‘Les empreses s’han de dur amb el cervell i amb el cor’
Amàlia Colomina (Montcada i Reixac, 1947) és l’exemple personificat de l’esperit de l’emprenedoria catalana basat en el treball constant, la seriositat i el compromís. L’alma màter d’AMAC –la firma respon a les sigles del seu nom– va desenvolupar des de ben joveneta el seu olfacte per als negocis. Als 14 anys va entrar a treballar a la Bosuga –antiga Motor Ibérica i actual Nissan– on es va formar professionalment. Inquieta de mena, Amàlia va acabar muntant la seva pròpia empresa, un taller d’automoció a Mas Rampinyo que, amb els anys, ha esdevingut una Pime que factura més de 5 milions d’euros l’any. Malgrat que ja es podia haver jubilat després d’haver delegat la gerència en el seu gendre, Amàlia continua al peu del canó i no hi ha dia que no es passi per l’oficina, tot i que aquest 2015 s’ha marcat el propòsit de reduir l’horari per dedicar-se a fer d’àvia. “De moment no penso en la retirada, crec que encara tinc moltes coses per aprendre, però vull dedicar-li temps a la meva primera neta que neixerà al març”, explica emocionada.
D’on li ve l’olfacte pels negocis?
Des de petitat sempre he estat una persona creativa. Malgrat que només he tingut estudis bàsics, la vida ha estat la meva universitat i no m’ha fet por llençar-m’hi a fer coses noves. Sort que he tingut el meu marit al costat per fer-me reflexionar quan anava massa llençada! (riu). El que sí puc dir és que no m’han regalat res. He estat molt treballadora i constant i he tingut la sort de gaudir de bona salut i de comptar amb l’ajut de la meva mare per tenir cura de la meva filla.
L’antiga Bosuga, després Motor Ibèrica i actualment Nissan va ser la seva gran escola.
Vaig entrar-hi amb només 14 anys. Primer com a telefonista però, amb el temps, vaig recórrer tots els departaments: control de producció, compres, enginyeria… Tinc molt bon record d’aquesta etapa professional i dels companys que vaig tenir. Als 55 anys vaig decidir plegar i, després d’engegar diverses iniciatives, vaig decidir dedicar-me en exclusiva a AMAC.
Una empresa que vostè ja havia creat mentre treballava per Nissan.
Així és. Poc després de casar-nos vaig convèncer el meu marit (Joan Ribas), que treballava de mecànic als matins també a Motor Ibèrica que obrís un taller a casa a les tardes. Amb el temps, l’empresa va anar creixent.
Quin diria que és el distintiu de la seva marca?
La bona reputació. La nostra prioritat sempre ha estat donar un bon servei i estar al dia dels pagaments. No ens hem endeutat més del necessari i hem reinvertit el que hem guanyat a l’empresa, mai hem pensat a omplir-nos les butxaques.
Quin impacte ha tingut la crisi en el negoci?
Coincidint amb l’inici de la crisi vam sofrir un daltabaix per la pèrdua d’uns clients molt importants. Aleshores vam apostar per una profunda transformació, augmentant el nivell tècnic i diversificant-nos, sempre dins del sector del servei de l’automòbil. El canvi va ser liderat per l’actual gerent de l’empresa, Hipòlit Moreno, el meu gendre.
Ha estat un procés fàcil?
Gens ni mica, perquè hem hagut de lluitar molt per canviar la inèrcia, però, tot i que avui les empreses continuem en un equilibri fràgil, hem fet grans avenços i, personalment, em sento molt orgullosa perquè jo mateixa m’he hagut d’adaptar i integrar en un entorn molt més professional.
Es considera una bona cap?
Ara ja no sóc la directora, tot i que continuo al front del consell d’administració. De tota manera, mentre ho vaig ser, vaig intentar fer-ho el millor possible. I considero que, sempre que he pogut, he estat generosa amb el personal. Al cap i a la fi, una empresa no és res més que un equip humà que treballa pel mateix objectiu i puc dir amb orgull que comptem amb uns professionals fabulosos.
Ser una dona empresària en un món tan masculí com el de l’automoció ha estat un hàndicap?
En cap cas, crec fins i tot m’ha beneficiat. La gent amb què he tractat sempre m’ha fet sentir respectada.
Com veu el futur ara? Albira els brots verds de què parla el govern?
La inseguretat que hi ha m’espanta. Els catalans som molt creatius i valents però la burocràcia i la pressió fiscal ens ofeguen. Les Pime no tenim cap mena de suport per part de les administracions, estem desprotegides. Brots verds? La nostra empresa sempre havia vist arbres frondosos i amb grans fruits, ara el futur ens depara cards secs i punxeguts. Quina pena! Les empreses necessiten guanyar diners per tenir futur i s’han de gestionar amb el cervell però tampoc no poden perdre el cor, han de ser humanes.
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
