Quan i com t’has començat a interessar pel feminisme?
A l’ESO vaig començar a llegir textos i a veure videos feministes que al principi no entenia. Aquesta curiositat em va empènyer a informar-me i em vaig adonar que és un tema que ho abasta tot. Al batxillerat vaig fer el treball de recerca sobre els estereotips de gènere.
I què vas descobrir?
Que ens eduquen des de petits a no ser iguals i a què ens agradin coses diferents en funció del gènere. La nostra responsabilitat com a adults és prendre’n consciència per canviar els estereotips vigents. Si el model no varia des de dalt, él cicle es repetirà sempre.
Per a tu, què és el feminisme?
En un inici, només significava igualtat. Ara, he modificat aquesta visió, perquè no es tracta de ser iguals als homes, sinó és més en el sentit de tenir les mateixes oportunitats i els mateixos drets arreu del món. A Kariatydes entenem el feminisme com un moviment per a l’emancipació de la dona a tots els nivells, perquè al llarg de la història hem estat ignorades. Creiem que realment aquest alliberament afavoriria tota la societat.
Com ara…
El feminisme radical parla d’abolir el gènere i els estereotips. Si vols que la violència masclista deixi d’existir has de ser feminista, i no parlo només de les dones, també dels homes. El masclisme fa que ells hagin de complir amb estereotips com ara ser forts i valents o no plorar ‘perquè és de nenes’. Al final, tot es redueix a deixar de permetre la misogínia. Acabar amb això també és responsabilitat dels homes, d’alguna manera s’haurien de sentir interpel·lats, perquè, al cap i a la fi, el seu gènere és l’opresor dins del sistema patriarcal. Has de saber si vols formar part del problema o de la solució.
El masclisme també impregna el llenguatge.
En això també prens consciència a mesura que et fas gran. Una cosa bona és ‘collonuda’ i una dolenta un ‘conyàs’. I un dels insults més forts, ‘fill de puta’, està directament vinculat a la dona. Ho tenim tan integrat dins nostre, que és molt difícil desfer-se’n, però si et pares un segon a pensar abans d’obrir la boca, es pot corregir.
Què opinen la teva família i el cercle d’amistats sobre la teva pertinença al moviment feminista?
A casa, encara que ho respecten, no ho acaben d’entendre. Creuen que deixarà d’interessar-me amb el temps. Jo tampoc vull imposar-los res, però sí els faig reflexions i sovint m’acaben donant la raó. Algunes amigues que, al principi pensaven que era massa radical, també se n’han anat informant. I d’altres, que van descobrir el feminisme poc després, ara formen part de Kariatydes.
Recolzeu la discriminació positiva?
No. Preferim tenir les mateixes oportunitats laborals que els homes a que ens regalin llocs o espais que ells ocupen. El que ens preocupa són la discriminació salarial i les tradicions masclistes que perviuen de generació en generació, com ara contes i cançons amb contingut misògin. Un exemple molt entenedor és el de les entrades a les discoteques on les dones no paguen. Hi ha homes que no entenen que ens queixem al respecte i penso: ‘No us adoneu que quan ens utilitzen de reclam també us estan utilitzant a vosaltres?’ Mentre a mi em venen com a producte, a tu et creuen incapaç d’entrar a una discoteca només per passar-s’ho bé.
Potser la clau seria implementar polítiques des de l’Estat.
Hem d’exigir a l’Estat que actuï, però nosaltres també hem de fer-ho individualment i col·lectivament. Al final, hi ha d’haver una implicació personal per canviar les coses.
