Les treballadores del SAD, a la vaga per reclamar millores al seu conveni

Les treballadores de Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) faran vaga el 27 de febrer a tot l’Estat. Les aturades seran parcials, durant unes hores de la jornada laboral, i tenen com a objectiu desbloquejar la negociació del conveni col·lectiu del sector, que es va iniciar fa mesos i que no avança per l’enrocament de la patronal, segons apunten els sindicats. A Montcada i Reixac, el SAD té un pressupost anual d’1.170.988 d’euros que l’Ajuntament financia amb recursos propis i a través del Contracte Programa signat amb la Generalitat –amb una aportació de 614.000 euros. El servei el presta la Fundació Segle XXI i hi treballen una cinquantena d’empleades que atenen prop de 500 usuaris –majoritàriament gent gran i persones amb un elevat grau de dependència. L’equip, completament femení, el formen treballadores familiars i auxil·liars de neteja.

Sense sortida

“No veiem cap més opció que anar a la vaga perquè les negociacions del conveni avancin; fins ara, la patronal només fa que donar-nos llargues”, explica Cecília Berbel, membre del comitè de personal en representació de CCOO. Les principals demandes del col·lectiu passen per un increment salarial equiparable a l’IPC –el que rebran enguany serà del 0,5%; que es reconeguin les baixes laborals i que siguin retribuïdes al 100% i no al 80%, com passa ara; que la bossa d’hores es posi a zero semestralment per evitar que les treballadores hagin de recuperar un volum excessiu d’hores a final d’any tenint en compte que l’anul·lació puntual de serveis és una qüestió que marca l’empresa; fixar horaris de matí o de tarda, de manera que les jornades es puguin fer seguides i que s’avanci l’edat de jubilació als 60 anys, atesa les exigències físiques a què estan sotmeses per la seva professió.

Entre les principals demandes del sector hi ha l’augment de sou d’acord amb l’IPC, el reconeixement de les baixes laborals i avançar la jubilació

Tot i la importància que el SAD té des d’un punt de vista social, la precarietat laboral afecta les empleades del servei arreu de l’Estat. Malgrat no ser un problema estrictament local, les treballadores reclamen suport al consistori. “Com a col·lectiu, ens sentim invisibilitzades; el que volem és ser respectades i que, tant l’empresa com l’Ajuntament, ens escoltin i valorin la feina que fem”, reclama Berbel. El sou de les treballadores –al municipi, la totalitat són dones– amb prou feines arriba als 1.000 euros en el cas de jornada completa, és per això que moltes de les empleades necessiten treballar en un altre lloc per arribar a final de mes.

En resposta a les demandes del col·lectiu, el regidor de Serveis Socials, Rafa Ruiz (Vivim), ha expressat el suport total de l’Ajuntament a les seves reivindicacions, tot i reconèixer que no està en les seves mans donar-ne resposta. “Són reclamacions en el marc del conveni col·lectiu del sector, en l’àmbit de tot l’Estat i aquí no hi podem entrar; sí que estem estudiant ajudar les peticions per millorar la mobilitat en els desplaçaments de les treballadores al municipi”, ha manifestat l’edil.

Les auxiliars sociosanitàries són un dels pilars de la Llei de Dependència. Però, malgrat tot, la seva feina és una de les més precàries i pitjor pagades del sistema assistencial.