Tortellà, unes colònies inoblidables a la Garrotxa
El mas de Can Servosa, llogat a la parròquia, va acollir centenars d’infants cada juliol des del 1976 al 1985
Han passat més de 48 anys des que el Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Cultural (MIJAC) –més conegut com El Cau– triés el mas rural de Can Servosa, situat al parc natural de l’alta Garrotxa, a tocar del poble de Tortellà, per convertir-lo en el lloc fix per realitzar les colònies durant nou anys. Un espai idíl·lic de muntanya a la riba del riu Borró, d’aigües cristal·lines i grans gorgs, que va omplir de records tota una generació i on, encara avui, molts d’ells continuen escapant-s’hi amb les seves famílies.

El Cau va aconseguir la casa per un cúmul de casualitats. La germana de la monitora i infermera Montse Delgà –que era d’Olot– coneixia el propietari, qui va acceptar llogar la casa a un preu simbòlic posant com a condició la intermediació de Josep Maria Juan-Torres, capellà a la parròquia de Santa Engràcia. “El mas no tenia ni llum ni aigua. Era una casa que vam reformar amb la implicació de totes les famílies per habilitar espais de jocs, el menjador i la cuina”, recorden Xavi Jané i Dolors Calvo, una parella de monitors amb 20 anys aleshores.“Els infants d’abans no són com els d’ara, valoraven més l’esforç i el sacrifici”, subratlla el matrimoni.
El mas de Can Servosa, llogat a la parròquia, va acollir centenars d’infants cada juliol des del 1976 al 1985
Un vincle que perdura
“Mitja Montcada va passar per Tortellà”, exageren el matrimoni format per Isidre Juanola i Olga Marco, montcadencs amb casa d’estiueig al municipi garrotxí, que van viure com, durant dues setmanes a l’any, el tranquil poble s’inundava de montcadencs. També ho recorda Susi Espigoler, la mestressa del cafè Roc, on hi havia el telèfon públic des d’on els monitors mantenien línia directa amb la parròquia.

Anna Guillén i Xavi Paredes són dos dels participants a les colònies a la Garrotxa. “Ens sentíem lliures i hi vam aprendre molt”, reconeix Guillén.“Els records són tants que hem establert una relació gairebé de família que perdurarà tota la nostra vida”, afegeix Paredes. Els dos rememoren com als millors records els banys al riu Borró, els jocs de nit i les excursions a Besalú, al pont del riu Llierca i al santuari de la Mare de Déu del Mont.
