La cara oculta de l’endometriosi

La Casa de la Vila es va omplir per escoltar el testimoni de tres dones que pateixen en el seu dia a dia les seves conseqüències

Manuela Valenzuela, amb Laia Casas i Germania Mora d'Endocat
Lluís Maldonado

L’endometriosi és una malaltia crònica que afecta aproximadament 1 de cada 10 dones en edat reproductiva i provoca un fort impacte psicològic i socioeconòmic. Passa quan l’endometri, el teixit que recobreix la part interna de l’úter, s’implanta fora de l’úter i el teixit desplaçat respon a les hormones del cicle menstrual. Ahir, la Casa de la Vila es va omplir per escoltar el testimoni de tres dones que pateixen en el seu dia a dia les seves conseqüències, en un acte que s’inclou en el programa del 8M al municipi

Germania Mora i Laia Casas de l’Associació d’Afectades d’Endometriosi de Catalunya (Endocat) i la montcadenca Manuela Valenzuela van ser les tres veus que van narrar en primera persona com conviuen amb la malaltia per lluitar contra la seva invisibilització. “Els símptomes són menstruacions doloroses amb sagnat abundant i coàguls, dolors abdominals i pelvians que poden arribar a ser invalidants, trastorns digestius i intestinals, infertilitat, fatiga persistent i dolor en les relacions sexuals”, va repassar Casas.

La sala institucional es va omplir per escoltar els testimonis de les persones afectades Fotos: Lluís Maldonado

Els dos tipus de tractaments són la prescripció d’anticonceptius i la intervenció quirúrgica per retirar l’úter i els ovaris. L‘esport, la nutrició, el tractament psicològic i la fisioteràpia ajuden també, però s’han de fer per la sanitat privada. “Tres dies al mes no podem treballar, i això acaba generant una situació econòmica inestable de dependència de les nostres parelles”, va lamentar Casa.

El testimoni de Germania Mora va ser el més dur. La van diagnosticar als 26 anys, dos anys després d’intentar ser mare sense èxit i de patir dolors que no la deixaven mantenir-se dreta. Després de tres operacions que no van mitigar els símptomes va decidir viatjar als Estats Units per agafar oxigen. Després de 10 anys de tractament vaig haver d’acceptar que no seria mare”, va compartir Mora, qui va agrair el suport d’Endocat en el seu procés. “A la tornada vaig tocar fons i vaig entrar en una profunda depressió i vaig voler treure’m la vida“, va reconèixer fruit de la desesperació.

A Manuela Valenzuela li van diagnosticar l’endometriosi als 22 anys. “Als 24 anys em vaig casar i sempre havia volgut ser mare, però em vaig sentir atrapada i enganyada en tractaments de reproducció assistida del 2009 al 2011″, va explicar. Es va arribar a quedar embarassada de bessons, però els va acabar perdent. Als 46 anys, es nega a prendre anticonceptius tot i el dolor que pateix. “No vull renunciar a quedar-me un altre cop embarassada, encara que només tingui un percentatge mínim de probabilitats”, va concloure.

Lectura del manifes i minut de silenci

L’emotiu acte a la sala institucional va venir acompanyat de la lectura del manifest en el Dia de l’endometriosi al carrer Major. Una cinquantena de persones es va reunir davant la Casa de la Vila per commemorar l’efemèride, il·luminats per la llum groga, el color associat a la malaltia. Després de la lectura, la Taula per la Salut va intervenir per recordar amb un minut de silenci per la pèrdua del membre de la plataforma i defensor de la sanitat pública, Manuel Gómez.

Al final de l’acte, es va guardar un minut de silenci en record de Manolo Gómez
Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari