“Comprem carros de menjar que no serveixen per a res”
A la recerca de l’equilibri. El seu recorregut vital i professional li ha portat de la cuina vegetariana estricta a la macrobiòtica, amb els conceptes taoistes del ying i el yang. Entre els seus referents es troben George Osawa, pare de la macrobiòtica, i un dels seus deixebles René Lévy, amb qui va conviure durant anys a Saint Gaudens (França). Ha viscut també a Ionia, una comunitat macrobiòtica a Alaska i ha treballat al Sha Wellness Clínic d’Alacant. Aprofita les seves habilitats didàctiques per transmetre els seus coneixements, com ara a l’escola que va obrir a Granada. La paraula japonesa Omedeto, que vol dir ‘felicitats’, l’acompanya amb el convenciment que el millor està per venir. Precisament aquest és el nom del restaurant on treballa, a Caldes de Montbuí, i amb el que vol batejar el que projecta obrir a Barcelona. Acabat de retornar a les seves arrels montcadenques i conscient d’anar a contracorrent, “en una societat malalta, en bona part degut a la mala alimentació”, assegura que la macrobiòtica li ha canviat la vida, físicament i personalment.
Què és la macrobiòtica?
La cuina del sentit comú. La cuina a on el productor i qui l’elabora estan pràcticament en contacte directe. Tot el producte que fem servir porta uns controls rigurosos, garantim que a l’hora de fer créixer la planta no s’han posat aditius ni productes químics. L’essència de la macrobiòtica és el cereal de base, a l’estiu no cuinem les mateixes coses que a l’hivern. Sempre és cuina de temporada. A l’estiu fem servir els aliments que refresquen i a l’hivern, els que aporten calor al cos.
Una cuina que ens aporta energia, també d’espiritualitat?
Sí, els cuiners macrobiòtics li donem molt de sentit i valor a la manera de cuinar, perquè nosaltres creiem que quan cuinem li transmetem la nostra energia a l’aliment. Dins de la cuina del sentit comú, trobem l’espiritualitat. Sempre acostumo a cuinar amb mantres, així introdueixo una certa energia als aliments i és allò el que li vull transmete a la gent. Nosaltres mengem energia.
Es confirma doncs que som el què mengem?
I tant! Molts diuen que som el que sembrem. Si volem crear una vida amb malalties, no fa falta que siguin greus ni cròniques, només hem de menjar d’una manera o d’una altra. He viscut molts anys a l’escola macrobiòtica ‘cuisine et santé’ del mestre René Lévy i he comprovat el canvi dels que arribaven allà. El més important és deixar de menjar tot allò que ens porta malalties, el sucre blanc, conservants… aliments desvitalitzats, sense l’energia vital.
Sabem el què mengem?
No volem estar informats del que mengem. En aquest món, sinó posem un fre personal, som com uns titelles, comprem carros de menjar que no serveixen per a res. Un bon amic meu recomana anar a comprar al supermercat amb l’àvia perquè llegeixi els envasos. I si ella no els entén, millor que els tornem a deixar a la prestatgeria. Tenir uns hàbits d’alimentació i amb sentit comú i un treball emocional ben portat garanteix la salut al 100%.
Creu doncs que la cuina macrobiòtica ens pot canviar la vida?
Sí, a mi me la va canviar fa trenta anys, físicament –vaig perdre 25 quilos– i també espiritualment. Quan menges macrobiòtica, cada deu dies regeneres la sang. Tens uns òrgans saludables i celularment ets una altra persona perquè el nostre cos té una memòria celular.
I pot curar malalties?
Un cas molt evident és el de l’arquitecta Maria Àngels Mestres que es va curar de fibromialgia o la meva pròpia exparella que no podia tenir fills. Gràcies a una dieta macrobiòtica molt estricta en vam poder tenir quatre.
Als cuiners reconeguts els interessa la macrobiòtica?
Vaig estar treballant a l’hotel clínica Sha Wellness Clinic d’Alacant i el cuiner Ferran Adrià ens va acompanyar quinze dies perquè està molt interessat per les algues marines, els cereals i els postres saludables. Vam estar treballant amb ell i amb Pablo Montoro i vam aprendre molt d’altres aspectes de la macrobiòtica prou interessants.
Acaba de tornar als seus orígens a Montcada. Com recorda què menjava quan era petit?
Recordo anar amb el pare i l’avi als horts que teníem a la Carrerada a recollir les verdures tendres i que érem molt feliços. Allò que anàvem a buscar als horts de Montcada no portava cap producte químic, era totalment natural. Perquè el que hem més d’entendre, a més del ying i el yang i l’equilibri d’energia, és que hem de buscar aliments sense productes químics, ecològics, certificats, que a la llarga són més econòmics perquè ens estalviem malalties, neveres i menjar innecessari. Sempre dic ‘No esperis a morir-te als vint anys per a què t’enterrin als vuitanta anys’. Hem de ser conscients d’allò que mengem.
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
