‘M’agrada donar vida a la matèria morta’

Sempre m’ha agradat dibuixar i, des de ben petit, tenia la curiositat de saber com es feien les escultures que hi havia exposades al carrer. De jove, un conegut em va comentar que a l’Escola de Belles Arts de Lima podria aprendre la tècnica, però demanaven estudis i diners i jo no tenia ni una cosa ni l’altra. Em guanyava la vida netejant cotxes i, en el temps d’oci, seguia fent escultures amb els troncs i la fusta que em trobava al carrer.

Amb les meves obres intento transmetre alegria i vida amb la idea de donar una nova oportunitat a la matèria morta. M’atrau el concepte del pas del temps i de l’eternitat. Passen les hores, els minuts, els segons… però les escultures no moren mai perquè són eternes i, per tant, tampoc moren els troncs que em trobo al carrer. En el rerefons de tot plegat, el que vull expressar és la meva defensa de la natura i, en concret, dels arbres. No els hem de matar perquè està en joc el futur del nostre planeta.

M’ofereixo a fer classes gratuïtes d’escultura perquè tothom tingui l’oportunitat de formar-se i ser un artista

Per a mi, aquesta mostra és molt important perquè és la primera vegada que algú m’ha ofert la possibilitat d’exposar les meves obres. Li agraeixo de tot cor aquesta oportunitat al personal del servei municipal de Polítiques d’Inclusió i de Primera Acollida i també a Déu.

Totes les obres que exposo al Kursaal les he fet en els últims tres anys, que és el temps que porto vivint a Montcada. La meva parella i jo vam decidir marxar de Lima i venir a viure aquí amb la meva filla gran, que havia arribat dos anys abans a Terra Nostra.

Al Perú, em dedicava al sector del taxi però, últimament, ja no em sortien els números. Vam vendre tot el teníem i, amb els pocs estalvis de què disposàvem, vam comprar dos bitllets d’avió cap a Espanya amb l’esperança de tenir una vida millor, un futur.

Les persones migrades no venim a viure de les ajudes, només volem treballar

Encara no tenim regularitzada la nostra situació perquè no disposem dels anys d’empadronament que es necessiten per aconseguir el permís de residència i de treball. Només podem fer feines en negre. Jo treballava en el sector de la construcció, però va venir la pandèmia i em vaig quedar sense res. Quan semblava que tot tornava a la normalitat, em va donar un infart. He tingut sort perquè m’ha passat aquí, ja que al meu país no hauria pogut pagar les despeses de la intervenció quirúrgica ni del tractament. Són uns afortunats de tenir en aquest país una sanitat pública de qualitat i universal.

Les persones migrades no venim a Espanya a viure de les ajudes, només volem treballar, del que sigui, netejant locals, pintant parets, cuinant, cuidant persones grans… Totes les feines són dignes. Però, el fet de no tenir els papers en regla ens ho posa molt difícil i ens aboca a situacions de vulnerabilitat.
L’escultura és la meva passió, per tant, no puc viure sense ella. El meu somni seria disposar d’un espai, encara que fos un hort, per fer les meves escultures sense molestar ningú. I també m’ofereixo a donar classes d’escultura, sense cobrar, perquè tothom tingui l’oportunitat de formar-se i ser un artista.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: