‘Per arribar on estem, t’ho has de currar molt’
Aficionat a la música alternativa des de l’adolescència, va començar a formar-se com a percussionista als tallers de l’Espai Jove Can Tauler, on va fer els primers concerts amb el seu amic de la infància i company de l’escola La Salle, Rubén Sierra, i Adrià Salas, amb els quals va fundar La Pegatina. Llicenciat en Sistemes de Telecomunicacions, So i Imatge, la seva evolució com a músic està lligada a la trajectòria de la banda i al seu característic mestissatge musical, que l’ha esperonat a anar més enllà de la bateria i el caixó i explorar la sonoritat d’instruments d’altres cultures com els bongos, les congues o la darbuca. A més de ser el percussionista, Ovidi és el responsable de la comptabilitat del grup, constituït en una petita empresa formada per una quinzena de persones. La banda acaba de publicar el seu desè àlbum, ‘Hacia otra parte’, que va néixer durant la pandèmia, igual que la seva primera filla, Sia, qui amb poc més d’un any ja és fan de La Pegatina.
S’imaginava que acabaria vivint de la música?
Des que era adolescent, m’entusiasmava la música, especialment el grups alternatius. El Rubén i jo preferíem els concerts a les discoteques i èrem els rarets de la classe perquè teníem gustos diferents de la majoria. Quan vam començar a tocar, ho feiem per divertir-nos, però sense cap pretensió. I mira on som ara! L’any vinent complirem 20 anys i tenim corda per estona.
Quin és el secret de l’èxit de La Pegatina?
Reconec que és una sort poder viure de la música, però també haig de dir que per arribar on estem, t’ho has de currar molt. Des de la vessant creativa, treballem sempre en equip a partir d’una idea inicial d’Adrià, Rubén o Roman, que va prenent forma amb les aportacions de la resta del grup. Des del punt de vista operatiu, funcionem com una petita empresa.
Quin rol fa cadascú?
Com a periodista, Adrià és la cara més mediàtica; Rubén és l’expert en màrqueting i jo m’ocupo de la gestió econòmica. Hi ha algunes feines que deleguem en altres professionals, però el control el tenim nosaltres i la sort és que hi ha una gran implicació de tots els membres de la banda.
Pocs grups de música es constitueixen en empresa.
Sí, però és l’única manera d’aconseguir una certa estabilitat en un món tan incert com el nostre. Durant la pandèmia, ens vam poder acollir a un ERTO i, en el meu cas, vaig gaudir d’un permís de paternitat en néixer la meva filla.
El nou disc també va néixer en plena pandèmia.
Un cop es va cancel·lar la gira, vam decidir aprofitar aquells mesos per explorar noves sonoritats amb artistes d’altres països que vivien la mateixa situació d’aturada que nosaltres. Compartíem propostes per videoconferència i les anàvem treballant cadascú per la seva banda. Aquest va ser l’embrió del nou disc, on nou dels deu temes són col·laboracions internacionals.
La Pegatina sempre ha tingut aquest caràcter col·laboratiu.
Durant les nostres gires per més de 35 països hem tingut el privilegi de conèixer altres artistes i enriquir-nos amb noves influències. Aquest disc és la màxima expressió d’aquesta voluntat d’experimentar i incorporar altres paisatges musicals, des de la bossa nova de Flavia Coelho (Brasil), fins al rock de La Vela Puerca o Los Auténticos Decadentes (Mèxic), dos grups referents per a nosaltres.
Ser percussionista a La Pegatina deu ser un repte.
Gràcies a aquesta recerca de ritmes i influències, he anat incorporant instruments de diferents tradicions musicals. Això m’ha permès evolucionar com a músic i aportar sonoritats noves al grup.
Diuen que el públic de cada país és diferent.
Sí, és veritat. Un dels que més em va sorprendre és el del Japó. La gent anava amb la seva tovalloleta per netejar-se la suor, no es tocava mentre ballava i formava files a l’hora de comprar el marxandatge.
Algun projecte en cartera?
Al novembre, tenim previst publicar un EP amb sis temes en català. Feia temps que cantàvem en altres llengües i ens venia molt de gust.
Què opina del panorama musical de Montcada?
Hi ha molts grups de gent jove i artistes emergents com Lil Russia o Ladilla Rusa, però falten llocs d’assaig i cicles de concerts com el que va fer recentment el Cafè Colon, que donin visibilitat als grups i els permetin adquirir experiència davant del públic. També seria interessant que Montcada tingués una Escola Municipal de Música.
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular