‘En la nostra coral hi té cabuda tothom’

El president dela Coral Mare de Déu del Turó és un enamorat del cant coral, que ha practicat durant tota la seva vida. Enginyer industrial de professió i exprofessor de l’antic Institut de Formació Professional 25 de setembre, forma part de la Coral Mare de Déu del Turó des de la seva fundació, l’any 1980. Després de més de quaranta anys, la coral necessita incorporar persones més joves que puguin garantir la seva continuïtat.

Des de ben petit m’ha agradat cantar en grup, més que cantar sol. Recordo que vaig començar en una petita coral infantil a Can Sant Joan, barri on vaig passar la major part de la meva infància i joventut. Durant el servei militar, també vaig formar part de la coral de la milícia naval universitària. I ja d’adult, em vaig vincular a la Coral Mare de Déu del Turó, on sóc el cantaire més veterà.

La coral va ser fundada pel mossèn Josep M. Juan-Torres i el germà Esteban, del col·legi La Salle Montcada. El primer concert el vam fer a l’església de Santa Engràcia el Nadal de 1980. Al començament, èrem unes 60 persones que cantàvem a una sola veu sota les ordres del germà Esteban. Per poder avançar i interpretar temes a quatre veus, el germà va buscar algú amb més coneixements musicals. El nou director va ser Francesc Garrigosa, músic procedent de l’Escolania de Montserrat i molt bon tenor.

Des de ben petit m’ha agradat cantar en grup, més que cantar sol

Nosaltres no aspirem a la perfecció de cors com l’Orfeó Donostiarra i, per això, a la nostra coral hi té cabuda tothom. No cal tenir uns grans coneixements musicals, sinó ganes de cantar i d’aprendre. Per sort tenim un gran director, Pere Xiberta, que adapta les partitures a la nostra realitat i ens envia al telèfon mòbil les cançons gravades perquè puguem practicar a casa cadascú la nostra part. Ara bé, s’ha de ser disciplinat i, quan assagem, estar molt atents a les directrius del director. Amb aquestes condicions, gairebé tothom pot fer cant coral.

El principal problema de la coral és que som pocs homes, fet que ens obliga a cantar a tres veus

Donada la seva llarga trajectòria, la coral ha passat per diferents etapes, amb temporades de més activitat i d’altres, menys. Però, en general, tenim un bon currículum. Hem actuat a la Basílica de Santa Maria del Mar, al Monestir de Santa Maria de Montserrat i a esglésies i catedrals de diferents províncies espanyoles. A les èpoques més bones, també hem sortit a l’estranger, actuant a ciutats com Cascais (Portugal) i Brusel·les (Bèlgica).

Una sortida que em va fer especial il·lusió va ser a Altsàsua (Navarra). Hi vaig anar sense saber que cantaríem a Urdiain , el poble dels meus pares –va ser un parany d’un amic–, on em van fer un petit homenatge que em va emocio­nar enormement. Vam actuar amb la coral Erkudengo Ama, d’Alsàsua, que al 2013 va venir a Montcada.

Jo animo tothom, sobretot homes, que vingui a provar una sessió i vegi que, a més d’una coral, som un grup d’amics que passem bones estones, tot cantant i aprenent junts

Actualment som 22 cantaires, xifra menor que en anteriors etapes, però suficient per poder seguir fent concerts. El principal problema és que som pocs homes, fet que ens obliga a cantar a tres veus. Si comptessim amb dos baixos més, ja podríem tornar a les quatre veus d’abans.

Assagem tots els dilluns, de 20.30 a 22h a l’església de Santa Engràcia. Jo animo tothom, sobretot homes, que vingui a provar una sessió i vegi que, a més d’una coral, som un grup d’amics que passem bones estones, tot cantant i aprenent junts.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: