El judici comença amb la declaració dels quatre acusats

L’alcaldessa, María Elena Pérez, l’exdiputat Daniel Fernández, l’exalcalde de  Sabadell, Manuel Bustos, i el seu germà i regidor del mateix consistori, Francisco Bustos, tots quatre del PSC, han declarat avui durant la primera jornada del judici oral per la peça cinquena del cas Mercuri. La primera, acusada d’un presumpte delicte de prevaricació i la resta, per tràfic d’influències. Malgrat que durant la sessió Pérez no ha intercanviat paraula amb els altres processats i cadascun d’ells duia el seu propi lletrat –Manuel Bustos i Fernández, el mateix- la línia argumental de la defensa ha estat comuna.

Només començar la sessió, l’advocat de l’exdiputat i l’exalcalde ha demanat que es declarin nul·les les escoltes telefòniques realitzades en el marc de la peça principal del cas Mercuri atès que també ha sol·licitat el sobreseïment de la causa. “Aquest és un cas de molt uniforme –en referència als Mossos d’Esquadra- i poc jutge”, ha afirmat el lletrat tot afegint que especialment Manuel Bustos ha estat víctima d’una persecució “inquisitorial” durant tres anys i que durant la investigació a què ha estat sotmès s’han vulnerat drets fonamentals com el secret a les comunicacions. D’acord amb aquesta línia argumental, cap dels acusats ha volgut reconèixer la seva veu a les converses telefòniques que s’han escoltat al llarg de la sessió tot i que, en determinats moments, sí s’hi han referit per reforçar la seva declaració.  

 

Fernández, el primer a declarar

 

L’exdiputat ha assegurat que la seva intervenció en l’afer es va limitar a atendre una petició de col·laboració que li va fer la pròpia alcaldessa. “Jo no coneixia personalment Carmina Llumà, tot i que tenia bones referències i, quan l’alcaldessa em va demanar opinió per contractar-la, li vaig dir que era una bona elecció”, ha declarat. L’exdiputat i exsecretari d’organització del PSC ha confirmat que va mantenir tres trobades amb Pérez per parlar de la qüestió i que, en tot moment, pensava que es tractava de designar una càrrec de confiança que no precisava de cap prova, malgrat reconèixer que es va sorprendre quan va saber que Llumà havia hagut de fer un psicotècnic. Tot i impugnar el contingut de les converses telefòniques, Fernández ha admès que “algunes frases tretes de context es poden malinterpretar”, en referència a la trucada mantinguda amb Manuel Bustos en què l’exdiputat diu que el problema de Montcada es resol treient de l’informe de valoració del test de Llumà la paraula ‘no apta’ substituïnt-la per ‘apta’. “Va ser una manera de teatralitzar davant d’un company de partit un paper d’apariència que no em correspon”, ha justificat.

 

Els germans Bustos, en la mateixa línia

 

L’exalcalde de Sabadell ha admès que va fer diverses trucades a diferents administracions per intentar ajudar Llumà, parella d’un treballador del seu consistori, entenent que és una bona professional que s’havia quedat sense feina després d’haver estat durant dos mandats la número 2 del Departament de Política Territorial de la Generalitat. No obstant això, Bustos ha negat haver pressionat Pérez i també haver instat el seu germà a treure-la del càrrec. “Al PSC els alcaldes són independents en la presa de decisions i no hi ha cap mena d’influència sobre el que voten i aproven les agrupacions locals”, ha dit. “Llumà era la candidata de l’alcaldessa i, més enllà de les meves frases tretes de context, la meva voluntat era que es fes el que ella decidís”, ha assegurat Bustos tot afegint que “si hagués sabut que tenia el telèfon punxat no hagués parlat amb aquesta vehemència”. En les converses que s’han escoltat durant el judici, l’exalcalde desqualifica Pérez i tres dels tècnics municipals que formàven part del tribunal de selecció.

 

A continuació, Francisco Bustos ha negat haver anat a Montcada a pressionar Pérez perquè contractés Llumà: “Vaig habitualment de visita a les agrupacions i això és el que vaig fer al maig del 2012, en cap cas a donar instruccions sobre aquest afer”. Cap dels acusats ha volgut respondre les preguntes de l’acusació particular, la plataforma Sabadell lliure de corrupció, i s’han acollit al dret de no fer-ho.