Clàudio Cattaneo: ‘El col·lapse del sistema ens obligarà a decrèixer’

L’investigador i activista mediambiental protagonitza la conferència mensual de l’Aula MiR, que aborda el decreixement i l’economia ecològica

L'investigador Claudio Cattaneo, durant la xerrada a l'Auditori sobre decreixement
Laura Grau

Davant dels símptomes evidents d’esgotament dels recursos del planeta, cada vegada sorgeixen més veus que parlen del decreixement, un concepte que posa sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre l’error de centrar el model econòmic i l’esforç polític en el creixement indefinit del Producte Interior Brut (PIB). Aquest va ser el tema de la conferència que va impartir ahir la tarda a l’Auditori Municipal l’activista i investigador, Claudio Cattaneo, convidat per l’Aula d’Extensió Universitària.

El decreixement reflexiona sobre l’error de centrar el model econòmic i l’esforç polític en el creixement indefinit del Producte Interior Brut

Cattaneo va defensar el model de l’economista britànica Kate Raworth, anomenat l’Economia del Dònut, que proposa deixar de buscar riquesa a costa de sobrepassar els límits ambientals i de justícia social. “Aquest model no es focalitza en el creixement del PIB, sinó en el sostre ecològic, és a dir, els processos biofísics fonamentals que no poden superar-se si volem garantir l’estabilitat del planeta”, va explicar l’investigador, qui va mostrar la seva desconfiança sobre la capacitat dels estats de canviar el paradigma –”els governs actuals són els titelles de les grans corporacions”, va dir– i sobre la possibilitat de frenar i revertir la situació actual “perquè estem molt a prop del final de l’Holocè, l’època en què les condicions climàtiques van fer possible l’aparició de l’agricultura”.

Estem molt a prop del final de l’Holocè, l’època en què les condicions climàtiques van fer possible l’aparició de l’agricultura

Davant d’aquest panorama, l’activista creu que “serà el col·lapse del sistema el que ens obligarà a decréixer”. Per començar a adaptar-se al que vindrà, proposa un canvi de mentalitat basat en “la simplicitat voluntària, que implica sortir de l’espiral treballar més per guanyar més per comprar més coses i en redescobrir els valors immaterials que ajuden a tenir una vida més plena“, posant com a exemple el que va passar durant la pandèmia, quan l’economia va experimentar una frenada i el confinament va posar en primer terme la importància de les cures, les relacions familiars i la solidaritat entre les persones.

Deixa un comentari