Rovira: ‘Institucionalment el franquisme no ha estat condemnat com a règim’
La sociòloga presenta a Montcada el seu assaig sobre la transició franquista
“El relat hegemònic sobre el que ha estat la transició és exageradament complaent i justificatiu de la dictadura”, això és el que opina la sociòloga Marta Rovira, autora de l'assaig La transició franquista que ahir es va presentar a la Casa de la Vila en un acte organitzat pel Cercle Cultural. L'autora, nascuda al 1969, tot i no haver viscut en primera persona l'inici de la transició, va reconèixer el seu interès sociològic pel moment fundacional de la democràcia espanyola etapa que, quaranta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, encara continua oberta.
Arran l'estudi que ha fet sobre la transició, Rovira conclou que, a diferència d'altres països, aquí no va haver una ruptura amb el règim anterior: “L'explicació oficial que ha arribat fins a l'actualitat és que es va fer una transició democràtica basada en el consens, l'amnistia i la mobilització, quedant en un segon pla la gran pressió que van exercir els defensors del règim , l'exèrcit o l'església per impedir que hi hagués un trencament amb les lleis dictatorials”. En la seva opinió, la transició va ser conduïda des del govern i això va fer que l'oposició hagués de cedir molt per tal d'arribar a un consens amb els hereus del franquisme.
Si bé la sociòloga entén que fos difícil propiciar una ruptura en aquell moment, critica que hagin hagut de passat quatre dècades perquè es comenci a questionar obertament el relat de la transició i que fins a l'actualitat encara no hi hagi hagut cap govern democràtic que hagi condemnat el règim. Rovira considera que el relat franquista sobre la història espanyola recent continua tenint molt de pes. “La dictadura es va encarregar de crear un discurs que justifiqués la seva necessitat, va vendre la República com una època caòtica i la guerra com necessària, després va venir el 'desarrollismo' i finalment la transició; el més curiós és que l'esquerra també ha acabat coincidint amb el mateix relat”, opina la sociòloga tot afegint que paradoxalment ha estat l'etapa de José M. Aznar la que ha acabat amb el consens que hi havia des de l'inici de la transició i la que ha fet replantejar el relat oficial. “Ara estem en un altre punt, no al final sinó a l'inici d'un altre relat que és el que s'explicarà a les properes generacions”, va assenyalar ahir Rovira referint-se al moment que es viu a Catalunya.
La importància del present
La ponència de l'autora de l'assaig La transició franquista, que va cloure amb un interessant debat obert al públic, va ser presentada pel politòleg i historiador montcadenc Jordi Sánchez Escrigas qui va afirmar que la Història no existeix com a tal perquè és una interpretació del present. “Hi ha moltes memòries sobre com s'ha viscut un fet i després, un relat hegemònic que és el que queda, el que surt per la tele i tothom explica però en funció del que passa, el relat es revisa i s'escriu de nou”, va dir tot afegint que Catalunya té ara l'oportunitat de reescriure la seva història en funció de com evolucioni el procés sobiranista.
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
