‘El mal estil de vida està provocant més ictus’
La fisioterapeuta Helena Bea explica com viu la seva professió
Helena Bea és fisioterapeuta neurològica. Va estar a punt d’abandonar la fisioteràpia perquè creia que a la seva professió li faltava humanitat. “Som molt més que una lesió, som persones”, reivindica, alhora, que demana més implicació amb els pacients.
Quan vaig començar a exercir de fisioterapeuta em movia en un entorn en què trobava a faltar sensibilitat en el tracte amb els pacients. La gent necessita ajuda integral i, més enllà d’un peu, una esquena o un braç, hi ha una persona. Per això, em vaig dir a mi mateixa que, o trobava una altra manera de practicar la professió, o deixava de dedicar-m’hi.
Al final, vaig descobrir la neurorehabilitació i vaig aprendre que ajudar és molt més que superar una lesió. Això és el que va donar sentit a la meva vocació.
La rehabilitació permet pal·liar lesions del sistema nerviós, del cervell o, senzillament, de persones que tenen dificultats des del seu naixement. Per a mi, no es tracta només de fixar objectius a assolir, sinó també d’escoltar els pacients i d’estimular-los perquè alguna de les seves il·lusions es facin realitat.
‘Actuar sobre l’estímul pot arribar a canviar el sentit d’una rehabilitació’
Actuar sobre l’estímul pot arribar a canviar el sentit d’una rehabilitació. Està demostrat que així les persones es recuperen millor i aconsegueixen generar noves neurones. Si res no et motiva, no aprens. Per això, és determinant que el pacient pugui arribar a fer coses que li agraden i que hi hagi una bona comunicació amb el terapeuta.
El meu enfoc és la suma de moltes disciplines. Una visió hol·lística ajuda a resoldre sovint moltes de les situacions que hem de superar. Més enllà del tractament, ens hem de fixar en com és el pacient i com es relaciona. He tingut la sort de beure del coneixement del meu pare, que també és terapeuta, i sempre m’he emmirallat en ell.
El cos és molt més que una ciència. Podem ajudar els pacients sent-hi, observant, sent flexibles i tenint paciència. Alliberant la tensió emocional, el cos es desbloqueja i és així com es poden curar alguns casos que la gent veu miraculosos. Vivim molt obsessionats i justament és quan estem entretinguts que deixem de mirar-nos el melic i oblidem molts dels nostres problemes. La ment pot ser el nostre pitjor enemic.
‘El cos és molt més que una ciència. Treballo amb els pacients amb una bona comunicació, sent flexible, pacient i molt observadora’
Molts dels mals d’esquena o de cervicals que tracto a la consulta es produeixen pel sedentarisme. Per desgràcia, cada vegada es diagnostiquen més casos d’ictus i d’esclerosi lateral atròfica (ELA) en persones joves i estic convençuda que, en bona part, això respon a un mal estil de vida. Òbviament, pot haver-hi un factor genètic, però és innegable que la forma en què vivim interfereix en la nostra salut.
A part de recuperar lesions, la fisioteràpia neurològica et dona moltes alegries, sobretot en els més petits, ells sempre et diuen la veritat, només és qüestió de mirar-los la cara per adonar-te’n. La meva és una feina de superació diària, perquè el treball que avui em funciona, potser demà ja no em serveix.
En fisioteràpia, la relació amb el professional és fonamental. Si el pacient no hi confia, es pot generar un bloqueig físic i emocional que l’impedeixi avançar en la curació.