‘Arribarem fins on puguem sempre amb la gent de casa’
Josep Maresma ha estat el màxim responsable del Club Handbol La Salle Montcada durant els últims 10 anys, una etapa en què l’entitat ha donat un salt qualitatiu i quantitatiu que l’ha convertida en un dels pocs clubs catalans amb equips masculins i femenins a totes les categories, des dels més petits fins als sèniors. Durant la presidència d’aquest montcadenc que porta l’handbol a la sang, La Salle ha aconseguit fites històriques com ara l’ascens a la Primera Divisió Estatal la temporada 2010-11 i l’organització d’unes fases que van omplir de gom a gom el pavelló Miquel Poblet els tres dies de competició. També, durant els seus dos mandats, l’entitat ha consolidat els conjunts femenins creant tota la nissaga entre la base i el sènior, heretat del desaparegut BM Montcada. I el tercer gran èxit de la seva etapa ha estat la creació de l’Escola d’Handbol, amb jugadors i equips no només al centre del mateix nom, sinó també al Font Freda, Sagrat Cor, Reixac i Elvira Cuyàs, que s’ha incorporat aquest curs.
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Per què deixa la presidència de La Salle i no torna a presentar-se a la reelecció?
Crec que ja s’ha acabat un cicle, porto 10 anys i considero que és necessari que entri gent nova. Ho he viscut intensament, invertint moltes hores i esforç. Com a president he portat molts temes i, a la llarga, això fa que et cansis, que et buidis. El club s’ha fet gran i potser cal un altre model de gestió.
A què es refereix?
Tenim tres opcions a valorar i tenir en compte. Ara estem treballant en la primera, que seria trobar una persona que també es dediqués de manera altruista a assumir la responsabilitat. Una altra seria donar un salt i tenir un president executiu o un gerent que es dediqués al 100% a la gestió del club. I una tercera seria que l’entitat fes un pas enrera i baixés un esglaó del que estem ara.
És optimista? Creu que hi haurà un relleu a la directiva?
El termini per presentar candidatures acaba el 18 de febrer i, a dia d’avui, encara no n’hi ha cap però confio que sí hi hagi relleu. Estem mantenint converses amb gent de la casa per veure si estaria disposada a assumir el càrrec. El president és el pal de paller i crec que l’ideal seria que fos una persona coneguda al club i que també conegués bé el seu funcionament.
Quina és la filosofia de La Salle?
Apostem pels jugadors de Montcada i creiem que cada equip ha de jugar a la categoria que li pertoca, és a dir, que si no hi ha qualitat per defensar un nivell és millor estar a l’inferior. Arribarem allà on puguem però sempre amb la gent de casa.
Se’n va satisfet de la feina feta?
Sí, perquè hem aconseguit fites històriques com l’ascens a la Primera Estatal, tenir sencera la línia femenina i, segurament la més important, reforçar els fonaments del club amb la creació de l’Escola d’Handbol i la seva implementació no només a l’escola La Salle sinó a d’altres centres de la ciutat. Una entitat sense planter no és res.
Amb quin moment es queda de tots els que ha viscut durant els 10 anys de president?
En línies generals, m’ho he passat molt bé, tot i que hi ha hagut situacions difícils com en qualsevol aspecte de la vida. Però, el moment que sempre recordaré, també per una qüestió emotiva ja que hi eren els meus dos fills com a jugadors, és l’ascens que es va aconseguir a Gijón. Va ser un fet històric per a La Salle.
Com veu la permanència a Primera Estatal aquesta temporada?
Crec que serà possible, som a la desena posició d’un total de 14 equips i, probablement, aquest any només en baixi un. El que sí m’agradaria destacar és que el sènior B masculí va molt bé perquè l’objectiu és que pugi a Segona Catalana i es redueixi la diferència de categories respecte el primer equip. La idea és que els juvenils puguin anar agafant experiència al B per després donar el salt a l’A.
Hi ha algun tema que li hagi quedat pendent?
Sí, hem de millorar alguns aspectes com coordinar millor el pas dels jugadors d’una categoria a una altra, recuperar jugadors i jugadores de Montcada que han marxat a d’altres clubs, reduir la diferència de categories entre els dos sèniors masculins, integrar millor el sènior femení en l’estructura de l’entitat i fer un màster masculí amb més jugadors, entre d’altres qüestions.
La Salle té una bona salut econòmica?
Sí, sempre hem intentat aplicar el seny i fer el que era raonable dins les nostres possibilitats. Tenim al voltant de 200 jugadors i som un dels clubs de Catalunya amb la quota més baixa. Creiem que hem fet un club sostenible i viable.
Quin futur creu que té La Salle?
Sóc optimista. Crec que cal treballar principalment amb la gent del poble perquè serà la que el dia de demà podrà continuar amb la filosofia de l’entitat: arribar el més lluny possible amb gent de casa, de manera sostenible econòmicament i pensant en el passat, el present i el futur de l’entitat.