Solé i Sabaté: ‘La història de l’exili espanyol és essenciament la de l’exili català’

Josep M. Solé i Sabaté va dedicar la darrera conferència del cicle sobre la Guerra Civil –feta ahir la tarda a l’Auditori Municipal– a analitzar alguns aspectes de la postguerra com l’exili, la repressió i el sistema econòmic del règim franquista.

Per a l’estudiós, la història de l’exili espanyol és essencialment la història de l’exili català, “fet que no està prou reconegut, ja que van ser prop de mig milió de persones les que van fugir de Catalunya, entre les quals hi havia el millor de la intel·lectualitat i el món artístic català“, va dir. Els refugiats no només van anar a parar a camps de concentració de França, com el d’Argelès, sinó també a centres de la mort com el de Mauthausen (Àustria). “Hi van anar 7.500 catalans, dels quals 3.000 van ser assassinats pels nazis”, va explicar.

Van ser prop de mig milió de persones les que van fugir de Catalunya, entre les quals hi havia el millor de la intel·lectualitat i el món artístic català

Una altra xifra que dona una idea de la dimensió de la repressió franquista va ser la celebració de més de 80.000 consells de guerra i l’afusellament de prop de 4.000 persones. “La majoria eren persones que s’havien quedat perquè creien que no tenien res a témer, entre ells alcaldes que havien contribuït a frenar els excessos d’alguns comitès de la CNT-FAI”, va remarcar l’investigador, qui va esmentar algunes dades sobre Montcada a partir de documentació facilitada per l’Arxiu Municipal amb relació a la depuració i eliminació “de aquellos que no piensen como nosotros”, en paraules del general Mola. A Montcada, les noves autoritats franquistes van afusellar una vintena de veïns, la majoria de la classe treballadora.

Una altra xifra que dona una idea de la dimensió de la repressió franquista va ser la celebració de més de 80.000 consells de guerra i l’afusellament de prop de 4.000 persones

“El règim de Franco, que va rebre el reconeixement per part del Vaticà, va ser un aliat extraordinari dels Estats Units durant la guerra freda, concedint-li tot allò que demanava i molt més”, va assenyalar Solé i Sabaté, qui va fer un retrat de la misèria i la grisor d’aquest període, marcat per l’autarquia en l’àmbit econòmic. El racionament dels productes bàsics s’allargarà fins al 1952, data a partir de la qual comencen les primeres allaus d’immigració a Catalunya. “El somni d’arrabassar-li les terres als terratinents i repartir-les entre la pagesia queda trucat després de la guerra, provocant el desplaçament de milers de famílies”, va explicar.

Solé i Sabaté va destacar el paper de l’Assemblea de Catalunya, constituïda el 1971, en la lluita per recuperar les institucions catalanes, i també la força del moviment obrer, peça clau per reclamar drets i llibertat en l’última etapa de la dictadura franquista. Va cloure la conferència parlant d’alguns dels polítics catalans afins al règim com Juan Antonio Samaranch, José M. de Porcioles, Santiago Udina i Ferran Valls, entre d’altres.