‘M’omple haver dedicat una vida al futbol’

Nicolás Cruz, més conegut com ‘Pichichi’, va fundar la primera escola de futbol del CD Montcada

Nicolás Cruz té 90 anys i viu a Montcada centre
Lluís Maldonado

A Nicolás Cruz se’l coneix per ‘Pichichi’, sobrenom que es va guanyar fa prop de 60 anys, quan es va proclamar màxim golejador del CD Montcada i va ser distingit com a millor esportista local. Amb 90 anys, porta tota una vida dedicada al futbol, primer com a jugador i després com a formador a l’esport base. Aquest gener va ‘penjar’ les botes definitivament després de col·laborar els darrers 18 anys amb el FB Montcada.

Vaig néixer a la Font Pudenta i allà vaig fer les primeres passes. Li robava les mitges a la meva mare, les omplia amb draps, papers i herbes i ho lligava tot amb cordes per fer-me les pilotes. Moltes vegades no anava a l’escola per poder jugar al carrer.

He visitat tots els camps de Primera, entre els anys acumulats com a jugador de Tercera Divisió, i després com a membre d’escoles de futbol base com la Damm, el Mercantil i el Sant Andreu.

Vaig ser el fundador de la primera escola de futbol del CD Montcada als anys noranta, quan el camp es va traslladar del centre, on ara està l’escola Reixac a la zona del Font Freda. Per tenir una nova seu del club al carrer Major, em vaig oferir a Antoni Badosa a treballar els caps de setmana a la seva pastisseria perquè acceptés la proposta de cessió d’un local de la seva propietat, a sobre d’on ara hi ha l’Associació Cultural. Allà es va obrir la seu del CD Montcada, i poder celebrar anys després els 75 anys del club.

Tinc una sensació de buit cada dia a la tarda quan soc a casa; em falta ser al camp
i seguir els entrenaments

El futbol d’avui és totalment tècnic. Ha quedat enrere el model del treball físic, dels guerrers, que dic joc. Per a mi, el millor jugador del món és Leo Messi. Però em meravellava la faceta més atacant que tenia Diego Armando Maradona. Pelé, Di Stefano i Cristiano Ronaldo completen la meva llista dels millors cinc jugadors de la història.

La vivència més entranyable que he viscut durant la meva carrera a l’esport base va ser captar per a la Damm, el club d’on jo era coordinador, un petit noi que jugava al carrer a Barcelona amb els seus amics a finals dels anys 80. Em va despertar l’interès. Vaig preguntar per la seva família i em van dir que el seu pare tenia un bar a prop. Vaig entrar-hi i li vaig dir que si portava el nen a fer una prova li donava gratis uns barrils de cervesa. Anys més tard va brillar com a professional a les files de CF València: Era Curro Torres. També em sento com mig descobridor en aquella època de Toni Velamazán, que va ser titular indiscutible al RCD Espanyol.

M’hauria agradat no haver-me de retirar mai del futbol, però no ha pogut ser

Com a delegat de camp, no hi ha una cosa més trista que haver de fer fora algunes famílies que no respecten les normes de l’esport. Pares que perden els papers, que només es dediquen a insultar que no són el millor exemple per als seus fills.

Com aficionat del CD Montcada, fa molts anys que no vaig al camp. Patia moltíssim, i vaig decidir deixar de ser soci. Els clubs locals necessiten directius que siguin del poble, que sentin els colors i que apostin per tenir equips amb més jugadors de Montcada.

Em sento afortunat d’haver pogut dedicar la meva vida a l’esport i al futbol. Per a mi, ho és tot a la meva vida. Ara, tinc una sensació de buit cada dia a la tarda quan soc a casa, em falten les botes i seguir els entrenaments dels nens i nenes del FB Montcada com a delegat de camp.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari