malgastis’. Llavors vaig decidir comprar un local per guardar els meus vehicles. 
Amb aquests vehicles surt a circular? 
Sí, he anat a trobades arreu d’Espanya i he fet viatges amb la meva dona i la família, aquests cotxes han tingut molta vida. Amb el 600 he estat a Màlaga, a Alacant, a Reus; amb l’MG vàrem fer tot el nord d’Espanya i amb el Citroën vam anar fins a Andorra. De fet, en aquest últim viatge vam participar 14 vehicles d’ACMiR  i vàrem tornar amb 7 premis.
Vostè és soci fundador d’ACMiR?
Sí, vam crear l’entitat l’any 2015 i d’aleshores ençà hem participat en diversos esdeveniments i viatges conjunts. També organitzem anualment la Trobada de vehicles clàssics i la Fira de l’automòbil de Montcada i Reixac amb l’Ajuntament. Enguany celebrem la novena edició i els 14  cotxes amb els quals vam fer el viatge a Andorra tindran un espai específic al centre del recinte firal. 
Té pensat quin serà el proper vehicle de la col·lecció?
I tant! Un Renault 4/4. Tot i que el Citroën era un vell desig i vaig poder satisfer-lo, em va quedar l’espineta de no haver adquirit el Renault.
Entre el jovent existeix també passió pel motor clàssic?
Sí. A les trobades de models històrics com el Citroën 11, soc el més jove, però quan es tracta de models com el 600, és normal és trobar-hi més jovent. Si no et ve de família, el més habitual és que el teu interès començi amb vehicles de la teva infantesa, i amb el temps, la passió et porti a aficionar-te a vehicles més antics.
Seccions:
A fons
Etiquetes:
-

Deixa un comentari

Les més vistes