‘Les polítiques d’immigració de la UE no tenen cap sentit, només provoquen sofriment’
Entrevista a Estelle Jean, fundadora de l’ong Yoga & Sports with Refugees, que atén persones refugiades i amb la qual col·laboren Montcada Solidària i l’Ajuntament
Estelle Jean, graduada en Ciències Polítiques, de nacionalitat francesa i amb 32 anys en fa sis que resideix a l’illa de Lesbos on va crear a finals del 2017 una ong anomenada Yoga &Sports with Refugees (YSR), destinada a promoure l’esport entre la població refugiada al camp de Mòria. D’aleshores ençà, el que va començar com un petit projecte ha crescut gràcies a les aportacions de particulars, fundacions i institucions d’arreu del món, fins a comptar amb quatre seus avui dia –a la de Lesbos s’hi han afegit les d’Atenes, Ioannina i París.
Estelle calcula que anualment YSR atén una mitjana de 20.000 persones refugiades l’any. Des de la seva creació aquesta ong compta amb el suport de Montcada Solidària i el 2022 va rebre una aportació de 5.000 euros de l’Ajuntament a través del Fons Català de Cooperació. Les donacions serveixen perquè l’ong pugui disposar d’espais d’entrenament per a la pràctica esportiva, així com per realitzar petites aportacions als refugiats que fan de monitors. La Veu ha tingut l’ocasió de parlar amb la fundadora del projecte durant la visita que ha fet aquests dies a Montcada i Reixac per agrair personalment a Montcada Solidària i al consistori la seva col·laboració.
YSR va nèixer per donar resposta al pobre estat físic i mental de les persones refugiades que vivien al camp de Mòria (Lesbos) i també per oferir-los espais nets i segurs
Estelle Jean, fundadora de l’ong YSR
Com i quan vas arribar a Lesbos?
El maig del 2017. Vaig anar a Grècia amb una companya amb la intenció d’ajudar durant uns mesos com a voluntària i aquell estiu vaig estar fent tasques de neteja i de repartiment de donacions a un camp de refugiats proper a Atenes, Oinofyta. Després, vaig anar cap a Lesbos per veure quina era la situació de les persones que arribaven a l’illa per mar i allà vaig començar a fer classes de natació per als refugiats.
D’això ja fa sis anys i cada vegada hi estàs més compromesa.
Quan veus el drama de tan a prop és difícil no involucrar-s’hi i també és cert que en aquell moment no tenia lligams personals. De mica en mica, em vaig anar implicant fent activitats esportives per a refugiats i, a final del 2017, alguns atletes acollits al camp de Mòria es van oferir a ensenyar diferents esports i activitats a la comunitat. Va ser aleshores quan, juntament amb un refugiat del Kurdistan, Dana, vaig crear YSR. El primer pas va ser llogar un local que vam habilitar com a gimnàs. El que ens va motivar sobretot va ser donar resposta al pobre estat físic i mental de les persones refugiades i també poder-los oferir espais nets i segurs, especialment a les dones. El camp de Mòria, amb capacitat per a 3.000 residents, tenia aleshores prop de 20.000. El 2020, es va cremar en un incendi i va ser substituït per Mòria 2.0.
YSR
Quin perfil d’usuaris atén la vostra ong?
La majoria són homes de 16 a 30 anys, entre els quals hi ha menors que no estan acompanyats. Tots els entrenadors són refugiats, així la relació amb els usuaris és més propera. Als monitors els proporcionem 80 euros al mes, menjar, roba i calçat esportiu. També els facilitem el suport d’una xarxa de professionals d’altres ong que treballen a l’illa i col·laboren amb nosaltres –advocats, dentistes, oftalmòlegs, fisioterapeutes…– en cas de necessitat.
Els nostres entrenadors són refugiats, així la relació amb els usuaris és més propera. Per les nostres instal·lacions passen una mitjana de 20.000 persones l’any
Les dones no hi participen?
Sí, però en menor proporció. Per una qüestió cultural, no comparteixen espai amb els homes, per això tanquem diàriament els nostres espais d’entrenament durant una hora i mitja, perquè elles puguin venir i se sentin còmodes. L’oferta d’activitats és molt variada i inclou fitness, boxa, ball, ioga, autodefensa, zumba, voleibol, natació i, fins i tot, escalada.
Com es finança l’entitat?
Amb donacions d’arreu del món, tenim aportacions privades mensuals i el suport d’ongs com Montcada Solidària. També rebem ajuts puntuals de Fundacions i institucions, com la que fa un any ens va fer arribar l’Ajuntament de Montcada. Estem molt agraïts perquè això ens permet continuar amb un projecte que vetlla pel benestar de les persones, tant dels usuaris com del nostre equip –format per gent contrada i per voluntaris que venen a col·laborar altruistament. Dediquem molts esforços a garantir que es faci una bona gestió dels recursos que rebem.
Pilar Abián
Ens financem amb ajuts de particulars, d’altres ong com Montcada Solidària i també d’institucions. L’Ajuntament de Montcada ens va fer una donació l’any passat de 5.000 euros a través del Fons Català de Cooperació
En tot aquest temps que portes a Grècia, creus que la situació de les persones refugiades ha millorat?
No gens, diria que ha empitjorat. Les polítiques de la UE i dels governs de Grècia i Turquia són cada cop més restrictives, no tenen cap sentit i l’únic que fan és provocar sofriment. Les condicions dels camps són pèssimes, les devolucions en calent estan a l’ordre del dia i els tràmits burocràtics per aconseguir el permís de residència –els que tenen la sort d’obtenir-los– s’allarguen mesos o més aviat anys. Després de l’enfonsament del vaixell Adriana al mar Jònic el passat juny, en què van morir al voltant de 700 migrants davant la inacció dels guardacostes grecs, la vigilància al mar s’ha relaxat, potser per la pressió de l’ONU, i n’han seguit arribant milers de refugiats.
YSR
Com es podria afrontar aquest desastre humanitari?
Les persones que busquen refugi estan fugint de situacions límit, provocades per guerres i per la vulneració dels drets humans. És per això que arrisquen la vida, perquè està en joc la seva supervivència. El que hauria de fer la UE és deixar de banda la hipocresia amb la qual afronta aquest problema i passar a l’acció, millorant les condicions d’acollida i les vies legals per arribar a Europa.
La UE hauria de deixar de banda la hipocresia amb la qual afronta la problemàtica dels refugiats i passar a l’acció, millorant les condicions d’acollida i les vies legals per arribar a Europa
Estelle Jean, fundadora de l’ong YSR
Hi ha molt estats europeus, però, que veuen aquesta opció com una amenaça.
La realitat és que Europa necessita la immigració per mantenir la seva economia. Qui digui el contrari, menteix i utilitza aquesta qüestió de forma partidista. No és veritat que els de fora ens trauran la feina, hi ha molts treballs que la gent d’aquí no vol fer i que assumeixen els immigrants. I amb això no vull dir que hi estigui d’acord, entenc que tothom hauria de tenir dret a una bona educació i a una bona feina, independentment del seu lloc de procedència. Per això, entenc que la solució no passa només per acollir els refugiats, també exigeix ajudar internacionalment al desenvolupament dels territoris que ho necessiten i frenar conflictes que són provocats per interessos d’altres països, bé pel control de recursos naturals o per influència en la zona. He estudiat Ciències Polítiques, sé com funciona la diplomàcia i parlo amb coneixement de causa. Mentre la riquesa estigui concentrada en poques mans, bona part de la humanitat seguirà patint; cal aplicar polítiques valentes que protegeixin les persones.
Articles relacionats
La Unió de Mas Rampinyo presenta la nova gegantona durant l’acte inaugural de la Festa Major
Sagalés millorarà el servei d’autobús al seu pas per Montcada i Reixac
El PSC arrenca la campanya al municipi anunciant els seus compromisos en l’àmbit sanitari
La moció de Vox per retornar el retrat del rei a la Sala de plens no prospera
El govern considera prioritari el projecte d’urbanització del Camí de la riera de Sant Cugat
