Emotiu comiat del municipi a Josep M. Juan-Torres
Les autoritats locals i representants del teixit associatiu reten homenatge al mossèn en una església plena de gom a gom
El so de les guitarres i les veus del grup Xopluc es va tornar a sentir ahir a l'església de Santa Engràcia tot recordant les misses que en la dècada dels setanta i fins ben entrada la dels vuitanta se sentien cada dissabte al vespre a les cerimònies que oficiava Josep M. Juan-Torres, mossèn de la parròquia del 1971 al 2004 i qui ahir va ser acomiadat en un emotiu funeral. Representants de totes les entitats on el rector va deixar emprempta –algunes fins i tot les va contribuir a fundar–, com ara Càritas Montcada, Serveis Socials, la Fundació Cultural, l'Esplai Sesa, els Amics de Reixac, Andròmines o el Patronat de La Salle així com les autoritats locals van voler homenatjar una de les personalitats rellevants del municipi, l'única que des de l'inici de la democràcia ha estat distingida amb la Medalla de la Ciutat, reconeixement que li va ser atorgat pel Ple l'any 2004 –prèviament al 1996 ja havia estat nomenat Fill adoptiu. L'alcaldessa accidental, M. Carmen Porro (PSC), va explicar ahir el per què d'aquests guardons: “Malgrat que en política és difícil arribar al consens, tots els grups vam coincidir en el seu dia a reconèixer la trajectòria humana del mossèn, un home proper, col·laborador i implicat amb el teixit social i associatiu del nostre municipi”.
Intervencions
El funeral, iniciat i acomiadat amb les veus de la Coral el Turó, va ser oficiat pel rector de Reixac, Josep Rius-Camps, acompanyat de l'actual responsable de la parròquia de Santa Engràcia, Jaume Cases, i d'Esteve Fernández, mossèn d'Olesa de Montserrat. Rius-Camps es va referir a Juan-Torres com “l'amic més gran que he tingut mai; per ell vaig venir a Reixac” i va expressar el seu convenciment que “continua viu entre nosaltres”. Cases va parlar de la sensibilitat que el mossèn va mostrar sempre cap aquells que patien més dificultats: “Volia estar al davant de tot i a disposició de tothom”.
A continuació, van anar prenent la paraula representants dels col·lectius amb què Juan-Torres va col·laborar. L'excap tècnica de Serveis Socials, Anna Oliver, va recordar com, quan es va constituir el primer ajuntament democràtic, el mossèn va treballar colze a colze amb el consistori aprofitant l'estructura que ell mateix havia posat en marxa a travès de Càritas Montcada. Antoni Orihuela, de la Fundació Cultural, va explicar que va ser Juan-Torres qui, amb el seu entusiasme, va impulsar el naixement de l'entitat. També hi van haver paraules d'agraïment de membres del grup Xopluc i de l'Esplai Sesa, fundats pel rector i avui dia ja desapareguts, així com del Patronat de La Salle.
Un dels moments més emotius va ser el de la intervenció de Francesc Soriano, en nom dels Amics de Reixac, qui va llegir una carta de comiat escrita pel mateix mossèn. Abans de morir Juan-Torres va voler deixar constància del seu agraïment personal al municipi i a la ciutadania pel suport donat a la parròquia així com per les mostres d'amistat i companyonia que va rebre mentre va ser rector, un adéu que va cloure amb aquestes paraules: “Només em resta dir-vos a reveure, viviu i ajudeu; estaré sempre al vostre costat, al meu estimat Reixac”. Serà precisament a Reixac on les cendres del mossèn reposaran donant compliment així al seu desig.
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
El Ple acorda una moció conjunta perquè Transports desdobli l’R3 suprimint dos carrils de la C-17
L’Ajuntament demanarà a l’AMB allargar el recorregut de l’autobús 155 perquè sigui circular
