La Generalitat documentarà la fossa del cementiri local
Prop de 1.300 persones van ser executades per patrulles de la CNT i la FAI a la tanca del recinte, a l’inici de la Guerra Civil
Fa més de 80 anys que al cementiri de Montcada hi ha enterrades sense identificar al voltant de 700 persones que van ser víctimes de patrulles de la CNT i la FAI durant els primers mesos de la Guerra Civil, a la rereguarda republicana. Les despulles es troben sota un parterre de gespa sense cap senyalització que indiqui la seva existència, un oblit que la Direcció General de Memòria Democràtica –vinculada al Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat–vol esmenar. És per això que ha encarregat un treball tècnic per documentar el contingut de la fossa i determinar de manera exacta quines persones van ser inhumades; quines van ser exhumades, identificades i lliurades als seus familiars, i quantes en resten sense detallar. L’estudi té el propòsit de dignificar les víctimes i visibilitzar l’espai, incorporant informació sobre els fets històrics.
La Direcció General de Memòria Democràtica fa mesos que va informar l’Ajuntament sobre la voluntat de fer aquesta intervenció. El PSC també va presentar a principi d’any una proposta de resolució al Parlament en el mateix sentit.
L’estudi té el propòsit de dignificar les víctimes i visibilitzar l’espai, incorporant informació sobre els fets històrics
Història fosca
Al cementiri montcadenc ostenta la trista fama d’acollir la fossa més gran de la violència a la rereguarda republicana a Catalunya. Els assassinats es van repetir gairebé cada dia entre el juliol del 1936 i el maig del 1937, moment en què la Generalitat desfà els comitès antifeixistes i ordena obrir una investigació per tal de depurar-ne responsabilitats. L’encàrrec el va assumir el jutge Bertran de Quintana, qui va ordenar una primera exhumació de cossos per procedir a la seva identificació. Els treballs, però, només van durar quatre mesos –de l’octubre de 1937 fins al gener de 1938–, i van ser interromputs davant l’avenç de la guerra. En aquest període, es van arribar a exhumar uns 400 individus, que van tornar a ser enterrats en una altra fossa al mateix cementiri.
Posteriorment, un cop acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes van desenterrar uns 1.200 cadàvers, dels quals aproximadament 700 no van ser identificats i són els que avui dia reposen al cementiri local.
Al cementiri també hi ha exemples de com el franquisme es va apropiar la memòria de represaliats amb objectius propagandístics
L’estudi que s’està fent actualment respon a la voluntat d’abordar de manera global la preservació de la memòria de les víctimes de la guerra d’ambdós bàndols, tal com estableix la llei catalana del 2009 de localització i identificació de les persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic. Es dona la circumstància que, mentre l’esmentada fossa queda amagada sota un parterre, el cementiri local sí té un monument dedicat a cinc militars revoltats, una columna de làpides que homenatja una vintena de carlins partidaris del cop d’estat i una altra filera de tombes on reposen 21 montcadencs que van ser executats a altres indrets i posteriorment enterrats al municipi.
Mario Manzano
En aquest últim cas, la majoria de les víctimes –religiosos, empresaris, comerciants i polítics de la Lliga Regionalista–, assassinades per la CNT i la FAI, no estaven a favor de l’alçament militar, tot i tenir un perfil conservador. És per aquest motiu que la investigació de la fossa montcadenca servirà tant per explicar els crims a la rereguarda republicana, com per exemplificar com el franquisme es va apropiar la memòria d’alguns represaliats amb objectius propagandístics.
Episodi documentat
Els cronistes locals Ricard Ramos i Josep Bacardit van narrar l’episodi viscut al cementiri local al llibre ‘940 dies. La guerra civil a Montcada i Reixac’ sobre el qual La Veu va fer un reportatge l’any 2015 titulat ‘La batalla contra l’oblit’, que es pot veure al canal Youtube del mitjà i que recull diferents testimonis sobre successos vinculats al conflicte bèl·lic.
Articles relacionats
La consellera d’Educació fa campanya avui per ERC a Montcada i Reixac
La matinal d’activitats a Mas Rampinyo tanca una de les festes més participatives dels últims anys
La segona edició de la Pink Pàdel MiR es disputa aquest dissabte amb 73 parelles inscrites
Aquesta tarda es presenta el programa de la Festa Major a l’Auditori Municipal
ERC portarà a la Comissió Ètica el possible l’ús partidista del PP d’espais i recursos municipals
