‘L’art d’educar és despertar el plaer per aprendre i crear’
Compromesa. Anna Solano va estudiar psicologia, però fins que no va entrar en contacte amb el món de l’educació no va descobrir la seva gran passió: l’estudi de tot allò relacionat amb el procés d’aprenentatge, la psicopedagogia, una disciplina entre la psicologia i la pedagogia que quan ella va estudiar encara no existia a la universitat. De mica en mica, se’n va anar especialitzant en el tema, tant a nivell pràctic -exercint com a psicopedagoga en diferents centres i assessorant el professorat- com en l’àmbit teòric, col.laborant en l’elaboració de projectes educatius i d’innovació pedagògica. En l’actualitat, treballa de mediadora en temes relacionats amb la gestió de conflictes i, des de fa un parell d’anys, també col·labora amb la Federació d’Ampa de Montcada (Fampa), aportant el seu granet de sorra en la construcció d’un món més just, solidari i igualitari que, per a ella, passa per l’educació.
Tenim un bon sistema educatiu?
Tot depén dels ulls amb què es miri, però a mi no m’agrada gaire. Es posa molt èmfasi en l’adquisició d’informació i l’aprenentatge memorístic, seguint una metod ologia que no és molt diferent de la que utilitzaven els meus mestres fa 40 anys i que en l’actualitat ja no té massa sentit.
Què s’hauria de canviar?
Al meu entendre no es tracta només d’una qüestió de continguts, sinó de la manera en què s’imparteixen. Per a mi, aprendre no és (o no només) incorporar i memoritzar el que algú t’explica, sinó construir els propis aprenentatges. El sistema educatiu hauria de promoure una metodologia que afavorís aprendre a plantejar-se preguntes, a cercar i triar la informació, a treballar i relacionar-se adequadament amb els altres, a expressar i argumentar i a tenir esperit crític. En definitiva, a adquirir les eines que l’infant necessitarà per moure’s pel món.
S’inverteix suficient en educació?
No, molt poc. El professorat i les escoles treballen en unes condicions no sempre favorables. L’educació ha de contribuir a la formació de persones constructives i compromeses amb el present i el futur. Penso que avui dia s’està fomentant la competitivitat i no la col·laboració, el passotisme i no el compromís, la individualitat i no el bé comú.
Quines condicions s’haurien de donar perquè l’engranatge de l’educació funcionés bé?
Hem de partir de la idea de comunitat educativa, per evitar que l’escola, les famílies o qualsevol altre dels agents socials vagin pel seu compte. Tot educa, així que tot seria més fàcil si anéssim a una. El professorat fa una feina magnífica, moltes vegades neden a contracorrent de l’administració, les famílies i, fins i tot, de l’alumnat. Necessiten el nostre suport i transmetre’ls que confiem en ell.
En el marc de l’Escola de Mares i Pares (Empa), la Fampa organitza a l’abril un taller sobre el paper de les famílies en l’èxit educatiu dels infants. De quina manera podem contribuir-ne?
Us convido a venir i compartir recursos. Segur que podeu fer aportacions i donar eines a altres mares i pares. Jo sempre intento transmetre la idea que no hi ha fórmules màgiques. Cada família té una dinàmica interna diferent i cal adaptar les pautes a l’organització personal i la manera de ser de cada adult i criatura.
També hi ha previst a l’Empa una sessió sobre educar la llibertat. Els pares i mares som massa sobreprotectors?
Les circumstàncies socials fan que tinguem la tendència a protegir-los, a solucionar situacions de conflictes per ells o elles, que ens avancem a les seves necessitats, que els comprem de tot perquè no siguin diferents i per compensar la manca de temps.
Per què és important no ser tan sobreprotectors? Com repercuteix en els infants o adolescents?
Fem el que podem, perquè no volem que els passi res i que pateixin, però això fa que siguin menys autònoms i que no adquireixin aquest aprenentatge de vida que els serà tan necessari. Després, quan arriben a l’adolescència, de cop i volta els demanem que se sàpiguen espavilar, quan mai ho han hagut de fer.
L’educació emocional ha de ser una pràctica habitual als centres?
La majoria d’escoles ja l’han inclosa al seu projecte educatiu. Em sembla molt bé que es treballi, però sempre des de la coherència. Per exemple, no serveix de res dir que els conflictes es resolen parlant i després expulsar a algú de classe o castigar els fills sense escoltar el que ha passat.
Com es pot transmetre el plaer d’aprendre?
A cada persona se li desperta el gust per saber de manera diferent. Einstein deia que l’art suprem del mestre, i aquí podríem incloure també els pares i les mares, consisteix a despertar el plaer de l’expressió creativa i del coneixement. Montesquieu afirmava que val més un cap ben fet que un cap ben ple.
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular