Jornades tècniques sobre la comunitat gitana

L’educació de la comunitat gitana donarà millor resultats si no s’exclou els alumnes de la resta de la classe i no es concep la formació com una pèrdua d’identitat. Aquests són dos dels principals missatges que més de setanta tècnics d’ensenyament, de sociologia i d’educació en el lleure han rebut aquest matí a la jornada La visibilitat gitana a l’entorn educatiu que s’ha celebrat a la Casa de la Vila, organitzada per la Regidoria de Serveis Socials. L’objectiu de la trobada ha estat la posada en comú d’experiències formatives aplicades a la població gitana, un col·lectiu que, per diversos motius, encara no s’ha integrat totalment en el sistema educatiu. Els ponents han estat professionals que treballen directament amb aquest col·lectiu.

La jornada que s’ha celebrat avui forma part del programa Romani Pen, una iniciativa municipal que pretén afavorir el desenvolupament, la promoció, el benestar i la qualitat de vida de la comunitat gitana de Montcada i Reixac. El programa el dirigeix una tècnica, Juana Fernández, d’origen gitano i que ha liderat l’organització de la jornada d’avui. Per integrar aquesta comunitat, el primer pas és aconseguir una escolarització, assistència i aprofitament amb resultats acadèmics positius. Perquè els alumnes que pertanyen a minories ètniques o culturals puguin adaptar-se realment a l’escola, és imprescindible que el sistema reconegui els valors tradicionals d’aquests alumnes. La regidora de Serveis Socials, la socialista Ana Rivas, ha estat l’encarregada d’obrir la jornada i ho ha fet llençant un missatge clar: les administracions són les que s’han d’encarregar de promoure la inserció educativa del poble gitano.

Cita… JORNADES ANA RIVAS
Durant tot el matí d’avui, els tècnics participants han conegut les experiències de diferents universitats i administracions. El catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Ramón Flecha, ha parlat sobre les comunitats d’aprenentatge. Aquest sistema consisteix en obrir les aules a la participació dels pares, altres tècnics o voluntaris, per reforçar l’aprenentatge dels alumnes de col·lectius minoritaris sense haver de separar-los de la resta de la classe. Ramón Flecha creu que les aules especials no són la solució.

Sílvia Carrasco, directora del Grup de Recerca EMMIGRA, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha explicat els casos de cinc persones d’ètnia gitana que han obtingut èxit en la seva trajectòria educativa. La clau, segons Carrasco, ha estat la no segregació i que algú apostés per ells.

A la jornada també ha participat Óscar Vizarraga, vicepresident de l’associació gitana KALE DOR KAYIKO, entitat que promou la formació i assessorament sobre la convivència i escolarització gitana. Segons aquest membre de la comunitat gitana, les aules han de reflectir la societat plural en la que actualment vivim.

La clausura de la jornada ha anat a càrrec de Blanca Morán, cap del Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d’Educació de la Generalitat.