Cinc dones vinculades a la música reflexionen sobre el seu paper en un sector dominat per homes

Cinc dones vinculades a la música des de diferents vessants van participar el passat divendres al col·loqui que l’entitat Kariatydes i la secció local de la CUP van organitzar al Cafè Colon com a acte central de les II Jornades feministes. Laura Duran, periodista musical i directora artística del festival Canet Rock; Violeta Palazón, fotògrafa i coordinadora del festival Esperanzah; Maria Astallé, trombonista del grup Itaca Band; la rapera montcadenca Lil Russia i Vero Barrajón, tècnica de so, van explicar la seva experiència personal i les dificultats que han hagut de superar per anar creixent en un sector on les dones, tot i ostentar càrrecs de responsabilitat en alguns casos, encara tenen un paper secundari i poc visible.

La montcadenca Irina Casado, coneguda artísticament amb el nom de Lil Russia, va narrar la seva vivència en la seva doble vessant com a saxofonista i rapera. Casado, que intenta fer-ser un lloc en un mercat tan masculí com el del rap, va explicar que va estudiar saxofon al conservatori de música sense referents femenins i que el fet de ser de les poques noies que tocava aquest instrument li va generar "dificultats per tenir un elevat grau d’autoexigència". Maria Astallé i Vero Barrajón també van expressar la seva experiència com a estudiants en uns sectors, com el dels intrumentistes i els tècnics de so, dominats pels homes. Astallé va haver de treballar la seva frustració per no poder arribar al nivell físic dels seus companys d’estudis i, amb el temps i un cop va començar a dedicar-se de manera professional, s’ha hagut d’acostumar "a tallar d’arrel, i de forma contundent, alguns comentaris masclistes", segons va dir. Barrajón va reconèixer que en el sector dels tècnics del so, en el que un 98% són homes, les dones "han de demostrar doblement la seva capacitat i es troben amb cares de desconfiança quan estan assegudes davant d'una taula de so". Laura Duran i Violeta Palazón van donar el seu punt de vista com a integrants d’equips que s’encarreguen d’organitzar festivals amb unes tasques menys visibles, al darrera dels escenaris. Duran va destacar que el fet de ser dona no li ha provocat més dificultats per progressar en les seves funcions, però sí que genera, segons va explicar, "manca de credibilitat i la necessitat d’estar justificant la teva presència en un món i uns horaris que s’allunyen de la típica imatge de la mare que està a casa cuidant dels seus fills". Palazón es va mostrar d’acord amb aquesta afirmació i, des del seu punt de vista, va explicar que se sent més jutjada pel seu gènere quan treballa fent de fotògrafa musical.

A la pregunta de per què la dona està invisibilitzada al món de la música, Laura Duran va ser autocrítica amb la tasca que fa la premsa musical, que s’ha acostumat a catalogar els grups segons el gènere del seu cantant, i va demanar que "la dona sigui perdonada per tenir un rol submís, que és conseqüència d’una educació que no fomentava que fos atrevida i que sempre ha pressuposat que la dona ha de ser la fan i l’home, el que puja a l'escenari". Com a integrant d’Itaca Band, Maria Astallé, que es reconeix com una fan que sí s’imaginava dalt d’un escenari, es va queixar que, en moltes ocasions, se sent obviada pel fet de ser l'única dona d’un banda mixta. "Quan miro a Itaca Band veig un grup de músics que fan la seva feina, no veig quants penis o vagines hi ha", va dir. Lil Russia va criticar que les dones cantants que arriben a viure de la música ho fan perquè segueixen el cànons que marca la indústria i va reivindicar la presència de més dones al món de la música que tinguin un discurs políticament incorrecte: "Espero que arribi un moment que no s’ens miri pel nostre gènere, sinó pel que fem i el discurs que tenim".

Futur. Violeta Palazón es va mostrar optimista i considera que aquesta invisibilitat de les dones anirà canviant perquè "cada vegada són més crítiques si anem a un festival i no veiem dones a dalt de l’escenari". En aquest sentit, Palazón, que forma part d’un festival com Esperanzah que va programar, durant tot un dia, un cartell protagonitzat exclusivament per dones dins i fora de l'escenari, va demanar que els promotors i el públic "perdin la por a l’hora de consumir i contractar música feta per dones per trencar amb el sistema patriarcal". Maria Astallé considera que s’ha de continuar fent pedagogia per trencar amb tòpics inculcats durant molts d’anys, mentre que Laura Duran creu que l’educació dels infants és primordial per canviar aquesta manera de pensar: "La nostra obligació moral és aconseguir que la presència de les dones al món de la música sigui un fet natural i, per això, hem d'actuar en conseqüencia perquè els nostres fills i filles ens imitin".

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: