“La resistència pacífica és l’únic camí per a la pau”

Des de la creença profunda en la solidaritat entre els pobles, Josep Galván, de 22 anys, ha col·laborat durant els tres mesos d’estiu amb l’IPO (International Peace Observatory), una organització d’acompanyament internacional a Colòmbia que treballa amb moviments de resistència no violenta. L’experiència li ha permès conèixer a fons la complexa realitat d’aquest país sudamericà immers en un conflicte bèl•lic des de fa 50 anys. No ha estat la primera incursió solidària de Galván, que fa dos anys va viatjar als campaments de refugiats sahrauís del sud d’Algèria.¬ A més de ser un jove preocupat pel que passa al món, també participa en el moviment associatiu local. És membre de l’Assemblea de Joves de Montcada (Ajmir) i ‘milita’ al Casal Popular ‘El Brot’. Actualment està estudiant Integració Social a l’institut Gallecs del Mollet del Vallès i treballa ocasionalment com a cambrer.

Josep Galván, mostra un dels records de la seva experiència a Colòmbia com a observador internacional
Santi Romero

Per què vas decidir fer d’observador internacional a Colòmbia?

Hi ha conflictes, com el de Palestina o el del Sàhara Occidental, que estan més reconeguts internacionalment. En canvi, el de Colòmbia ha caigut en un cert oblit i ha quedat reduït des dels mitjans de comunicació a una lluita del govern contra el narcotràfic quan la realitat és molt més complexa.

Què està passant actualment?

El negoci de la droga i l’existència de la guerrilla de les FARC s’han convertit en les excuses perfectes del govern per eliminar qualsevol forma de dissidència, especialment els moviments contraris a les multinacionals, disposades a explotar les grans riqueses naturals del país com el gas, el petroli, l’urani i, des de fa poc, el coltan, un mineral imprescindible per a la fabricació dels mòbils.

Quin paper juga l’Estat colombià?

És un estat corrupte que vulnera sistemàticament els drets humans i que està al servei de les multinacionals. Segons les Nacions Unides, el 60% dels sindicalistes assassinats al món cada any són colombians. La mateixa font situa en 57.000 la xifra de desapareguts i en 7.500 la de presos polítics, la majoria dels quals són víctimes de muntatges judicials per neutralitzar líders sindicals, estudiantils i comunals.  

On es cometen més abusos?

Les violacions de drets més flagrants es cometen a les zones rurals. Entre el 2003 i el 2005 es van cometre una sèrie de matances de camperols per apropiar-se d’una zona de terres fèrtils i cultivar-hi palma africana, de la qual s’extreu l’oli amb què es fabrica el combustible biodièsel. L’Estat va fer creure que les víctimes eren guerrillers per exterminar-los amb poca oposició social. Convertir les víctimes en botxins és una estratègia habitual.

En aquest context quin paper juguen els observadors internacionals?

Fa 15 anys que Colòmbia té acompanyaments internacionals i l’estat coneix molt bé les conseqüències diplomàtiques i de relacions comercials que pot tenir qualsevol abús que es cometi en presència d’observadors.

En què ha consistit la teva tasca?

He fet acompanyaments de grups i persones entre diferents regions del país i a les ciutats de Bogotà i Medellín. Els desplaçaments urbans són els que entranyen més perill per als líders comunals i és on has d’estar més alerta però, en general, t’adones que la teva presència és molt dissuasòria i que et tracten molt millor a tu que a la seva gent.

Has de seguir algunes pautes a l’hora de respondre davant l’autoritat?

En el curs de preparació que vaig fer amb IPO abans de marxar, et fan un seguit de recomanacions com mantenir la calma, mostrar un ampli coneixement de les lleis del país –això descol·loca bastant els militars– i tenir el discurs ben après.

Has viscut alguna situació de perill durant aquests tres mesos?

No, han estat acompanyaments tranquils, tot i que la tensió acumulada t’acaba afectant psicològicament. Afortunadament la majoria de les missions es fan en parella, fet que et dona més seguretat. 

Quines ensenyances has extret d’aquesta experiència?

He après molt dels camperols i de la gent que s’organitza per reclamar els seus drets i denunciar les injustícies. Militar allà suposa jugar-se la vida però, tot i així, tenen clar que la resistència pacífica és l’únic camí per a la pau i la regeneració de la societat.

Repetiràs l’experiència?

La meva intenció és tornar a Colòmbia en algun moment –no sé quan ni com– i, per suposat, continuar vinculat a l’IPO fent tasques de sensibilització des d’aquí.

En l’àmbit de Montcada també ets un activista social.

Sí, personalment estic implicat en El Brot, un espai de reflexió, contrainformació i rebel·lió, obert a la gent que no creu en la societat mercantilista i que busca alternatives al model actual. Estem molt il·lusionats amb el projecte que cada vegada està més arrelat en la vida social de Montcada.

Com et planteges el teu futur laboral?

No m’agrada plantejar-me el futur a llarg termini. Tinc clar que vull dedicar-me a temes d’àmbit social, però, ara per ara la meva professió és la de cambrer.

 

 

Deixa un comentari