Les ‘discapacitats’ invisibles
La psicòloga clínica Anna M. Coscó parla a l’Auditori de la fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple
La fibromiàlgia (FM), la síndrome de fatiga crònica (SFC) i la sensibilitat química múltiple (SQM) són malalties de diagnòstic recent que encara generen incredulitat i rebuig per part d’una bona part de la societat, fins i tot, per part dels familiars dels qui la pateixen. Canviar aquesta percepció i ajudar l’entorn del malalt a entendre aquestes noves patologies és l’objectiu de xerrades com la que va fer la psicòloga clínica Anna Maria Cuscó ahir la tarda a l’Auditori Municipal convidada per l’Associació catalana d’afectats de fibromiàlgia de Montcada i Reixac (ACAF). Coscó va estar acompanyada de la investigadora Laura Roca, la presidenta de l’entitat local, Reyes Martín, i la presidenta de l’ACAF Catalunya, Maite Ribera.
Coscó va centrar bona part de la seva conferència a analitzar alguns trets característics d’aquestes malalties cròniques que les fan especialment dures per als afectats, com el fet que són oscil·lants i no tenen tractament curatiu: “Els malalts no saben com evolucionarà la malaltia a curt i llarg termini i no tenen un tractament curatiu, només pal·liatiu”. En el cas del dolor fibromiàlgic, el perfil dels malalts presenta coincidències: “Acostumen a ser persones de sexe femení molts exigents, treballadores i perfeccionistes”. Sovint la malaltia es desencadena arran d’un fet traumàtic com la pèrdua d’un familiar, sofrir ‘mobbing’ a la feina o ser víctima de violència de gènere: “Hi ha un moment que la gota vessa el got i fa esclatar la patologia”.
Segons Coscó la vivència del dolor és diferent en cada persona, “dependrà d’aspectes psicològics, personals i també culturals, però la idea principal és que hi ha un origen orgànic”. En el cas de la SQM es produeix una pèrdua progressiva de tolerància davant dels agents químics que envolten els afectats, “des del sabó amb que ens rentàvem fins al suavitzant que la veïna usa per rentar la roba”. Coscó va referir-se a l’impacte emocional que té la persona quan rep el diagnòstic i el procés de dol que ha d’iniciar “perquè ja res serà igual que abans”. Tant l’afectat com la seva família hauran d’adaptar-se a les limitacions i alteracions en els hàbits de vida que suposa la nova condició del malalt i que Coscó va anomenar ‘discapacitats invisibles’ perquè en l’aspecte extern res fa pensar que no pugui seguir fent la vida d’abans, “a diferència de la gent que va en cadira de rodes o altres tipus d’invalideses més visibles”. En alguns casos, pot sofrir repercussions psicopatològiques i desenvolupar fòbies, transtorns cognitius, crisi de pànic, agressivitat i ansietat. “Per això és molt important la implicació de la família i el concepte de resilència, la capacitat del ser humà de sobreposar-se a les dificultats i aprendre’n”.
L’ACAF Montcada té la seva seu a la Casa de la Vila i està formada per una trentena de persones. Els dilluns, de 18 a 20h, hi ha servei d’atenció presencial però també es pot contactar amb l’associació a través dels telèfons 935 751 319 i 655 243 278 (Reyes Martín).
‘La meva eina de treball és un ordinador, no una proveta’
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès