‘Una estrella al cel’, o com explicar als més petits de la casa la mort perinatal i gestacional
La llevadora montcadenca, Encarna-García Úceda, il·lustra un conte que visibilitza el dol de les famílies i explica la pèrdua als altres fills i filles
Passa més del que ens pensem. El 15% dels nadons moren durant el primer trimestre de gestació, més de 3.500 embarassos l’any a l’estat espanyol de 15 setmanes o més s’interrompen per anomalies fetals greus o incompatibles a la vida, gairebé 2.500 nadons l’any moren en el període perinatal, considerat des de la setmana 22 de gestació fins als primers dies del nadó.
Aquestes són només xifres, i darrere de cada una d’elles hi ha la pèrdua d’un nadó. Una criatura estrella que els progenitors no han pogut conèixer com voldrien. Visibilitzar la mort gestacional, perinatal i neonatal és l’única manera d’enfrontar-nos al tabú social que hi ha sobre la mort en bebès i és el que ha animat quatre llevadores de l’hospital Parc Taulí de Sabadell, Fina Martínez Júlia Gonzalo, Laia Cantó i la montcadenca Encarna García-Úceda, a escriure i il·lustrar el llibre ‘Una estrella al cel‘, una eina d’acompanyament i suport a les famílies que passen per un dol d’aquest tipus i que s’adreça especialment a aquelles que tenen altres fills i filles, per tal d’explicar-los la pèrdua.
“Als adults ens costa d’acceptar aquesta situació, però els infants ho accepten molt millor si es fa des de la veritat“, puntualitza García-Úceda, qui recorda la importància d’incloure als fills i filles en la vivència. El conte ha nascut del buit que existeix en els contes infantils sobre la pèrdua gestacional i perinatal. La montcadenca ha il·lustrat el conte a través d’una família representada per cangurs que viuen la seva pròpia història: “El procés ha estat molt emotiu perquè m’he de posar en la pell dels protagonistes i connectar amb els sentiment que pateixen les famíliles”, afegeix la llevadora.
