La riuada del 1962, una tragèdia que el règim franquista va aprofitar amb un ús propagandístic

Una exposició de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental feta amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal mostra l’impacte que va tenir aquesta catàstrofe al Vallès i la immoralitat amb què va actuar el govern

Jaume Parras, a la dreta de la imatge, acompanyat del responsable de l'Arxiu municipal, Joan Reglà, i la tècnica del departament Tania Galán
Jordi Flores

‘La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès’ és el títol de l’exposició que es pot veure fins al 21 de gener a la Casa de la Vila i que ha estat produïda per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal. La mostra analitza les causes de la tragèdia que va provocar més de 700 víctimes al Vallès –la xifra no s’ha acabat de tancar mai–, una trentena de les quals, a Montcada i Reixac. L’existència de barraques a zones inundables properes a rius i rieres on vivien famílies en precari vingudes d’arreu d’Espanya a la recerca d’un futur millor, l’especulació existent aleshores i la manca de planificació urbanística van contribuir a l’elevada pèrdua de vides humanes, així com d’habitatges i indústries.

La mostra analitza les causes de la tragèdia que va provocar més de 700 víctimes al Vallès, una trentena de les quals, a Montcada i Reixac, i incideix en com el règim franquista en va fer un ús propagandístic

Quan ja s’han complert 61 anys del trist succés, l’exposició que arriba al municipi incideix en com el règim franquista va intentar justificar com un fet inevitable la que va ser la catàstrofe natural amb major número de víctimes dels darrers segles a la Península Ibèrica després del terratrèmol de Lisboa del 1755.

La presentació de la mostra, que es va fer ahir a la tarda, a càrrec del responsable de l’Arxiu Municipal, Joan Reglà, i de la tècnica del departament Tania Galán, va comptar amb la presència del comissari de la mateixa, Jaume Parras, i va comptar també amb les aportacions d’Àngel Acín, autor del llibre ‘La riuada del 25 de setembre del 1962’ i de Pilar Abián, directora de La Veu, qui va parlar sobre el reportatge audiovisual ‘Les veus de la tragèdia’ que el mitjà va fer l’any 2012 amb motiu del 50è aniversari del succés.

La major part de les ajudes que va donar l’Estat van anar a parar a la indústria i molts dels damnificats van quedar desemparats

“El gran èxit de la propaganda franquista va ser que el que era una catàstrofe causada per una situació del tot immoral, fruit de la permissivitat especulativa i la manca de disciplina urbanística que impedís construir a prop de rius i rieres, s’acabés percebent com un fet normal”, va denunciar Parras. El ponent va afegir que la major part de les ajudes que va donar l’Estat van anar a parar a la indústria i que molts dels damnificats van quedar desemparats. Enfront el desgavell de l’administració, la solidaritat veïnal va ser clau, segons va apuntar Parras. “D’alguna manera es pot parlar que va haver-hi un període d’excepcionalitat democràtica on va primar l’autoorganització ciutadana”, va dir.

L’alcalde, Bartolo Egea, durant la seva intervenció, amb Joan Reglà, Àngel Acín i Pilar Abián
Jordi Flores

L’alcalde, Bartolo Egea (PSC), va cloure l’acte referint-se precisament al corrent de suport als damnificats que va haver al municipi. “Aquest esperit encara continua vigent i ho veiem en la resposta participativa que tenen moltes de les accions solidàries que es fan a la ciutat”, va dir l’edil. A continuació, els assistents a la xerrada van poder fer una visita guiada per l’exposició amb explicacions del seu comissari.

Jaume Parras, a l’esquerra de la imatge, va ser l’encarregat de fer una visita guiada a l’exposició que es troba a la Casa de la Vila
Jordi Flores

Deixa un comentari