‘L’actual model educatiu valora els resultats, no les persones’
Fa un any que Lauand Darbas es va afegir a l’Assemblea Groga, un moviment promogut per tota la comunitat educativa en defensa d’una educació pública laica i de qualitat des de l’escola bressol fins a la universitat. A final d’agost el col·lectiu va organitzar una marxa de Ribes de Freser fins a Barcelona que va passar pel nostre municipi i que, malgrat les dates, va mobilitzar força gent i va servir per difondre el seu manifest que ja compta amb prop d’un miler d’adhesions (www.assembleagroga.info). Darbas, de pare sirià i mare lleonesa, es va criar a Galícia però fa 15 anys que viu a Montcada. A Catalunya va estudiar la carrera de Matemàtiques i exerceix com a professor des del 2002, actualment a l’INS Agustí Serra i Fontanet de Sabadell. Fruit de la seva experiència personal, defensa amb convicció l’escola pública i aposta per treballar des de la comunitat educativa una llei que perduri en el temps i no estigui sotmesa als vaivens polítics.
Per què va decidir entrar a formar part de l’Assemblea Groga?
L’educació pública em va permetre arribar a ser professor i vull tornar-li el que em va donar. Jo vaig poder gaudir de beques, aleshores hi havia un llindar adequat per accedir-hi. Ara, cada vegada posen més barreres i impediments perquè la gent estudiï.
Vostè va estudiar a la pública i després hi va tornar com a professor.
Primer vaig passar per la concertada i no va ser una bona experiència. Els docents rebíem molta pressió per obtenir resultats i l’educació no és una empresa a la qual li puguis exigir beneficis trimestrals. No dic que això ho facin a tots els concertats, però jo m’hi vaig trobar. A la pública estic més còmode i això que treballo en un centre on el 40% de l’alumnat és nouvingut i no disposem dels mitjans que caldria per tractar la diversitat.
És, per tant, una qüestió de diners?
La manca de recursos econòmics influeix, però jo crec que el que falta sobretot és una bona organització. Ensenyament ha tancat escoles públiques argumentat que hi havia una baixa demografia però, alhora, ha conservat i, fins i tot, augmentat l’ajut a la concertada. Això respon més a una qüestió ideològica que no als diners, que també fan falta. Hi ha molta opacitat en aquesta qüestió perquè la Generalitat no deixa clars els criteris a l’hora de tancar línies o escoles. Des d’Assemblea Groga creiem que el veritable objectiu de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) és anar cap a la privatització.
Estan en contra de la LEC?
La Llei moltes coses bones, però també d’altres que no ho són, com ara deixar la porta oberta a què es privatitzin les escoles bressol i les d’adults, com s’acaba de fer públic. També promou la competitivitat entre centres i dóna llibertat als directors per tenir el control sobre la contractació de la plantilla i el consell escolar. Curiosament la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) ha copiat aquesta línia i ja en les seves primeres frases parla de competitivitat.
Són molt crítics, doncs, amb l’actual model educatiu.
Ho som perquè no valora les persones ni les emocions; només importen els resultats acadèmics i als professors no paren de posar-nos pals a les rodes a l’hora de fer la nostra feina.
En quin sentit?
Volen que ens limitem a donar uns continguts concrets. Sobre el paper se suposa que hem de tractar la diversitat i tenir present les diferents maneres de cada persona d’aprendre i d’avançar, però la realitat és una altra. A 6è fan una prova a l’alumnat i, a partir dels resultats, valoren la tasca del professorat. Tractar la diversitat porta temps, com és possible que amb una prova objectiva es decideixi si fem bé o no la feina? Ara volen fer una auditoria a 96 escoles que tenen un rendiment escolar baix, centres que a nivell social tenen problemes. Però quan els demanem treballadors socials, psicòlegs, beques per garantir que els nens no tinguin malnutrició, aleshores no ens fan cas. No ens deixen fer la nostra feina i ens volen auditar, no escolten la comunitat educativa.
Quina és, doncs, l’alternativa?
Des de l’Assemblea Groga apostem per una llei que surti de la comunitat educativa on participin docents, famílies i tots els col·lectius que hi estiguin vinculats o hi vulguin participar. És molta feina però hem començat a crear xarxa i a sumar esforços per fer-la possible. I sobretot, ha de ser una llei que no canviï en anys. A Finlàndia fa 40 anys que no es toca.
Aquest és el model a seguir?
És un bon referent però hem de tenir en compte que és un model lligat a un tipus de societat diferent a la nostra. Les famílies estan molt implicades en l’educació dels fills i reben moltes ajudes; l’Estat aposta per les persones. Aquí hem de promoure un canvi social liderat per alguna opció política i aprendre del que fan altres països.
‘La meva eina de treball és un ordinador, no una proveta’
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
